<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Actualitat &#8211; Ramells Ramoneda</title>
	<atom:link href="https://www.ramells.com/actualitat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.ramells.com</link>
	<description>Assessors i consultors, àrees fiscal, laboral, comptable, i control de gestió, al servei d&#039;empreses i professionals.</description>
	<lastBuildDate>Wed, 11 Nov 2026 13:02:16 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=4.9.26</generator>
	<item>
		<title>Publicada l&#8217;Ordre de mòduls IRPF/IVA per a l&#8217;any 2027</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/publicada-lordre-de-moduls-irpf-iva-per-a-lany-2027/</link>
		<pubDate>Wed, 11 Nov 2026 13:00:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11748</guid>
		<description><![CDATA[<p>L&#8217;Ordre de mòduls de l&#8217;IRPF/IVA per a 2027 confirma la continuïtat del sistema, però deixa en l&#8217;aire una qüestió decisiva: els límits excloents que determinen qui pot continuar aplicant-lo. Encara que els mòduls es mantenen per a 2027 sense canvis aparents, la falta d&#8217;una pròrroga clara dels límits excloents introdueix una incertesa que convé no [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/publicada-lordre-de-moduls-irpf-iva-per-a-lany-2027/">Publicada l&#8217;Ordre de mòduls IRPF/IVA per a l&#8217;any 2027</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<div>
<div>
<div>
<div>
<div>
<p>L&#8217;<strong>Ordre de mòduls de l&#8217;IRPF/IVA per a 2027 </strong>confirma la continuïtat del sistema, però deixa en l&#8217;aire una qüestió decisiva: els límits excloents que determinen qui pot continuar aplicant-lo. Encara que els mòduls es mantenen per a 2027 sense canvis aparents, <strong>la falta d&#8217;una pròrroga clara dels límits excloents introdueix una incertesa que convé no passar per alt.</strong></p>
</div>
<div>
<p>El 5 de novembre de 2026 es va publicar al BOE l&#8217;Ordre HAC/1161/2026, de 4 de novembre, que desenvolupa per a 2027 el mètode d&#8217;estimació objectiva de l&#8217;IRPF, conegut com a mòduls, i el règim especial simplificat de l&#8217;IVA. Va entrar en vigor el 6 de novembre i té efectes per a l&#8217;exercici 2027, sense perjudici de diverses mesures del sector agrícola i ramader que es refereixen a 2026.</p>
<p>La característica principal de l&#8217;ordre és la continuïtat respecte a l&#8217;exercici anterior. Es mantenen les activitats incloses, les quanties, els índexs i les instruccions d&#8217;aplicació. La novetat més rellevant afecta el camp i s&#8217;aplica a 2026, la declaració de la renda del qual s&#8217;ha de presentar el 2027. Queda a més oberta una qüestió que l&#8217;ordre no resol, la pròrroga dels límits generals d&#8217;exclusió.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Les mesures de l&#8217;ordre es reparteixen entre dos exercicis. Les extraordinàries per a agricultors i ramaders s&#8217;apliquen a 2026, i la resta del règim de mòduls regulen el 2027. Convé no confondre-les en calcular la tributació.</li>
</ul>
<h2><strong>Mesures extraordinàries per a agricultors i ramaders el 2026</strong></h2>
<p>L&#8217;ordre incorpora mesures per a compensar l&#8217;augment de costos de determinats inputs. Els contribuents en estimació objectiva que desenvolupin activitats agrícoles i ramaderes poden aplicar en l&#8217;exercici 2026 el següent.</p>
<ul>
<li>Una minoració del rendiment net previ del 35% del preu d&#8217;adquisició del gasoil agrícola necessari per a l&#8217;activitat. Va ser aplicable el 2023 i 2024, però no el 2025.</li>
</ul>
<ul>
<li>Una minoració del 15% del preu d&#8217;adquisició dels fertilitzants necessaris per a l&#8217;explotació, amb el mateix historial d&#8217;aplicació.</li>
</ul>
<ul>
<li>Una elevació de la reducció general del rendiment net de mòduls, que passa del 5% al 10% per a aquestes activitats el 2026.</li>
