Circulars

#1380

Les societats patrimonials també poden aplicar la reserva de capitalització

El fet que una societat sigui patrimonial no impedeix, per si sol, beneficiar-se de la reserva de capitalització. Així ho ha confirmat la Direcció General de Tributs en una consulta que també aclareix quin volum de negocis s’ha de prendre com a referència per a aplicar el límit incrementat.

Com ja sap, la reserva de capitalització permet reduir la base imposable de l’impost sobre societats (IS) quan l’entitat incrementa els seus fons propis i manté aquest augment durant el termini establert legalment.

Encara que aquest incentiu se sol relacionar amb empreses que desenvolupen una activitat econòmica ordinària, la Llei no exclou de manera general les societats patrimonials. Per aquest motiu, una entitat dedicada, per exemple, a l’arrendament d’immobles pot aplicar la reducció sempre que tributi a un dels tipus de gravamen admesos i compleixi la resta dels requisits previstos en l’article 25 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS).

La Direcció General de Tributs (DGT) ha confirmat expressament aquest criteri en la consulta vinculant V0997-26 relativa a una societat patrimonial dedicada al lloguer de locals comercials i que no comptava amb personal contractat per a la seva gestió.

  • Atenció. Ser una societat patrimonial no impedeix aplicar la reserva, però tampoc suposa que l’incentiu es pugui utilitzar automàticament. Cal revisar tots els requisits legals i comptables.

La reducció general passa a ser del 20%

Per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, la reserva de capitalització s’ha vist reforçada. Amb caràcter general, la reducció aplicable ascendeix al 20% de l’increment dels fons propis de l’entitat. Fins ara, el percentatge era inferior, per la qual cosa l’incentiu adquireix més importància en la planificació del tancament fiscal.

Aquest percentatge es calcula sobre l’increment de fons propis determinat conforme a les regles específiques de la Llei, i no sobre qualsevol augment que aparegui comptablement en el patrimoni net.

  • Atenció. No totes les partides que augmenten els fons propis computen per a calcular la reserva. Les aportacions de socis, determinades ampliacions de capital i les reserves legals o estatutàries en queden fora, entre altres partides.

El límit es pot elevar al 25%

La reducció no es pot aplicar sense límit. Com a regla general, el seu import màxim serà el 20% de la base imposable positiva prèvia a la mateixa reducció, a determinats ajustos comptables i a la compensació de bases imposables negatives.

No obstant això, quan l’import net del volum de negocis de l’entitat sigui inferior a un milió d’euros, aquest límit màxim s’eleva al 25%.

Això significa que una petita societat pot aprofitar una part més gran de l’incentiu en el mateix exercici, sempre que l’increment dels seus fons propis permeti aconseguir aquesta quantia.

  • Atenció. El 25% no és el percentatge de reducció sobre els fons propis. És el límit màxim que pot representar la reducció respecte de la base imposable positiva prèvia.

Quin volum de negocis s’ha de comprovar

Per saber si el límit del 25% és aplicable, no n’hi ha prou amb observar de forma aïllada la facturació reflectida en l’últim tancament comptable. La norma exigeix revisar l’import net del volum de negocis corresponent als dotze mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu en el qual es genera el dret a la reducció.

Quan aquest import sigui inferior a un milió d’euros, es podrà aplicar el límit incrementat del 25% de la base imposable positiva prèvia.

  • Atenció. S’ha d’atendre els dotze mesos anteriors al començament de l’exercici i no necessàriament a qualsevol dada de facturació acumulada o estimada durant el mateix període.

La reserva s’ha de mantenir durant tres anys

L’aplicació de l’incentiu exigeix que l’increment dels fons propis es mantingui durant un termini de tres anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui la reducció. La Llei contempla una excepció quan la disminució es produeix a conseqüència de pèrdues comptables, però fora d’aquest supòsit caldrà conservar l’increment durant tot el període exigit.

A més, l’entitat ha de dotar una reserva comptable per l’import de la reducció aplicada. Aquesta reserva haurà d’aparèixer en el balanç amb absoluta separació, sota una denominació adequada, i romandre indisponible durant aquests mateixos tres anys.

  • Atenció. No n’hi ha prou amb fer el càlcul fiscal. La reserva s’ha de dotar correctament en la comptabilitat i figurar separada en el balanç. Un error formal pot posar en risc l’incentiu.

Els increments de plantilla permeten percentatges reforçats

La nova regulació incorpora percentatges superiors quan augmenta la plantilla mitjana de l’entitat. La reducció es pot elevar:

  • Al 23% quan la plantilla augmenti almenys un 2% i no superi el 5%.
  • Al 26,5% quan l’increment se situï entre el 5% i el 10%.
  • Al 30% quan la plantilla augmenti més d’un 10%.

Aquest increment també s’ha de mantenir durant tres anys.

En el cas de moltes societats patrimonials sense personal contractat, aquests percentatges reforçats no tindran aplicació pràctica. No obstant això, convé conèixer-los quan l’entitat sí que té treballadors o preveu incorporar-los.

  • Atenció. La contractació puntual d’un treballador no garanteix el percentatge reforçat. S’ha de calcular la plantilla mitjana i mantenir-se l’increment durant el termini legal.

La falta de base imposable no fa perdre immediatament la reducció

Pot passar que la societat generi el dret a la reserva, però que no disposi de suficient base imposable positiva per a aplicar-la íntegrament. En aquest cas, les quantitats pendents es podran aplicar en els dos períodes impositius que finalitzin immediatament després del tancament de l’exercici en el qual es va generar el dret, juntament amb la reducció que, si és el cas, correspongui en cadascun d’aquests exercicis. En tot moment caldrà respectar els límits legals aplicables.

El criteri de la DGT no substitueix la comprovació dels requisits

La consulta de la Direcció General de Tributs confirma que no existeix una exclusió específica per a les entitats patrimonials i que el límit del 25% es pot aplicar quan el volum de negocis sigui inferior a un milió d’euros.

No obstant això, la mateixa DGT adverteix que la seva resposta parteix dels fets declarats pel consultant. No entra a comprovar la realitat de les dades comptables, la correcta determinació de l’increment de fons propis ni el compliment efectiu dels requisits de l’article 25 de la Llei. Aquestes qüestions podran ser revisades posteriorment per l’Administració Tributària.

Recomanacions

Les societats patrimonials amb beneficis i un volum de negocis inferior a un milió d’euros haurien de revisar la possible aplicació de la reserva de capitalització abans de tancar l’impost sobre societats.

Per a això cal comprovar l’increment real dels fons propis, identificar les partides que no es poden computar, calcular correctament el límit del 25%, dotar la reserva de manera separada i planificar el seu manteniment durant tres anys.

Una revisió feta abans d’aprovar els comptes anuals permet coordinar millor la distribució del resultat, la comptabilització de la reserva i la liquidació de l’impost, evitant perdre un incentiu que pot reduir de manera apreciable la tributació de la societat.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Compartir a