Circulars

#1379

L’assegurança de vida de la hipoteca pot reduir la factura de l’IRPF

Els propietaris d’immobles arrendats compten amb un nou criteri que pot ser especialment interessant de cara a l’IRPF. El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha aclarit quan les primes de l’assegurança de vida vinculada a un préstec hipotecari es poden considerar una despesa deduïble.

Un dels aspectes que més controvèrsia ha estat generant en la tributació dels immobles arrendats és determinar quines despeses es poden deduir realment en calcular el rendiment net del capital immobiliari. La normativa enumera nombroses despeses deduïbles, però no sempre és senzill determinar si determinats desemborsaments tenen una relació prou directa amb l’obtenció dels ingressos derivats del lloguer.

Precisament sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat recentment el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva Resolució de 24 de juny de 2026, fixant un criteri que pot beneficiar a molts propietaris que tenen finançat el seu habitatge mitjançant un préstec hipotecari.

L’assegurança de vida no sempre es pot deduir

Convé fer un primer aclariment important. La resolució no estableix que qualsevol assegurança de vida relacionada amb un habitatge llogat sigui deduïble en l’IRPF. El criteri únicament afecta determinats supòsits en els quals aquesta assegurança manté una relació directa amb el finançament de l’immoble.

Per tant, la contractació voluntària d’una assegurança de vida per motius personals continua sense generar, amb caràcter general, una despesa deduïble en els rendiments del lloguer.

  • Atenció. Si l’assegurança de vida no té cap relació amb les condicions del préstec hipotecari, les primes continuaran tenint la consideració de despesa personal.

La clau està en el finançament de l’immoble

L’element determinant no és l’assegurança en si mateixa, sinó la funció que exerceix dins del finançament. El TEAC considera que quan l’entitat financera exigeix contractar una assegurança de vida com a condició per a concedir el préstec o quan la seva contractació permet accedir a un tipus d’interès més reduït, hi ha una vinculació econòmica directa entre aquesta despesa i el finançament utilitzat per a adquirir o construir l’immoble arrendat.

En aquestes circumstàncies, les primes es deixen de veure com una despesa estrictament personal per passar a integrar-se dins del cost financer associat a l’immoble.

  • Atenció. Revisi l’escriptura del préstec i l’oferta bancària. Si l’assegurança apareix vinculada al finançament o permet obtenir una bonificació de l’interès, podria existir dret a la deducció.

No es tracta d’una assegurança sobre l’immoble

Un altre aspecte rellevant que aclareix la resolució consisteix a diferenciar l’assegurança de vida d’altres assegurances tradicionalment deduïbles. Les assegurances d’incendi, responsabilitat civil, robatori o similars protegeixen directament l’immoble que genera els rendiments i ja estaven expressament previstos en la normativa.

No obstant això, l’assegurança de vida protegeix la persona assegurada i no a l’immoble. Per aquest motiu, el Tribunal entén que la seva deducció no es pot fonamentar en les normes específiques aplicables a les assegurances sobre el bé arrendat, sinó en la seva consideració com una despesa relacionada amb el finançament.

  • Atenció. Convé no confondre les assegurances de l’immoble amb les assegurances personals. El seu tractament fiscal pot ser completament diferent.

El concepte de despesa deduïble és més ampli del que sembla

Un dels aspectes més interessants d’aquesta resolució és que el TEAC recorda que la relació de despeses deduïbles prevista en la Llei de l’IRPF no constitueix una llista tancada. La mateixa norma parla de despeses necessàries per a obtenir els rendiments i inclou únicament alguns exemples.

Això permet interpretar que també es poden deduir altres desemborsaments quan existeixi una connexió econòmica clara amb l’obtenció dels ingressos derivats del lloguer.

Segons el Tribunal, el veritablement important no és que la despesa sigui estrictament obligatòria des d’un punt de vista jurídic, sinó que contribueixi de manera directa a l’obtenció dels rendiments.

  • Atenció. El fet que una despesa no aparegui expressament esmentada en la Llei no significa automàticament que no pugui ser deduïble.

Un criteri que pot reduir la tributació de molts arrendadors

La resolució parteix d’una idea senzilla. Si el propietari accepta contractar una assegurança de vida per a aconseguir un finançament més barat, el cost total d’aquest finançament no està format únicament pels interessos del préstec, sinó també per l’import de les primes satisfetes.

Des d’un punt de vista econòmic, tots dos conceptes formen part del cost necessari per a mantenir el finançament de l’immoble arrendat. Per això, impedir la deducció de l’assegurança mentre s’admeten els interessos suposaria, segons el Tribunal, gravar una capacitat econòmica superior a la realment obtinguda pel contribuent.

  • Atenció. Aquest criteri pot resultar especialment interessant per a propietaris que revisin declaracions no prescrites i que comprovin que compleixen els requisits exigits.

Què han de revisar ara els propietaris?

Els qui obtenen rendes pel lloguer d’immobles finançats mitjançant hipoteca haurien de comprovar diversos aspectes abans de presentar la seva pròxima declaració de l’IRPF. Entre ells convé verificar:

  • Si el préstec hipotecari incorpora la contractació de l’assegurança de vida entre les seves condicions.
  • Si la contractació de l’assegurança permet accedir a un tipus d’interès bonificat.
  • Si existeix documentació que acrediti aquesta vinculació amb el finançament.
  • Si les primes corresponen exclusivament al préstec que grava l’immoble arrendat.

Disposar d’aquesta documentació facilitarà la justificació de la despesa en cas d’una futura comprovació tributària.

Recomanacions

La resolució del TEAC suposa un criteri favorable per a molts contribuents, però no converteix automàticament en deduïbles totes les primes d’assegurances de vida.

Cada cas cal analitzar-lo individualment per comprovar si realment existeix una vinculació directa entre l’assegurança i el finançament de l’immoble arrendat. Abans d’aplicar aquesta deducció en la declaració de l’IRPF és aconsellable revisar la documentació del préstec hipotecari i confirmar que es compleixen els requisits establerts pel Tribunal.

Una correcta revisió prèvia pot evitar futures regularitzacions i permetre aprofitar aquelles deduccions que la normativa i la doctrina administrativa reconeixen de manera expressa.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Compartir a