</ul>
<p>Les adquisicions s&#8217;han d&#8217;haver efectuat el 2026 i estar justificades amb factures expedides aquest any que compleixin els requisits reglamentaris. Les minoracions redueixen el rendiment net previ. No són una deducció directa de la quota de l&#8217;impost.</p>
<p>Vegem un exemple amb xifres il·lustratives. Un agricultor en mòduls adquireix el 2026 gasoil agrícola per 10.000 euros i fertilitzants per 4.000 euros. Pot minorar el rendiment net previ en 3.500 euros pel gasoil i en 600 euros pels fertilitzants, que suma 4.100 euros. A més, aplica la reducció general del 10% en la fase de càlcul que correspongui segons les instruccions del mètode.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Sense factura expedida el 2026 i amb els requisits reglamentaris, la minoració no es pot aplicar. Convé reunir ja les factures de gasoil i fertilitzants i comprovar que estan a nom del titular de l&#8217;explotació.</li>
</ul>
<h2><strong>Continuïtat dels mòduls i reducció del 5% el 2027</strong></h2>
<p>Per a 2027 es mantenen, respecte de 2026, les activitats incloses en estimació objectiva, la quantia dels signes, índexs i mòduls i les instruccions per a la seva aplicació.</p>
<p>Continua també la reducció general del 5% del rendiment net de mòduls, aplicable a tots els contribuents en aquest mètode. Es té en compte igualment per a calcular els pagaments fraccionats de 2027 i permet reduir el rendiment sobre el qual es calcula l&#8217;IRPF sense necessitat d&#8217;acreditar despeses addicionals.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> La reducció general s&#8217;ha mantingut en els últims exercicis, però convé comprovar cada any que continua vigent, perquè el seu abast pot variar.</li>
</ul>
<h2><strong>Índexs específics i correctors en el sector agrícola i ramader</strong></h2>
<p>L&#8217;ordre manté per a 2027 els índexs de rendiment net específics de determinades activitats agrícoles, en substitució dels ordinaris de l&#8217;annex I.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th><strong>Activitat agrícola</strong></th>
<th><strong>Índex de rendiment net el 2027</strong></th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Raïm de taula</td>
<td>0,32</td>
</tr>
<tr>
<td>Flors i plantes ornamentals</td>
<td>0,32</td>
</tr>
<tr>
<td>Tabac</td>
<td>0,26</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>Es mantenen així mateix les instruccions de determinats índexs correctors. Entre ells, l&#8217;índex 0,50 per utilització de pinsos adquirits a tercers quan representin més del 50% de l&#8217;import dels productes consumits per a l&#8217;alimentació del bestiar, i l&#8217;índex 0,75 per a cultius de regadiu que usin energia elèctrica, sempre en les condicions previstes en l&#8217;ordre.</p>
<h2><strong>Règim especial simplificat de l&#8217;IVA</strong></h2>
<p>En l&#8217;IVA es mantenen per a 2027 els mòduls i les instruccions d&#8217;aplicació del règim simplificat vigents el 2026. Es conserven els percentatges específics per calcular la quota reportada per operacions corrents de determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials, que són del 0,06625 per als serveis de cria, guarda i engreixament d&#8217;ocells i del 0,070 per a l&#8217;apicultura.</p>
<p>No s&#8217;introdueixen, per tant, modificacions generals en els mòduls de l&#8217;IVA per a 2027.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> En el règim simplificat la quota es calcula mitjançant mòduls i no amb les factures reals. Si té compres i inversions elevades, convé comparar amb el règim general, que permet deduir l&#8217;IVA suportat real.</li>
</ul>
<h2><strong>Activitats i magnituds excloents de l&#8217;ordre</strong></h2>
