Es pot aplicar l’exempció en l’impost sobre el patrimoni de participacions en entitats si l’empleat cotitza com a autònom?

Amb la serenitat que exigeix cada decisió estratègica en la vida d’una societat, en aquesta circular abordem una qüestió que, si bé a simple vista podria semblar un detall tècnic, tanca conseqüències patrimonials d’un notable abast.

En efecte, la jubilació de l’empleat que exercia les funcions de gestió dels arrendaments obliga a buscar un substitut. La persona designada, ni més ni menys que el cònjuge de l’administrador, planteja immediatament un interrogant: la seva inclusió forçosa en el règim especial de treballadors autònoms (RETA), posa en risc el compliment dels requisits exigits per a l’exempció de les participacions en l’impost sobre el patrimoni?

La resposta, us avancem, és reconfortant.

Naturalesa de la relació: més enllà d’etiquetes formals

La Direcció General de Tributs (consulta vinculant V0203-25, de 19 de febrer) sosté que el determinant no és l’afiliació a un règim concret de la Seguretat Social, sinó l’existència real d’una relació laboral, en sentit material.

Així, encara que les peculiaritats del dret laboral exigeixin el seu enquadrament en el RETA, si la prestació del treball es desenvolupa sota les notes característiques de dependència, alienitat i retribució, es podrà entendre complert el requisit que l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF imposa per a considerar que l’arrendament d’immobles constitueix una activitat econòmica.

En definitiva: no importen tant les formes com el contingut efectiu de la prestació.

Què ha de provar la societat en cas d’inspecció?

No n’hi ha prou, no obstant això, amb l’afirmació genèrica que existeix una relació laboral efectiva. Correspon al contribuent la càrrega d’acreditar aquest extrem mitjançant els mitjans de prova admesos en dret. I en aquest terreny, la prudència aconsella no escatimar esforços.

Entre la documentació rellevant a conservar destaquen:

• Contractes de prestació de serveis que detallen les funcions desenvolupades.
• Registres d’horaris que evidencien la jornada completa.
• Justificants de pagament de retribucions, bé en forma de nòmines o factures.
• Certificats de cotització en el RETA.
• Organigrames o descripcions de funcions que acreditin la integració en l’estructura de l’empresa.
• Evidències de subordinació, com ara instruccions de treball, correus electrònics, informes periòdics, entre altres.

L’Administració, recordem, avaluarà lliurement la prova aportada, i és decisiu que reflecteixi una situació de treball efectiu i no una mera aparença.

Que un treballador estigui afiliat al RETA per raons laborals no desvirtua, per si sol, l’existència d’una autèntica relació laboral en sentit tributari.

Amb tot, la diligència en la conservació de proves i la claredat en la relació jurídica continuen sent els millors aliats per a afrontar amb èxit qualsevol eventual comprovació administrativa.