Com ja sap, la reserva de capitalització permet reduir la base imposable de l’impost sobre societats (IS) quan l’entitat incrementa els seus fons propis i manté aquest augment durant el termini establert legalment.

Encara que aquest incentiu se sol relacionar amb empreses que desenvolupen una activitat econòmica ordinària, la Llei no exclou de manera general les societats patrimonials. Per aquest motiu, una entitat dedicada, per exemple, a l’arrendament d’immobles pot aplicar la reducció sempre que tributi a un dels tipus de gravamen admesos i compleixi la resta dels requisits previstos en l’article 25 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS).

La Direcció General de Tributs (DGT) ha confirmat expressament aquest criteri en la consulta vinculant V0997-26 relativa a una societat patrimonial dedicada al lloguer de locals comercials i que no comptava amb personal contractat per a la seva gestió.

• Atenció. Ser una societat patrimonial no impedeix aplicar la reserva, però tampoc suposa que l’incentiu es pugui utilitzar automàticament. Cal revisar tots els requisits legals i comptables.

La reducció general passa a ser del 20%

Per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, la reserva de capitalització s’ha vist reforçada. Amb caràcter general, la reducció aplicable ascendeix al 20% de l’increment dels fons propis de l’entitat. Fins ara, el percentatge era inferior, per la qual cosa l’incentiu adquireix més importància en la planificació del tancament fiscal.

Aquest percentatge es calcula sobre l’increment de fons propis determinat conforme a les regles específiques de la Llei, i no sobre qualsevol augment que aparegui comptablement en el patrimoni net.

• Atenció. No totes les partides que augmenten els fons propis computen per a calcular la reserva. Les aportacions de socis, determinades ampliacions de capital i les reserves legals o estatutàries en queden fora, entre altres partides.

El límit es pot elevar al 25%

La reducció no es pot aplicar sense límit. Com a regla general, el seu import màxim serà el 20% de la base imposable positiva prèvia a la mateixa reducció, a determinats ajustos comptables i a la compensació de bases imposables negatives.

No obstant això, quan l’import net del volum de negocis de l’entitat sigui inferior a un milió d’euros, aquest límit màxim s’eleva al 25%.

Això significa que una petita societat pot aprofitar una part més gran de l’incentiu en el mateix exercici, sempre que l’increment dels seus fons propis permeti aconseguir aquesta quantia.

• Atenció. El 25% no és el percentatge de reducció sobre els fons propis. És el límit màxim que pot representar la reducció respecte de la base imposable positiva prèvia.

Quin volum de negocis s’ha de comprovar

Per saber si el límit del 25% és aplicable, no n’hi ha prou amb observar de forma aïllada la facturació reflectida en l’últim tancament comptable. La norma exigeix revisar l’import net del volum de negocis corresponent als dotze mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu en el qual es genera el dret a la reducció.

Quan aquest import sigui inferior a un milió d’euros, es podrà aplicar el límit incrementat del 25% de la base imposable positiva prèvia.

• Atenció. S’ha d’atendre els dotze mesos anteriors al començament de l’exercici i no necessàriament a qualsevol dada de facturació acumulada o estimada durant el mateix període.

La reserva s’ha de mantenir durant tres anys

L’aplicació de l’incentiu exigeix que l’increment dels fons propis es mantingui durant un termini de tres anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui la reducció. La Llei contempla una excepció quan la disminució es produeix a conseqüència de pèrdues comptables, però fora d’aquest supòsit caldrà conservar l’increment durant tot el període exigit.

A més, l’entitat ha de dotar una reserva comptable per l’import de la reducció aplicada. Aquesta reserva haurà d’aparèixer en el balanç amb absoluta separació, sota una denominació adequada, i romandre indisponible durant aquests mateixos tres anys.

• Atenció. No n’hi ha prou amb fer el càlcul fiscal. La reserva s’ha de dotar correctament en la comptabilitat i figurar separada en el balanç. Un error formal pot posar en risc l’incentiu.

Els increments de plantilla permeten percentatges reforçats

La nova regulació incorpora percentatges superiors quan augmenta la plantilla mitjana de l’entitat. La reducció es pot elevar:

• Al 23% quan la plantilla augmenti almenys un 2% i no superi el 5%.
• Al 26,5% quan l’increment se situï entre el 5% i el 10%.
• Al 30% quan la plantilla augmenti més d’un 10%.

Aquest increment també s’ha de mantenir durant tres anys.

En el cas de moltes societats patrimonials sense personal contractat, aquests percentatges reforçats no tindran aplicació pràctica. No obstant això, convé conèixer-los quan l’entitat sí que té treballadors o preveu incorporar-los.

• Atenció. La contractació puntual d’un treballador no garanteix el percentatge reforçat. S’ha de calcular la plantilla mitjana i mantenir-se l’increment durant el termini legal.

La falta de base imposable no fa perdre immediatament la reducció

Pot passar que la societat generi el dret a la reserva, però que no disposi de suficient base imposable positiva per a aplicar-la íntegrament. En aquest cas, les quantitats pendents es podran aplicar en els dos períodes impositius que finalitzin immediatament després del tancament de l’exercici en el qual es va generar el dret, juntament amb la reducció que, si és el cas, correspongui en cadascun d’aquests exercicis. En tot moment caldrà respectar els límits legals aplicables.

El criteri de la DGT no substitueix la comprovació dels requisits

La consulta de la Direcció General de Tributs confirma que no existeix una exclusió específica per a les entitats patrimonials i que el límit del 25% es pot aplicar quan el volum de negocis sigui inferior a un milió d’euros.

No obstant això, la mateixa DGT adverteix que la seva resposta parteix dels fets declarats pel consultant. No entra a comprovar la realitat de les dades comptables, la correcta determinació de l’increment de fons propis ni el compliment efectiu dels requisits de l’article 25 de la Llei. Aquestes qüestions podran ser revisades posteriorment per l’Administració Tributària.

Recomanacions

Les societats patrimonials amb beneficis i un volum de negocis inferior a un milió d’euros haurien de revisar la possible aplicació de la reserva de capitalització abans de tancar l’impost sobre societats.

Per a això cal comprovar l’increment real dels fons propis, identificar les partides que no es poden computar, calcular correctament el límit del 25%, dotar la reserva de manera separada i planificar el seu manteniment durant tres anys.