<p>L&#8217;ordre manté l&#8217;àmbit d&#8217;aplicació de tots dos règims per a un ampli conjunt d&#8217;activitats, entre elles les ramaderes, agrícoles i forestals, indústries d&#8217;elaboració de productes alimentosos, comerç detallista, hostaleria, restauració, transport, reparació, ensenyament i serveis personals. Les operacions de cada activitat es determinen conforme a les normes de l&#8217;impost sobre activitats econòmiques, i en les de l&#8217;annex II es considera accessòria l&#8217;activitat els ingressos de la qual no superin el 40% dels de la principal.</p>
<p>Per al conjunt d&#8217;activitats agrícoles, ramaderes i forestals enumerades, l&#8217;ordre fixa un límit d&#8217;ingressos de 250.000 euros anuals. Per a la producció de musclo en muscleres, un màxim de cinc muscleres en qualsevol dia de l&#8217;any.</p>
<p>També estableix límits específics de personal i de vehicles per activitat. A títol d&#8217;exemple, sis persones ocupades en determinades indústries alimentàries, deu en restaurants, vuit en cafeteries i bars, i entre dues i sis en diferents activitats comercials i de serveis. En el transport, cinc vehicles per al transport urbà col·lectiu i de viatgers per carretera, tres per a autotaxis, quatre per a mercaderies per carretera i quatre per a mudances.</p>
<p>Per calcular les magnituds es computa el personal assalariat i no assalariat segons les hores treballades i les regles de ponderació, i els vehicles i elements de les activitats accessòries. Si l&#8217;activitat es va iniciar l&#8217;any anterior, el volum d&#8217;ingressos o de compres s&#8217;eleva a l&#8217;any. En el còmput d&#8217;ingressos i compres s&#8217;inclouen les operacions de determinades activitats del cònjuge, els descendents i els ascendents, o d&#8217;entitats en atribució de rendes en les quals es participi, quan les activitats siguin idèntiques o similars i existeixi direcció comuna amb utilització compartida de mitjans.</p>
<p>La superació de qualsevol magnitud determina l&#8217;exclusió a partir de l&#8217;exercici següent. Els qui quedin exclosos de mòduls poden determinar el seu rendiment per la modalitat simplificada de l&#8217;estimació directa, si compleixen els requisits i no hi renuncien.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> El còmput conjunt amb familiars i entitats vinculades és un punt que sol passar inadvertit. Convé revisar-lo abans de concloure que no se superen els límits.</li>
</ul>
<h2><strong>Límits generals d&#8217;ingressos, facturació i compres, pendents de pròrroga</strong></h2>
<p>Aquesta és la principal incertesa de 2027. L&#8217;ordre no prorroga per si mateixa els límits ampliats aplicats fins a 2026. Es remet expressament als que resultin establerts en les lleis de l&#8217;IRPF i de l&#8217;IVA per a 2027.</p>
<p>Els límits ampliats procedeixen d&#8217;una disposició transitòria que s&#8217;ha anat prorrogant any a any. L&#8217;any passat es van mantenir per a 2026 mitjançant una norma amb rang de llei. Per a 2027 aquesta norma encara no s&#8217;ha aprovat, de manera que mantenir els límits ampliats exigeix una nova disposició legal. En cas de no aprovar-se, serien aplicables els límits ordinaris de la normativa de l&#8217;IRPF i de l&#8217;IVA.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th><strong>Magnitud de l&#8217;any anterior</strong></th>
<th><strong>De 2016 a 2026</strong></th>
<th><strong>2027, sense nova pròrroga</strong></th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Ingressos d&#8217;activitats agrícoles, ramaderes i forestals</td>
<td>250.000 €</td>
<td>250.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Ingressos de la resta d&#8217;activitats</td>
<td>250.000 €</td>
<td>150.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Operacions facturades a empresaris i professionals</td>
<td>125.000 €</td>
<td>75.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Compres de béns i serveis</td>
