Com imputar fiscalment les provisions per acomiadament en l’impost sobre societats?

Les indemnitzacions per acomiadament improcedent tenen la seva lògica fiscal, i la DGT ha confirmat com s’han d’imputar quan l’acord definitiu se signa en un exercici posterior. La resposta influeix directament en tancaments anuals i revisions inspectores.

A vegades els acomiadaments generen més dubtes comptables i fiscals que el mateix conflicte laboral. Això succeeix especialment quan l’empresa reconeix una indemnització en un exercici, però l’acord amb el treballador es tanca un any diferent. L’empresa ha de deduir la provisió l’any en què es comptabilitza o en l’exercici en el qual finalment es paga? La DGT en la seva consulta vinculant V1733-25, de 23 de setembre de 2025 aclareix aquest escenari amb força precisió.

Es tractava d’una empresa que el 2024 va lliurar la carta d’acomiadament a una empleada, i que va registrar la provisió corresponent i, després de la impugnació, arriba a un acord definitiu el gener de 2025. El pagament es farà aquest any. La pregunta és immediata: En quin exercici cal deduir la indemnització?

1. La meritació fiscal i la regla general: la despesa es dedueix quan neix l’obligació

Per a la DGT, la clau és en el principi de meritació (arts. 10.3 i 11 de la LIS). La normativa exigeix que les despeses s’imputin a l’exercici en el qual s’han generat, independentment del moment del pagament.

I en matèria laboral, la carta d’acomiadament no és un tràmit qualsevol: crea una obligació certa i present per a l’empresa, encara que el seu import estigui pendent de concretar després de la conciliació. Aquesta obligació neix el 2024, i aquí resideix el punt de connexió fiscal.

La consulta V1733-25 l’expressa sense ambigüitat: si la provisió es reconeix seguint les regles comptables -obligació present, sortida probable de recursos i estimació raonable de l’import- la despesa és fiscalment deduïble en l’exercici de l’acomiadament, és a dir, 2024, encara que l’acord se signi i el pagament s’efectuï el 2025.

• Atenció. Si l’empresa no registra la provisió en l’exercici de l’acomiadament, perd la deduïbilitat en aquest any i l’haurà d’ajustar en l’exercici següent amb criteri de meritació, sempre que no generi menor tributació.

2. Provisió comptable: per què cal que es registri encara que l’import no sigui definitiu

La Norma de Registre i Valoració 15a (PGC) exigeix reconèixer una provisió quan existeixi:

• Una obligació present derivada d’un fet passat,
• Una sortida probable de recursos, i
• Un import estimable, encara que incert.

Un acomiadament improcedent impugnat encaixa perfectament en aquest esquema. No es coneix la xifra exacta, però sí l’existència de l’obligació. Per això l’empresa ha de registrar la “millor estimació” el 31 de desembre de 2024.

La DGT recorda que la incertesa no justifica l’absència de provisió, i per tant no impedeix la deduïbilitat.

• Atenció. Les provisions mal valorades són un dels motius més freqüents d’ajustos extracomptables. Convé documentar com es va estimar l’import.

3. Es podria rebutjar la deducció per les limitacions de l’article 14 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS)?

No. L’article 14 de la LIS enumera supòsits de provisions no deduïbles, però no inclou les provisions per indemnitzacions laborals. La DGT ho recalca: si la provisió està reconeguda correctament i respon a una obligació real, la despesa és deduïble amb normalitat.

• Atenció. No confonguem provisions laborals amb provisions per a reestructuracions “implícites” o no formalitzades: aquestes sí que poden ser problemàtiques.

4. La veritable limitació: l’article 15.i) de la LIS

Encara que la provisió sigui deduïble el 2024, la LIS imposa una restricció específica per a les indemnitzacions per extinció de relacions laborals. La despesa no serà deduïble en la part que excedeixi del més elevat d’aquests dos imports:

• 1.000.000 €, o
• La quantia obligatòria segons l’Estatut dels Treballadors.

La limitació opera només sobre l’excés, no sobre tota la indemnització.

• Atenció. Els acords de conciliació que fixen imports superiors a la indemnització obligatòria poden generar un tram no deduïble. Revisió cas a cas.

5. Què succeeix quan l’acord se signa el 2025?

L’acord de gener de 2025 no altera l’exercici de deduïbilitat. Simplement obliga l’empresa a:

• Ajustar la provisió registrada el 2024 per a ajustar-la a l’import definitiu, i
• Efectuar el pagament el 2025, sense impacte addicional en la deduïbilitat excepte pel límit de l’art. 15.i).

El desfasament entre meritació i pagament no afecta la despesa fiscal.

• Atenció. La conciliació pot modificar l’import, però no l’exercici. Si l’empresa no va dotar provisió el 2024, el problema no el resol l’acord de 2025.

Una doctrina senzilla de formular però decisiva en les revisions de l’AEAT, especialment en grups amb acomiadaments complexos o exercicis tancats amb litigis pendents.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,