Una revisió feta abans d’aprovar els comptes anuals permet coordinar millor la distribució del resultat, la comptabilització de la reserva i la liquidació de l’impost, evitant perdre un incentiu que pot reduir de manera apreciable la tributació de la societat.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Un dels aspectes que més controvèrsia ha estat generant en la tributació dels immobles arrendats és determinar quines despeses es poden deduir realment en calcular el rendiment net del capital immobiliari. La normativa enumera nombroses despeses deduïbles, però no sempre és senzill determinar si determinats desemborsaments tenen una relació prou directa amb l’obtenció dels ingressos derivats del lloguer.

Precisament sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat recentment el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva Resolució de 24 de juny de 2026, fixant un criteri que pot beneficiar a molts propietaris que tenen finançat el seu habitatge mitjançant un préstec hipotecari.

L’assegurança de vida no sempre es pot deduir

Convé fer un primer aclariment important. La resolució no estableix que qualsevol assegurança de vida relacionada amb un habitatge llogat sigui deduïble en l’IRPF. El criteri únicament afecta determinats supòsits en els quals aquesta assegurança manté una relació directa amb el finançament de l’immoble.

Per tant, la contractació voluntària d’una assegurança de vida per motius personals continua sense generar, amb caràcter general, una despesa deduïble en els rendiments del lloguer.

• Atenció. Si l’assegurança de vida no té cap relació amb les condicions del préstec hipotecari, les primes continuaran tenint la consideració de despesa personal.

La clau està en el finançament de l’immoble

L’element determinant no és l’assegurança en si mateixa, sinó la funció que exerceix dins del finançament. El TEAC considera que quan l’entitat financera exigeix contractar una assegurança de vida com a condició per a concedir el préstec o quan la seva contractació permet accedir a un tipus d’interès més reduït, hi ha una vinculació econòmica directa entre aquesta despesa i el finançament utilitzat per a adquirir o construir l’immoble arrendat.

En aquestes circumstàncies, les primes es deixen de veure com una despesa estrictament personal per passar a integrar-se dins del cost financer associat a l’immoble.

• Atenció. Revisi l’escriptura del préstec i l’oferta bancària. Si l’assegurança apareix vinculada al finançament o permet obtenir una bonificació de l’interès, podria existir dret a la deducció.

No es tracta d’una assegurança sobre l’immoble

Un altre aspecte rellevant que aclareix la resolució consisteix a diferenciar l’assegurança de vida d’altres assegurances tradicionalment deduïbles. Les assegurances d’incendi, responsabilitat civil, robatori o similars protegeixen directament l’immoble que genera els rendiments i ja estaven expressament previstos en la normativa.

No obstant això, l’assegurança de vida protegeix la persona assegurada i no a l’immoble. Per aquest motiu, el Tribunal entén que la seva deducció no es pot fonamentar en les normes específiques aplicables a les assegurances sobre el bé arrendat, sinó en la seva consideració com una despesa relacionada amb el finançament.

• Atenció. Convé no confondre les assegurances de l’immoble amb les assegurances personals. El seu tractament fiscal pot ser completament diferent.

El concepte de despesa deduïble és més ampli del que sembla

Un dels aspectes més interessants d’aquesta resolució és que el TEAC recorda que la relació de despeses deduïbles prevista en la Llei de l’IRPF no constitueix una llista tancada. La mateixa norma parla de despeses necessàries per a obtenir els rendiments i inclou únicament alguns exemples.

Això permet interpretar que també es poden deduir altres desemborsaments quan existeixi una connexió econòmica clara amb l’obtenció dels ingressos derivats del lloguer.

Segons el Tribunal, el veritablement important no és que la despesa sigui estrictament obligatòria des d’un punt de vista jurídic, sinó que contribueixi de manera directa a l’obtenció dels rendiments.

• Atenció. El fet que una despesa no aparegui expressament esmentada en la Llei no significa automàticament que no pugui ser deduïble.

Un criteri que pot reduir la tributació de molts arrendadors

La resolució parteix d’una idea senzilla. Si el propietari accepta contractar una assegurança de vida per a aconseguir un finançament més barat, el cost total d’aquest finançament no està format únicament pels interessos del préstec, sinó també per l’import de les primes satisfetes.

Des d’un punt de vista econòmic, tots dos conceptes formen part del cost necessari per a mantenir el finançament de l’immoble arrendat. Per això, impedir la deducció de l’assegurança mentre s’admeten els interessos suposaria, segons el Tribunal, gravar una capacitat econòmica superior a la realment obtinguda pel contribuent.

• Atenció. Aquest criteri pot resultar especialment interessant per a propietaris que revisin declaracions no prescrites i que comprovin que compleixen els requisits exigits.

Què han de revisar ara els propietaris?

Els qui obtenen rendes pel lloguer d’immobles finançats mitjançant hipoteca haurien de comprovar diversos aspectes abans de presentar la seva pròxima declaració de l’IRPF. Entre ells convé verificar:

• Si el préstec hipotecari incorpora la contractació de l’assegurança de vida entre les seves condicions.
• Si la contractació de l’assegurança permet accedir a un tipus d’interès bonificat.
• Si existeix documentació que acrediti aquesta vinculació amb el finançament.
• Si les primes corresponen exclusivament al préstec que grava l’immoble arrendat.

Disposar d’aquesta documentació facilitarà la justificació de la despesa en cas d’una futura comprovació tributària.

Recomanacions

La resolució del TEAC suposa un criteri favorable per a molts contribuents, però no converteix automàticament en deduïbles totes les primes d’assegurances de vida.

Cada cas cal analitzar-lo individualment per comprovar si realment existeix una vinculació directa entre l’assegurança i el finançament de l’immoble arrendat. Abans d’aplicar aquesta deducció en la declaració de l’IRPF és aconsellable revisar la documentació del préstec hipotecari i confirmar que es compleixen els requisits establerts pel Tribunal.

Una correcta revisió prèvia pot evitar futures regularitzacions i permetre aprofitar aquelles deduccions que la normativa i la doctrina administrativa reconeixen de manera expressa.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Els errors en la confecció de les nòmines formen part de la realitat diària de moltes empreses. N’hi ha prou amb una errada informàtica, una incidència en el programa de gestió o un error humà perquè un treballador percebi un import superior que el que realment li corresponia. Davant aquesta situació, la primera reacció sol ser la mateixa. Si els diners s’han pagat per error, es poden recuperar descomptant-los directament de la següent nòmina? La resposta no sempre és la mateixa.

Haver pagat de més no significa que l’empresa pugui descomptar automàticament aquesta quantitat del següent salari.

Els errors més habituals

Encara que cada cas té les seves particularitats, els excessos salarials solen produir-se per incidències força comunes.