<td>250.000 €</td>
<td>150.000 €</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>A més hi ha límits específics de cada activitat. La publicació de l&#8217;ordre no significa que els límits ampliats hagin quedat prorrogats.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Si els seus ingressos, la seva facturació a empresaris o les seves compres se situen entre els límits ordinaris i els ampliats, una reducció dels límits podria obligar-lo a abandonar els mòduls i passar a estimació directa. Convé preparar des d&#8217;ara com tributaria en aquest cas.</li>
</ul>
<h2><strong>Renúncia i revocació per a 2027</strong></h2>
<p>Els qui vulguin renunciar al mètode d&#8217;estimació objectiva de l&#8217;IRPF o al règim simplificat de l&#8217;IVA per a 2027, o revocar una renúncia anterior, poden fer-ho des del 6 de novembre fins al 31 de desembre de 2026, mitjançant la corresponent declaració censal.</p>
<p>Es mantenen a més les formes habituals de renúncia tàcita.</p>
<ul>
<li>En l&#8217;IRPF, quan es presenta en termini el pagament fraccionat del primer trimestre de 2027 conforme al mètode d&#8217;estimació directa.</li>
</ul>
<ul>
<li>En l&#8217;IVA, quan es presenta en termini la declaració del primer trimestre de 2027 aplicant el règim general.</li>
</ul>
<ul>
<li>En cas d&#8217;inici d&#8217;activitat, mitjançant la presentació en termini de la primera declaració en la forma prevista per al règim pel qual s&#8217;opta.</li>
</ul>
<p><strong>Atenció.</strong> Abans de renunciar-hi, compari la tributació estimada en mòduls amb la que donaria com a resultat en estimació directa amb les seves despeses reals. Com que la pròrroga dels límits pot resoldre&#8217;s en les últimes setmanes de l&#8217;any, convé tenir els càlculs preparats.</p>
<h2><strong>Com valorar si li convé romandre en mòduls</strong></h2>
<p>No convé decidir només per l&#8217;import de la quota. És aconsellable analitzar els següents aspectes.</p>
<ul>
<li>Les despeses reals de l&#8217;activitat enfront del rendiment que resulta dels mòduls.</li>
</ul>
<ul>
<li>L&#8217;efecte de la reducció del 5% i, per al camp, de les minoracions i la reducció del 10% de 2026.</li>
</ul>
<ul>
<li>Els ingressos, la facturació a empresaris i les compres respecte als límits amb pròrroga i sense.</li>
</ul>
<ul>
<li>La necessitat de portar llibres i justificants si passa a estimació directa.</li>
</ul>
<ul>
<li>En l&#8217;IVA, la comparació entre la quota del règim simplificat i la del règim general.</li>
</ul>
<p><strong>Atenció.</strong> Els mòduls tendeixen a afavorir a qui té despeses reduïdes i rendiments alts, i a perjudicar a qui té molta inversió o resultats baixos. Cada cas exigeix un càlcul amb dades reals.</p>
<h2><strong>Actuacions recomanades</strong></h2>
<ul>
<li>Comprovi que la seva activitat està inclosa en l&#8217;ordre i quins mòduls i límits específics li corresponen.</li>
</ul>
<ul>
<li>Calculi els seus ingressos, la seva facturació a empresaris i les seves compres de 2026, incloses les de familiars i entitats vinculades.</li>
</ul>
<ul>
<li>Compari&#8217;ls amb els límits ampliats i amb els ordinaris, i segueix si s&#8217;aprova la pròrroga.</li>
</ul>
<ul>
<li>Estimi la seva tributació en mòduls i en estimació directa simplificada, amb la reducció del 5%.</li>
</ul>
<ul>
<li>Si és agricultor o ramader, reuneixi les factures de 2026 de gasoil agrícola i fertilitzants i calculi les minoracions i la reducció del 10%.</li>
</ul>
<ul>
<li>Decideixi abans del 31 de desembre de 2026 si hi renuncia, revoqui la renúncia o mantingui la seva situació.</li>
</ul>
<ul>
<li>Si hi renuncia, prepari la gestió de llibres i la gestió del primer pagament fraccionat i de la primera autoliquidació d&#8217;IVA de 2027.</li>
</ul>
<ul>
<li>Consulti amb el despatx abans de presentar qualsevol renúncia.</li>
</ul>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<footer></footer>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/publicada-lordre-de-moduls-irpf-iva-per-a-lany-2027/">Publicada l&#8217;Ordre de mòduls IRPF/IVA per a l&#8217;any 2027</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Venda d&#8217;un vehicle afecte després del cessament de l&#8217;activitat: subjecció, base imposable i regularització de l&#8217;IVA</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/venda-dun-vehicle-afecte-despres-del-cessament-de-lactivitat-subjeccio-base-imposable-i-regularitzacio-de-liva/</link>
		<pubDate>Thu, 22 Oct 2026 13:40:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11715</guid>
		<description><![CDATA[<p>Els vehicles solen ser un dels últims béns que es transmeten després del cessament d&#8217;una activitat empresarial o professional. Convé conèixer com tributa la seva venda en l&#8217;IVA, quina part del preu queda gravada i quins ajustos escau practicar. És habitual que, en cessar en una activitat, l&#8217;empresari o professional conservi béns que van formar [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/venda-dun-vehicle-afecte-despres-del-cessament-de-lactivitat-subjeccio-base-imposable-i-regularitzacio-de-liva/">Venda d&#8217;un vehicle afecte després del cessament de l&#8217;activitat: subjecció, base imposable i regularització de l&#8217;IVA</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Els vehicles solen ser un dels últims béns que es transmeten després del cessament d&#8217;una activitat empresarial o professional. Convé conèixer com tributa la seva venda en l&#8217;IVA, quina part del preu queda gravada i quins ajustos escau practicar.</p>
</div>
<div>
<p>És habitual que, en cessar en una activitat, l&#8217;empresari o professional conservi béns que van formar part del seu patrimoni empresarial, com a vehicles, maquinària, equips o mobiliari. La seva venda posterior suscita diverses preguntes: si l&#8217;IVA continua sent exigible malgrat haver presentat la baixa en el cens, sobre quin import s&#8217;ha de calcular l&#8217;impost quan el bé va estar afecte només en part i què succeeix amb les quotes deduïdes en el seu moment.</p>
<p>Les respostes depenen de la situació concreta del bé, del percentatge d&#8217;afectació acreditat i del temps transcorregut des de la seva adquisició.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Convé analitzar el tractament fiscal d&#8217;aquests béns abans de procedir a la seva venda, i no després de formalitzar-la, per evitar autoliquidacions incorrectes o regularitzacions posteriors.</li>
</ul>
<h2><strong>Subjecció a l&#8217;IVA després del cessament de l&#8217;activitat</strong></h2>
<p>La Llei de l&#8217;IVA sotmet a gravamen els lliuraments de béns fets per empresaris o professionals en el desenvolupament de la seva activitat, fins i tot les de caràcter ocasional. Es consideren efectuades en el desenvolupament de l&#8217;activitat les transmissions de béns del patrimoni empresarial o professional, i això inclou les que es fan en ocasió del cessament.</p>
<p>Conforme a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l&#8217;empresari no perd automàticament aquesta condició per deixar d&#8217;efectuar les operacions que constituïen la seva activitat. En conseqüència, la presentació de la baixa en el Cens d&#8217;empresaris, professionals i retenidors no determina, per si sola, la pèrdua de la condició d&#8217;empresari a l&#8217;efecte de l&#8217;IVA si queden béns del patrimoni empresarial pendents de liquidar.</p>