Entre elles destaquen:

• Errors en el càlcul d’hores extraordinàries;
• Duplicitat en el pagament d’incentius, dietes o complements;
• Baixes de treballadors registrades fora de termini;
• Actualització incorrecta de taules salarials;
• Càlcul erroni de vacances o pagues extraordinàries;
• Incidències en els programes de nòmina;
• Aplicació incorrecta del conveni col·lectiu.

En la majoria de les ocasions l’error no respon a una actuació intencionada, sinó a simples incidències administratives.

• Atenció. Com més aviat es detecti l’error, més senzilla sol ser la seva regularització.

Quan pot descomptar-se directament de la nòmina?

L’empresa té dret a recuperar les quantitats abonades indegudament. Tanmateix, això no significa que pugui fer-ho sempre mitjançant un descompte unilateral. La clau està a determinar si el deute reuneix una sèrie de requisits.

En termes generals, el descompte es podrà fer quan la quantitat sigui perfectament identificable, estigui clarament determinada, sigui exigible i, sobretot, no existeixi cap discussió sobre la seva existència. És a dir, totes dues parts han de tenir clar que realment es va produir un pagament indegut.

• Atenció. Si el treballador discuteix l’origen o l’import del deute, l’empresa no hauria de practicar el descompte de manera unilateral.

El Tribunal Suprem aclareix quan és possible

Precisament aquesta qüestió ha estat analitzada pel Tribunal Suprem (STS núm. 449/2025, de 21 de maig). El cas tenia el seu origen en una empresa que, a conseqüència d’un error en el sistema de càlcul de nòmines, va abonar imports superiors als que corresponien a determinats treballadors després d’un procés de subrogació. Quan va detectar l’error va comunicar a la plantilla que les quantitats es recuperarien de manera progressiva, distribuint el descompte durant deu mensualitats. Els representants dels treballadors van impugnar la mesura en entendre que l’empresa necessitava una resolució judicial prèvia per a poder fer aquests descomptes.

No obstant això, tant l’Audiència Nacional com posteriorment el Tribunal Suprem van considerar correcta l’actuació empresarial perquè ningú discutia que el pagament havia estat indegut ni quina era exactament la quantitat que s’havia de retornar.

El deute era clar, líquid, vençut i exigible, per la qual cosa la regularització es podia fer directament mitjançant descomptes en les nòmines.

I si el treballador no hi està d’acord?

La situació canvia completament. Suposem ara que el treballador considera que aquest complement sí que li corresponia perquè entén que va complir els objectius fixats o perquè discrepa de la interpretació feta per l’empresa. En aquest moment ja existeix una controvèrsia. El deute deixa de ser pacífic i l’empresa no hauria de descomptar unilateralment aquestes quantitats de la nòmina. El procedent serà reclamar la seva devolució per la via judicial corresponent perquè sigui un jutge qui determini si realment existeix o no aquest dret al reintegrament.

• Atenció. Quan existeix qualsevol discussió sobre el deute, el descompte unilateral pot ser declarat improcedent.

Davant qualsevol excés salarial convé actuar amb rapidesa, però també amb prudència. Abans de practicar un descompte en nòmina és recomanable verificar l’origen de l’error, documentar correctament la incidència, comunicar-la per escrit al treballador i valorar si realment existeix acord sobre la devolució. Una actuació precipitada pot convertir un simple error administratiu en un conflicte laboral perfectament evitable.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

En moltes petites i mitjanes empreses arriba un moment en el qual fa falta reforçar la tresoreria. Pot ser per a afrontar una inversió, compensar pèrdues, millorar la solvència enfront de bancs o simplement disposar de liquiditat per a continuar creixent. En aquestes situacions és freqüent que els socis aportin diners a la societat. No obstant això, no sempre és necessari acudir a una ampliació de capital ni formalitzar un préstec.

Hi ha una alternativa molt més senzilla des del punt de vista societari i comptable: les aportacions de socis registrades en el compte 118 del Pla General de Comptabilitat.

Ara bé, encara que aquesta operació resulta àgil i flexible, convé conèixer bé el seu tractament fiscal per a evitar futures regularitzacions.

• Atenció. Una aportació correctament comptabilitzada pot no tenir cost fiscal. No obstant això, un petit error en el seu plantejament pot acabar tributant en l’impost sobre societats.

Què és una aportació de socis al compte 118?

Es tracta d’una aportació que fan un o diversos socis a favor de la societat sense augmentar el capital social i sense generar un deute que l’empresa hagi de retornar. En altres paraules, el soci lliura recursos a la societat per a enfortir els seus fons propis, però no rep noves participacions ni neix un dret de cobrament enfront de l’empresa.

Precisament per aquest motiu aquestes aportacions es comptabilitzen directament en el patrimoni net mitjançant el compte 118 “Aportacions de socis o propietaris”.

Aquesta fórmula permet millorar ràpidament la situació financera de l’empresa sense necessitat d’escriptura pública ni inscripció en el Registre Mercantil, i normalment n’hi ha prou amb el corresponent acord de la junta general.

• Atenció. No s’ha de confondre una aportació al compte 118 amb un préstec del soci. El seu tractament comptable i fiscal és completament diferent.

Tributen aquestes aportacions?

Com a regla general, no. Quan tots els socis fan l’aportació respectant el percentatge que posseeixen en el capital social, la societat simplement incrementa els seus fons propis. En aquest supòsit la societat no obté un ingrés subjecte a l’impost sobre societats, i el soci augmenta el valor d’adquisició de les seves participacions per l’import aportat.

La Direcció General de Tributs (DGT) i l’ICAC consideren que aquestes operacions no constitueixen liberalitats, sinó simples moviments patrimonials interns destinats a reforçar econòmicament l’empresa.

• Atenció. La neutralitat fiscal només es manté quan les aportacions respecten la participació de cada soci.

El problema apareix quan un soci aporta més que els altres

En la pràctica succeeix amb freqüència. Un soci disposa de liquiditat i decideix ajudar a l’empresa mentre la resta no pot aportar fons. Encara que la intenció sigui salvar la societat, fiscalment l’operació canvia. La doctrina administrativa i la recent jurisprudència consideren que l’excés aportat sobre la participació que correspon a aquest soci deixa de tenir el tractament d’una simple aportació a fons propis.

Aquest excés pot convertir-se en un ingrés subjecte a l’impost sobre societats per a l’empresa i, a més, no incrementarà el valor fiscal de les participacions del soci aportant, en entendre’s que existeix una liberalitat respecte de la resta de socis.

• Atenció. No n’hi ha prou amb comptabilitzar tota l’operació en el compte 118. També s’ha d’analitzar si l’aportació respecta la proporcionalitat entre socis.

Exemple

Imaginem una societat limitada amb dos socis.

• L’Anna posseeix el 60% del capital.

• En Xavier posseeix el 40%.

L’empresa necessita 100.000 euros per a escometre un projecte de digitalització.

Escenari 1. Cada soci aporta segons la seva participació

• L’Anna aporta 60.000 €

• En Xavier aporta 40.000 €

Resultat

La totalitat de l’operació es registra en el compte 118. La societat incrementa els seus fons propis. No existeix ingrés en l’impost sobre societats. Cada soci augmenta el valor fiscal de les seves participacions per l’import efectivament aportat.

Escenari 2. Només és l’Anna qui aporta

L’Anna decideix assumir tot el finançament i ingressa els 100.000 €. En Xavier no aporta cap quantitat. Des d’un punt de vista econòmic l’empresa rep exactament els mateixos diners. No obstant això, fiscalment la situació canvia.

Com que l’Anna únicament havia d’aportar 60.000 € conforme a la seva participació, els 40.000 € restants constitueixen una aportació no proporcional.

Conseqüències:

• 60.000 € mantenen el tractament d’aportació a fons propis.
• 40.000 € poden considerar-se ingrés fiscal per a la societat.
• Aquest import incrementarà la base imposable de l’impost sobre societats.
• Per a l’Anna, aquests 40.000 € no incrementaran el valor fiscal de la seva inversió.

Si la societat tributa al tipus general del 25%, aquest excés podria generar aproximadament 10.000 € addicionals de quota de l’impost sobre societats, a més d’interessos i, si és el cas, sancions si l’operació no hagués estat declarada correctament.

• Atenció. El mateix moviment de tresoreria pot tenir un impacte fiscal molt distint depenent de com s’estructuri l’aportació.

I si en el futur aquestes aportacions es volen retornar als socis?

Un dels avantatges menys coneguts de les aportacions registrades en el compte 118 és que no han de romandre indefinidament en la societat. Si la situació econòmica millora, és possible acordar la seva devolució als socis. Ara bé, aquesta devolució no funciona com el reemborsament d’un préstec.

En formar part dels fons propis, aquestes aportacions tenen la consideració de patrimoni aportat i la seva restitució ha de respectar les normes mercantils aplicables al repartiment de reserves. En conseqüència, la societat únicament podrà acordar la seva devolució quan existeixin prou reserves distribuïbles i es compleixin les limitacions previstes en la Llei de societats de capital per a protegir el patrimoni social.

Des del punt de vista fiscal, la DGT ha equiparat aquesta devolució al tractament previst per a la prima d’emissió. Això significa que, amb caràcter general, l’import rebut pel soci redueix el valor d’adquisició de les seves participacions. Només si la devolució supera aquest valor, l’excés tributarà com a rendiment del capital mobiliari en el cas de persones físiques.

Existeix a més un aspecte que moltes societats passen per alt. Tret que els estatuts estableixin una altra regla o existeixi una estructura societària específica que ho permeti, la devolució es distribueix conforme al percentatge de participació de cada soci, amb independència de qui va fer originalment les aportacions. Això pot provocar situacions poc desitjades quan les aportacions inicials les van fer únicament alguns socis.

• Atenció. Abans de fer aportacions importants al compte 118 convé analitzar també com es recuperaran en el futur. Una correcta planificació estatutària pot evitar conflictes entre socis i conseqüències econòmiques no previstes.

Què convé revisar abans de fer una aportació?

Abans de finançar l’empresa mitjançant el compte 118 és recomanable comprovar:

• Si tots els socis participaran en l’aportació;
• Si les quantitats respecten el percentatge de participació;
• Si existeix un acord formal de la junta general;
• Si el tractament comptable reflecteix correctament l’operació;
• I si l’operació pot tenir conseqüències fiscals per a la societat o per a algun dels socis.

Una adequada planificació prèvia sol evitar ajustos fiscals posteriors molt més costosos.

La nostra recomanació

Les aportacions de socis sense augment de capital constitueixen una eina molt útil per a reforçar el finançament de l’empresa de manera ràpida i senzilla. No obstant això, convé analitzar prèviament com es farà l’aportació i quin serà el seu impacte comptable i fiscal.

Especialment, quan no tots els socis aporten en la mateixa proporció, una revisió prèvia per part de l’assessor pot evitar contingències tributàries, sancions i costos innecessaris.

En aquesta mena d’operacions, la rapidesa mai hauria de substituir a una correcta planificació.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Durant anys, l’assistència a les juntes de socis va estar inevitablement lligada a la presència física. No obstant això, l’experiència acumulada durant els últims exercicis (especialment arran de la COVID) ha canviat per complet la forma en què moltes societats organitzen les seves reunions.

Avui resulta perfectament possible que alguns socis acudeixin presencialment al domicili social mentre uns altres participin des de qualsevol lloc mitjançant mitjans telemàtics. La fórmula ofereix indubtables avantatges. Facilita la participació, redueix desplaçaments i afavoreix la presa de decisions quan els socis resideixen en ciutats distintes o mantenen agendes especialment complexes. No obstant això, convé actuar amb prudència. Perquè, encara que la tecnologia simplifiqui l’organització, les exigències jurídiques continuen existint.

No totes les societats poden celebrar juntes mixtes

Un dels errors més freqüents consisteix a assumir que qualsevol societat limitada pot permetre automàticament l’assistència telemàtica dels seus socis. No és així.

Abans de convocar una junta amb participació a distància, és imprescindible revisar detingudament els estatuts socials. La possibilitat d’assistir telemàticament s’ha de trobar expressament prevista en els estatuts. Si no existeix aquesta previsió, la societat haurà de modificar prèviament els seus estatuts mitjançant acord de junta general.

• Atenció. Celebrar una junta amb assistència telemàtica sense cobertura estatutària pot obrir la porta a futures impugnacions dels acords adoptats.

La convocatòria requereix informació addicional

Quan la societat ja disposa de la corresponent previsió estatutària, la convocatòria ha de contenir determinats extrems addicionals. No n’hi ha prou amb indicar la data, hora i lloc de celebració. Els socis han de conèixer amb suficient antelació qüestions tan rellevants com, la plataforma o aplicació que s’utilitzarà, procediment per a connectar-se, termini per a comunicar l’assistència telemàtica, manera d’exercir el dret de vot o el sistema previst per a formular preguntes o intervenir.

Com més claredat existeixi en aquestes instruccions, menors seran les possibilitats de conflicte posterior.

• Atenció. Una convocatòria incompleta pot provocar la nul·litat dels acords socials si es considera que ha limitat els drets d’informació o participació d’algun dels socis.