<p>La Direcció General de Tributs (DGT) va aplicar aquest criteri en la consulta vinculant V5404-26, relativa a la venda d&#8217;un vehicle adquirit el 2024 i afecte a una activitat empresarial el titular de la qual havia cessat en ella. La DGT va concloure que, mentre no es liquidi per complet el patrimoni empresarial, es manté la condició d&#8217;empresari i la venda del vehicle queda subjecta a l&#8217;impost, amb les obligacions que això comporta.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> La baixa censal no extingeix per si sola les obligacions en l&#8217;IVA. Si existeixen béns pendents de transmetre, s&#8217;ha de valorar el moment i la forma de la seva venda, com també la necessitat de repercutir l&#8217;impost i de presentar les autoliquidacions corresponents.</li>
</ul>
<h2><strong>Base imposable i percentatge d&#8217;afectació</strong></h2>
<p>Quan el bé va estar afecte només en part a l&#8217;activitat, la base imposable de la venda no coincideix necessàriament amb el preu total. En el cas dels vehicles turisme, la Llei de l&#8217;IVA presumeix una afectació del 50 %, tret que s&#8217;acrediti un altre percentatge.</p>
<p>El criteri de la DGT és que l&#8217;afectació s&#8217;ha de reflectir en tots els seus efectes, i no sols en la deducció inicial de les quotes suportades. Així, si el vehicle va estar afecte en un 50 %, la base imposable es calcula sobre el 50 % de la contraprestació pactada. La resta del preu correspon a la part no afecta del bé i queda fora de l&#8217;àmbit de l&#8217;impost. El mateix raonament s&#8217;aplica quan el percentatge acreditat sigui diferent.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> El percentatge d&#8217;afectació s&#8217;ha de poder justificar. Convé conservar la documentació que acrediti l&#8217;ús empresarial del bé, ja que la presumpció general admet prova en contra, però aquesta correspon a qui la invoca. També s&#8217;ha de comprovar que el percentatge aplicat en la venda sigui coherent amb l&#8217;utilitzat en deduir la quota en l&#8217;adquisició.</li>
</ul>
<h2><strong>Regularització de les deduccions practicades</strong></h2>
<p>Els béns d&#8217;inversió estan subjectes a un període de regularització de les quotes deduïdes, que arriba als quatre anys naturals següents al de la seva adquisició. Si el bé es transmet dins d&#8217;aquest període, ha de realitzar-se la regularització corresponent.</p>
<p>En el cas analitzat per la DGT, el vehicle es va adquirir en 2024 i es va vendre en 2026, és a dir, dins del període de regularització. Quan el lliurament està subjecte i no exempt, la normativa considera que el bé s&#8217;utilitza exclusivament en operacions que donen dret a deduir durant l&#8217;any de la transmissió i els restants fins al final del període, amb els límits legals. Per això, el venedor ha de calcular l&#8217;ajust que procedeixi conforme als articles 107 i 110 de la Llei de l&#8217;IVA.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Abans de vendre un bé d&#8217;inversió, convé verificar la data d&#8217;adquisició, la quota deduïda i els anys que resten del període de regularització. El resultat pot suposar un ingrés addicional o una deducció complementària, segons les circumstàncies, i s&#8217;ha de reflectir en l&#8217;autoliquidació del període en què es produeix la venda.</li>
</ul>
<h3><strong>Exemple</strong></h3>
<ul>
<li><em>Un empresari adquireix un turisme el 2024 per 30.000 euros més 6.300 euros d&#8217;IVA (21 %).</em></li>
</ul>
<ul>
<li><em>S&#8217;acredita una afectació del 50 % a l&#8217;activitat, per la qual cosa es dedueix la meitat de la quota suportada.</em></li>
</ul>
<ul>
<li><em>El 2026, després de la baixa censal i sense haver liquidat encara tot el seu patrimoni empresarial, ven el vehicle per 20.000 euros.</em></li>
</ul>
<ul>
<li><em>El comprador és un empresari o un particular. L&#8217;IVA es repercuteix igualment.</em></li>
</ul>
<p>La venda està subjecta a l&#8217;IVA perquè el venedor conserva la condició d&#8217;empresari mentre no hagi liquidat tot el seu patrimoni empresarial. Com que el vehicle va estar afecte en un 50 %, només aquesta proporció del preu forma part de la base imposable.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th>Concepte</th>