La identificació dels assistents és essencial

La tecnologia facilita la participació, però també obliga a extremar les cauteles. L’administrador ha d’assegurar-se que els connectats són realment els qui afirmen ser. No es tracta únicament d’una qüestió formal.

La correcta identificació dels assistents afecta directament la vàlida constitució de la junta i al còmput de majories. Per això, és aconsellable establir protocols interns que regulin qüestions pràctiques com:

• Sistemes d’autenticació prèvia.
• Remissió anticipada de documentació identificativa.
• Verificació mitjançant vídeo o signatura electrònica.
• Confirmació prèvia d’assistència.

Gravar la sessió pot convertir-se en una mesura molt recomanable

La normativa no exigeix amb caràcter general la gravació de totes les juntes mixtes. No obstant això, des d’una perspectiva preventiva, és una mesura altament aconsellable. La gravació permet acreditar la correcta constitució de la junta, la identitat dels assistents, el sentit de les votacions, les intervencions realitzades o l’existència o no d’incidències tècniques.

Igualment, és aconsellable remetre prèviament a tots els socis la documentació objecte de deliberació. Aquesta pràctica redueix conflictes i afavoreix un exercici efectiu del dret d’informació.

Què succeeix si finalment tots els socis participen a distància?

En la pràctica succeeix amb freqüència. La junta es convoca inicialment com a mixta, i això permet tant l’assistència presencial com telemàtica, però finalment tots els socis opten per connectar-se a distància. Aquesta circumstància no transforma automàticament la reunió en una junta exclusivament telemàtica.

Des del punt de vista jurídic continuarà considerant-se una junta convocada com a presencial amb possibilitat d’assistència remota. No obstant això, les juntes exclusivament telemàtiques presenten requisits específics addicionals que també convé revisar prèviament.

La seva societat està preparada per a celebrar juntes telemàtiques amb seguretat jurídica?

Moltes societats han incorporat solucions tecnològiques sense adaptar simultàniament els seus estatuts o els seus protocols interns.

Per això, pot ser convenient revisar:

• La redacció actual dels estatuts socials.
• Els sistemes de convocatòria utilitzats.
• Els procediments interns d’identificació.
• Els protocols de votació i participació.
• Les mesures de conservació d’evidències.

Una adequada revisió societària preventiva sol evitar impugnacions futures i proporciona més seguretat tant a administradors com a socis. Perquè, en matèria societària, tan important com adoptar decisions és poder acreditar posteriorment que aquestes decisions es van prendre correctament.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Quan parlem d’IVA, gran part de les empreses centra la seva atenció en el tipus impositiu aplicable. No obstant això, l’experiència demostra que molts problemes amb l’Agència Tributària neixen abans, concretament en determinar la base imposable.

La base imposable és l’import econòmic sobre el qual s’aplica el percentatge d’IVA corresponent. Sembla una qüestió senzilla, però no sempre ho és. La normativa contempla nombroses particularitats que obliguen a incloure determinats conceptes i excloure’n d’altres, així com modificar posteriorment les quotes inicialment declarades.

Una interpretació incorrecta pot traduir-se en liquidacions complementàries, sancions i interessos de demora.

1. No tot el que cobra l’empresa queda fora de la base imposable

Com a regla general, la base imposable està constituïda per la totalitat de la contraprestació rebuda del client o fins i tot de terceres persones. Això significa que, a més del preu principal, s’han d’afegir altres imports accessoris relacionats amb l’operació.

Entre ells destaquen:

• Despeses de transport.
• Comissions.
• Primes d’assegurança.
• Despeses repercutides al client.
• Envasos i embalatges.
• Tributs vinculats a l’operació, excepte l’IVA.

Exemple

Una empresa lloga un local comercial per 1.500 euros mensuals i repercuteix a més:

• Comunitat: 120 euros.
• IBI: 80 euros.
• Despeses de neteja: 100 euros.

La base imposable no és de 1.500 euros.

Base imposable: 1.500 + 120 + 80 + 100 = 1.800 euros.

Si l’arrendament està subjecte al tipus general del 21%:

IVA repercutit = 378 euros.

• Atenció. Molts arrendadors únicament apliquen IVA sobre la renda mensual i obliden incloure despeses repercutides. És una de les incidències més habituals detectades en comprovacions tributàries.

2. Els interessos no sempre formen part de la base imposable

La regla general estableix que els interessos reportats abans del moment en què neix l’IVA sí que formen part de la base imposable. Per contra, els interessos derivats d’ajornaments posteriors al lliurament podran quedar exclosos sempre que es compleixin determinats requisits legals.

Exemple

Una promotora ven un immoble per 250.000 euros. Condicions de pagament:

• Març: lliurament de 50.000 euros més 2.000 euros d’interessos.
• Octubre: lliurament de claus.
• Octubre: pagament de 100.000 euros.
• Gener següent: pagament final de 100.000 euros més 4.000 euros d’interessos.

Els 2.000 euros satisfets abans del lliurament formen part de la base imposable. No obstant això, els interessos corresponents a l’ajornament posterior al lliurament podran quedar exclosos si apareixen separats en factura i s’ajusten al valor normal de mercat.

• Atenció. No separar correctament els interessos en la factura pot provocar que Hisenda consideri tot l’import subjecte a IVA.

3. Les subvencions poden obligar a repercutir més IVA

No totes les subvencions tenen el mateix tractament. Quan una ajuda pública està directament relacionada amb el preu dels béns o serveis prestats, haurà d’incorporar-se a la base imposable. Per contra, les subvencions destinades a finançar estructures, inversions o activitats d’interès general normalment no en formaran part.

Exemple

Una empresa de transport urbà cobra:

• Preu del bitllet: 10 euros.
• Subvenció pública: 2 euros per viatger transportat.

La base imposable és: 10 + 2 = 12 euros.

Aplicant un IVA del 10%: 1,20 euros.

No obstant això, si l’Administració concedeix una ajuda anual de 100.000 euros destinada a renovar la flota d’autobusos, aquesta aportació no s’integraria, amb caràcter general, en la base imposable.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha flexibilitzat els requisits per a considerar una subvenció vinculada al preu, criteri assumit posteriorment per la Direcció General de Tributs i el TEAC.

• Atenció. Les empreses que reben subvencions haurien de revisar individualment cada ajuda abans de presentar les seves declaracions d’IVA.

4. Les bestretes continuen generant nombrosos errors

Les bestretes són quantitats pagades pel professional en nom i per compte del seu client. No formen part de la base imposable, però per a això s’han de complir requisits molt estrictes. És imprescindible que existeixi un mandat exprés del client, que la factura original estigui emesa a nom del client, es repercuteixi exactament el mateix import satisfet, i el professional no dedueixi l’IVA suportat.

Exemple

Un assessor avança 300 euros d’una taxa judicial pagada en nom del seu client. Si la factura o justificant figura a nom del client i posteriorment es repercuteix exactament el mateix import, estarem davant una bestreta. En canvi, si la factura s’emet a nom del despatx, deixarà de ser suplert i passarà a formar part de la base imposable.

• Atenció. L’absència d’una factura emesa directament a nom del client sol invalidar el tractament com a bestreta.

5. Els descomptes posteriors obliguen a rectificar l’IVA

Els descomptes concedits després d’emetre la factura poden reduir la base imposable. Això ocorre, per exemple, amb els denominats “ràpels” comercials.

Exemple

Una empresa concedeix a un dels seus distribuïdors un ràpel anual de 6.000 euros per aconseguir un determinat volum de compres. Serà necessari emetre la corresponent factura rectificativa i reduir la quota d’IVA inicialment declarada.

• Atenció. No emetre factures rectificatives quan es concedeixen descomptes posteriors pot generar discrepàncies entre clients i proveïdors.

6. Què succeeix quan el client no paga?

La Llei de l’IVA permet recuperar l’IVA repercutit i no cobrat en determinats supòsits. Entre altres requisits:

• Ha d’haver transcorregut un termini mínim de sis mesos o un any des de la meritació, segons el volum d’operacions.
• S’ha de reclamar el cobrament judicialment o notarial.
• La modificació s’ha de comunicar electrònicament a l’AEAT.
• S’ha d’emetre factura rectificativa.

Així mateix, existeixen regles específiques quan el deutor entra en concurs de creditors.

Exemple

Una assessoria factura el gener de 2025 uns honoraris de 4.840 euros (4.000 euros + IVA). Transcorreguts més de sis mesos, el client continua sense pagar. Si es compleixen els requisits legals i es reclama formalment el deute, podrà recuperar-se l’IVA ingressat.

• Atenció. La recuperació de l’IVA impagat està sotmesa a terminis molt estrictes. Deixar transcórrer uns mesos de més pot suposar la pèrdua definitiva del dret a recuperar les quotes ingressades.

7. Operacions entre parts vinculades sota vigilància especial

Quan existeixen relacions de vinculació entre les parts, Hisenda pot substituir el preu pactat pel valor normal de mercat. Això succeeix especialment quan una de les parts no es pot deduir íntegrament l’IVA o quan existeix aplicació de la regla de prorrata.

Exemple

Un soci lloga a la seva societat un immoble per 500 euros mensuals quan immobles similars en la zona es lloguen per 1.200 euros. Si concorren els requisits previstos legalment, l’Administració podria regularitzar l’operació utilitzant el valor normal de mercat.

• Atenció. Les operacions entre socis, familiars i societats mereixen una revisió periòdica per a evitar ajustos tributaris inesperats.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

La campanya de l’impost sobre societats sol venir acompanyada d’una pregunta recurrent. “Si no he tingut activitat, també haig de presentar la declaració?”. La resposta, encara que pugui resultar sorprenent, és que en molts casos sí.

La normativa de l’impost sobre societats estableix una obligació de declarar bastant àmplia. No sols afecta les societats mercantils que desenvolupen una activitat econòmica de manera habitual. També afecta a determinades entitats sense ànim de lucre, organitzacions parcialment exemptes i fins i tot societats que fa temps que no operen.

Les societats actives han de presentar declaració

Com a regla general, totes les entitats que tinguin la condició de contribuents de l’impost sobre societats estan obligades a presentar la seva declaració.

Entre elles es troben les societats limitades, societats anònimes, cooperatives, agrupacions d’interès econòmic i altres entitats amb personalitat jurídica.

L’obligació existeix amb independència del resultat obtingut. Haver generat pèrdues o tenir una quota tributària nul·la no elimina, per si sol, el deure formal de presentar el model corresponent.

• Atenció. No presentar la declaració perquè la societat ha tingut pèrdues pot derivar en requeriments i sancions per incompliment d’obligacions formals.

Les societats inactives també han de complir

Un dels errors més freqüents consisteix a pensar que una societat sense moviments està automàticament alliberada de presentar l’impost.

Mentre l’entitat continuï existint jurídicament i romangui inscrita en el Registre Mercantil, continuarà sent contribuent de l’impost sobre societats.

Això significa que haurà de presentar declaració, encara que no hagi emès factures, no tingui empleats o porti mesos sense desenvolupar cap activitat.

• Atenció. Si una societat ha deixat d’operar, convé valorar si escau iniciar un procés formal de dissolució i liquidació. Mantenir entitats inactives durant anys sol generar costos i obligacions que moltes vegades es desconeixen.

Les entitats en liquidació tampoc queden exemptes

Quan una societat inicia el seu procés de liquidació, no desapareixen automàticament les seves obligacions tributàries.

Durant tot aquest període s’han de presentar les declaracions corresponents a cada exercici que finalitzi. A més, cal presentar una última declaració quan l’extinció quedi inscrita en el Registre Mercantil.

• Atenció. L’extinció efectiva no es produeix quan cessa l’activitat, sinó quan es formalitza i inscriu registralment. Fins a aquest moment continuen existint.

Associacions i fundacions

Les entitats sense ànim de lucre constitueixen un dels àmbits on més dubtes solen aparèixer. Aquells acolliments al règim especial de la Llei 49/2002 hauran de presentar declaració per la totalitat de les seves rendes, tant si estan exemptes com si no ho estan.

Per part seva, determinades associacions i entitats parcialment exemptes que no apliquen aquest règim podran quedar dispensades de presentar declaració, encara que únicament quan compleixin simultàniament una sèrie de requisits establerts per la normativa.

• Atenció. No totes les associacions reben el mateix tractament fiscal. El fet de ser una entitat sense ànim de lucre no implica automàticament quedar exclosa de l’obligació de declarar.

Quan una entitat parcialment exempta pot no presentar declaració

Determinades entitats parcialment exemptes podran quedar alliberades d’aquesta obligació quan concorrin, al mateix temps, tres circumstàncies:

• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
• Que les rendes no exemptes obtingudes no excedeixin de 2.000 euros a l’any.
• Que totes aquestes rendes no exemptes hagin estat sotmeses a retenció.

L’absència de qualsevol d’aquests requisits implica l’obligació de presentar la declaració de l’impost sobre societats.

I què succeeix amb determinades entitats públiques?

La normativa contempla un conjunt d’entitats totalment exemptes que, a més, no estan obligades a presentar declaració. Entre elles figuren l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals, determinats organismes públics i altres institucions expressament recollides en la llei. No obstant això, es tracta de supòsits taxats i d’interpretació restrictiva.

Existeix obligació de presentar l’impost de societats?	Peculiaritats i requisits	Normativa de referència
Societats mercantils (SL, SA, laborals, col·lectives, etc.)	Sí	Han de presentar declaració amb independència que existeixi benefici, pèrdua o quota zero.	Arts. 7 i 124 LIS
Societats unipersonals	Sí	L’existència d’un únic soci no altera l’obligació de declarar.	Art. 7 LIS
Societats cooperatives i SAT	Sí	Aplicaran, si és el cas, els seus règims especials, però han de presentar declaració.	Art. 7 LIS
Societats inactives	Sí	Han de declarar mentre mantinguin personalitat jurídica i estiguin inscrites en el Registre Mercantil, encara que no tinguin activitat.	Art. 124 LIS
Societats en liquidació	Sí	Han de presentar declaracions durant tot el procés de liquidació i una última declaració fins a la data d’extinció registral.	Art. 124 LIS
Societats en concurs	Sí	La declaració s’ha de presentar fins a l’extinció de l’entitat.	Art. 124 LIS
Fundacions acollides a Llei 49/2002	Sí	Han de declarar totes les seves rendes, exemptes i no exemptes. Han d’haver optat pel règim especial mitjançant model 036.	Arts. 2, 3 i 14 Llei 49/2002
Associacions declarades d’utilitat pública acolliments a Llei 49/2002	Sí	Han de declarar totes les rendes.	Arts. 2 i 14 Llei 49/2002
ONG de desenvolupament acollides a Llei 49/2002	Sí	Obligació de declarar per la totalitat de les rendes.	Art. 2 Llei 49/2002
Federacions esportives i Comitè Olímpic/Paralímpic acollits a Llei 49/2002	Sí	Han de declarar totes les rendes.	Art. 2 Llei 49/2002
Entitats eclesiàstiques acollides al règim de la Llei 49/2002	Sí	Poden optar tàcitament a través del model 200 o mitjançant declaració censal.	Disp. Addic. 9a Llei 49/2002
Entitats sense ànim de lucre no acollides a Llei 49/2002	Depèn	Han de declarar tret que compleixin simultàniament els requisits de l’art. 124.3 LIS.	Art. 9.3 i 124.3 LIS
Col·legis professionals	Depèn	Exempts parcialment. No presenten declaració només si compleixen tots els requisits de l’art. 124.3 LIS.	Art. 9.3 LIS
Associacions empresarials	Depèn	Mateixes condicions anteriors.	Art. 9.3 LIS
Cambres oficials	Depèn	Mateixes condicions anteriors.	Art. 9.3 LIS
Sindicats de treballadors	Depèn	Mateixes condicions anteriors.	Art. 9.3 LIS
Unions, federacions i confederacions de cooperatives	Depèn	No declaren únicament si compleixen els tres requisits legals.	Art. 9.3 LIS
Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social	Depèn	Apliquen el règim d’entitats parcialment exemptes.	Art. 9.3 LIS
Ports de l’Estat i entitats autonòmiques equivalents	Depèn	Apliquen el règim d’entitats parcialment exemptes.	Art. 9.3 LIS
Partits polítics	Sí	Han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.	Art. 124.3 LIS i LO 8/2007
Entitats parcialment exemptes que compleixin simultàniament els tres requisits	No	S’han de complir tots els següents requisits: ingressos ≤ 75.000 €, rendes no exemptes ≤ 2.000 € i totes les rendes no exemptes sotmeses a retenció.	Art. 124.3 LIS
Estat	No	Totalment exempt.	Art. 9.1 LIS
Comunitats autònomes	No	Totalment exemptes.	Art. 9.1 LIS
Entitats locals	No	Totalment exemptes.	Art. 9.1 LIS
Organismes autònoms de l’Estat i equivalents autonòmics o locals	No	Totalment exempts.	Art. 9.1 LIS
Banc d’Espanya	No	Totalment exempt.	Art. 9.1 LIS
Fons de Garantia de Dipòsits	No	Totalment exempt.	Art. 9.1 LIS
Fons de Garantia d’Inversions	No	Totalment exempts.	Art. 9.1 LIS
Entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social	No	Totalment exempts.	Art. 9.1 LIS
Institut d’Espanya i reials acadèmies	No	Totalment exempts.	Art. 9.1 LIS
Agències estatals	No	Totalment exemptes.	Art. 9.1 LIS
Consell Internacional de Supervisió Pública	No	Totalment exempt.	Art. 9.1 LIS
Comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú	Depèn	No declaren quan no obtinguin ingressos subjectes, no incorrin en despeses ni realitzin inversions amb dret a reducció.	Art. 112.4 LIS
Fons d’inversió	Sí	Són contribuents de l’IS malgrat mancar de personalitat jurídica.	Art. 7 LIS
Fons de pensions	Sí	Contribuents de l’impost.	Art. 7 LIS
Fons de titulització	Sí	Contribuents de l’impost.	Art. 7 LIS
Fons de capital-risc	Sí	Contribuents de l’impost.	Art. 7 LIS
Fons de regulació del mercat hipotecari	Sí	Contribuents de l’impost.	Art. 7 LIS
Fons d’Actius Bancaris (FAB)	Sí	Contribuents de l’impost.	Art. 7 LIS
UTE (unions temporals d’empreses)	Sí	Han de complir els requisits específics establerts en la seva normativa especial.	Llei 18/1982
Societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil	Sí	Són contribuents de l’IS des de 2016. Han de manifestar-se enfront de tercers i tenir objecte mercantil.	Art. 7 LIS
Societats civils amb activitats agrícoles, ramaderes, forestals, mineres, pesqueres o professionals	No (IS)	Tributen en règim d’atribució de rendes, excepte supòsits específics d’asimetries híbrides.	Art. 7 LIS
Entitats en atribució de rendes afectades per asimetries híbrides	Sí	Són contribuents de l’IS respecte de determinades rendes des de 2022.	Art. 6.2 i 15 bis LIS

Quadre pràctic dels tres requisits per a no declarar (art. 124.3 LIS)

Requisit	Límit
Ingressos totals anuals	≤ 75.000 €
Rendes no exemptes	≤ 2.000 € anuals
Retenció sobre les rendes no exemptes	100% de les rendes sotmeses a retenció

Important: n’hi ha prou amb incomplir un sol d’aquests tres requisits perquè l’entitat parcialment exempta estigui obligada a presentar l’impost sobre societats.

Alertes pràctiques

• Una societat inactiva continua tenint obligacions fiscals mentre no s’extingeixi formalment.
• Les associacions no estan automàticament exemptes de presentar l’impost pel mer fet de no tenir ànim de lucre.
• La quota zero no elimina l’obligació de declarar.
• Abans de decidir no presentar el model 200, convé revisar el règim fiscal concret aplicable a l’entitat.
• Les entitats en liquidació han de continuar presentant declaracions fins a la cancel·lació registral definitiva.

Si la seva societat roman inactiva, si forma part d’una associació, fundació o entitat parcialment exempta, o si existeixen dubtes sobre el règim fiscal aplicable, és important fer una comprovació prèvia abans que venci el termini de presentació.

En matèria tributària, els errors derivats d’interpretacions precipitades solen resultar més costosos que una revisió a temps.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

El creixement dels serveis vinculats a intel·ligència artificial (IA) no sols està canviant la manera de treballar. També està obligant a revisar conceptes fiscals que, fins fa poc, semblaven reservats a grans plataformes tecnològiques o companyies digitals.

Avui és perfectament normal que un professional autònom des d’Espanya entreni models d’IA, etiqueti dades, programi automatitzacions, supervisi respostes generades per sistemes intel·ligents o participi en processos d’aprenentatge automàtic per a empreses situades als Estats Units, Llatinoamèrica o qualsevol altre país fora de la Unió Europea.

I precisament aquí apareix el dubte que més s’està repetint en moltes empreses i autònoms, aquest servei porta IVA espanyol o no?

La resposta, en termes generals, depèn menys de la IA i més d’on es troba realment el client i de com es qualifica el servei prestat.

El lloc on està el client continua sent decisiu

En bona part dels serveis digitals internacionals, la clau no està on treballa el professional, sinó on es troba establert el destinatari que rep el servei.

Quan qui contracta és una empresa o professional situat fora del territori espanyol d’aplicació de l’IVA, l’habitual és que l’operació no quedi subjecta a l’IVA espanyol, sempre que el servei estigui efectivament destinat a aquesta entitat estrangera i no existeixi un establiment permanent a Espanya que rebi el servei.

Encara que recentment la Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta V2511-25 ha analitzat un cas relacionat amb l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial per a una plataforma estatunidenca, el criteri realment important no és exclusiu de la IA. La lògica ja s’havia utilitzat des de fa anys en nombrosos serveis digitals i tecnològics. La intel·ligència artificial simplement està accelerant situacions que abans eren molt menys freqüents.

• Atenció. No n’hi ha prou que el client tingui una web estrangera o pagui des d’un altre país. Convé verificar qui contracta realment el servei, on està establert i si existeix alguna seu o establiment a Espanya.

Entrenar una IA pot considerar-se un servei electrònic

Un dels aspectes més interessants d’aquesta mena d’activitats és que l’Administració tendeix a considerar aquests treballs com a serveis prestats per via electrònica. Aquí entren activitats molt diverses. Des de programació i actualització de sistemes fins a subministrament d’informació, automatització de processos, tractament de dades o entrenament de models d’IA mitjançant plataformes digitals.

Això significa que, fiscalment, aquestes operacions comencen a compartir regles similars amb altres serveis digitals internacionals que ja coneixem des de fa anys.

Ara bé, no tot treball relacionat amb tecnologia té automàticament la mateixa consideració. Caldrà analitzar cada cas concret, perquè en la pràctica poden barrejar-se serveis tècnics, consultoria, programació, suport o cessió de continguts digitals.

• Atenció. Moltes persones estan facturant serveis tecnològics “com si fossin treballs normals” sense revisar si realment es consideren serveis electrònics a l’efecte de l’IVA.

El veritable risc sol estar en com es factura

En la pràctica, el problema més habitual no sol ser el treball fet, sinó la documentació de l’operació. Hi ha professionals que emeten factures amb IVA quan probablement no haurien d’incloure’l. Uns altres fan exactament el contrari i deixen operacions sense IVA sense comprovar si es compleixen tots els requisits.

A més, en serveis internacionals vinculats a plataformes digitals, apareixen situacions especialment delicades:

• Clients que canvien de país constantment
• Plataformes intermediàries que actuen en nom propi o aliè
• Pagaments rebuts des de tercers països diferents del client real
• Contractacions automatitzades sense contracte signat
• Serveis híbrids entre programació, consultoria i suport tècnic

Tot això obliga a revisar cada operació amb més detall del que moltes vegades se li dedica.

• Atenció. Cobrar des d’una plataforma estrangera no garanteix automàticament que l’operació quedi fora de l’IVA espanyol.

La intel·ligència artificial està creant nous escenaris fiscals

Més enllà d’aquesta qüestió concreta, la intel·ligència artificial està obrint debats tributaris que probablement aniran creixent durant els pròxims anys.

Per exemple:

• Com tributen els serveis automatitzats
• Què ocorre quan intervenen plataformes intermediàries
• Com es qualifiquen determinats treballs digitals híbrids
• On s’entén utilitzat realment el servei
• Quines obligacions formals existeixen en operacions internacionals recurrents

De moment, moltes respostes s’estan construint usant normes tradicionals aplicades a activitats completament noves. I això explica per què continuen apareixent consultes, interpretacions i criteris administratius sobre qüestions que fa poc ni tan sols existien en el mercat habitual.

Convé revisar els contractes i l’operativa real

En aquesta mena de serveis tecnològics internacionals, el detall importa molt més del que sembla. No és el mateix prestar un servei directament a una empresa estrangera que fer-ho mitjançant una plataforma intermediària. Tampoc és igual entrenar un sistema automatitzat que desenvolupar programari personalitzat o prestar suport tècnic continuat.

Per això resulta recomanable revisar:

• Qui és realment el destinatari del servei
• Quin tipus d’activitat s’està realitzant
• Com es documenta la relació contractual
• Des d’on es presta i utilitza el servei
• Quines dades apareixen en les factures i en la plataforma de cobrament

En operacions internacionals relacionades amb IA, petits matisos poden alterar completament el tractament de l’IVA.

La IA avança molt més ràpid que la capacitat de moltes empreses per a adaptar-se fiscalment a ella. I això està provocant que activitats aparentment senzilles amaguin implicacions tributàries gens menors. L’important no és únicament “fer tecnologia” o treballar per a una plataforma internacional. El veritablement rellevant és entendre com s’encaixa fiscalment aquest servei dins de les regles de l’IVA internacional.

Perquè en aquest nou entorn digital, emetre correctament una factura comença a ser gairebé tan important com desenvolupar correctament el servei.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,