<th>Import</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Preu total pactat</td>
<td>20.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Part afecta (50 %), base imposable</td>
<td>10.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Part no afecta (50 %), no subjecta</td>
<td>10.000 €</td>
</tr>
<tr>
<td>IVA repercutit (21 % sobre 10.000 €)</td>
<td>2.100 €</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>El comprador abonarà 22.100 euros en total, dels quals 2.100 corresponen a IVA.</p>
<p>La venda es produeix el 2026, dins del període de regularització dels béns d&#8217;inversió, que comprèn l&#8217;any d&#8217;adquisició (2024) i els quatre següents (fins a 2029). L&#8217;efecte de la regularització depèn del dret a deduir que va tenir l&#8217;empresari en adquirir el bé.</p>
<h4><strong>Supòsit A: dret a deduir del 100 %</strong></h4>
<p>Si l&#8217;activitat donava dret a deduir íntegrament, la quota deduïda el 2024 va ser de 3.150 euros (50% de 6.300 €). Ja que la venda subjecta i no exempta es considera feta en operacions que donen dret a deduir íntegrament durant els anys restants, no hi ha res a ajustar.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th>Concepte</th>
<th>Import</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Quota deduïda el 2024</td>
<td>3.150 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Deducció que correspondria després de la venda</td>
<td>3.150 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Regularització</td>
<td>0 €</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<h4><strong>Supòsit B: prorrata del 60 % el 2024</strong></h4>
<p>Si l&#8217;empresari va aplicar una prorrata definitiva del 60 %, la deducció practicada va ser menor, i la venda subjecta permet recuperar la diferència pels anys pendents.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th>Concepte</th>
<th>Import</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Quota suportada afecta (50 % de 6.300 €)</td>
<td>3.150 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Deduïda en 2024 (60 % de 3.150 €)</td>
<td>1.890 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Fracció anual (3.150 € ÷ 5 anys)</td>
<td>630 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Anys pendents (2026, 2027, 2028 i 2029)</td>
<td>4</td>
</tr>
<tr>
<td>Deduïble si es considera ús del 100 % (630 € × 4)</td>
<td>2.520 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Deduït per aquests anys (630 € × 4 × 60 %)</td>
<td>1.512 €</td>
</tr>
<tr>
<td>Deducció addicional a favor del venedor</td>
<td>1.008 €</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>Aquest import s&#8217;inclou en l&#8217;última autoliquidació del període en què es ven.</p>
<h4><strong>Resultat conjunt en el supòsit B</strong></h4>
<table>
<thead>
<tr>
<th>Concepte</th>
<th>Import</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>IVA repercutit per la venda</td>
<td>2.100 € a ingressar</td>
</tr>
<tr>
<td>Regularització de deduccions</td>
<td>1.008 € a deduir</td>
</tr>
<tr>
<td>Efecte net en l&#8217;IVA de l&#8217;operació</td>
<td>1.092 € a ingressar</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<h2><strong>Qüestions pràctiques</strong></h2>
<p>Hi ha altres aspectes que solen passar inadvertits i que convé revisar.</p>
<ul>
<li>El tractament de l&#8217;operació en l&#8217;impost personal del titular, sigui l&#8217;IRPF o l&#8217;impost sobre societats, que pot donar lloc a un guany o pèrdua patrimonial o a un resultat comptable diferent de l&#8217;efecte en l&#8217;IVA.</li>
</ul>
<ul>
<li>L&#8217;emissió de la factura corresponent quan la venda es fa a un empresari o professional, i els requisits de documentació quan el comprador és un particular.</li>
</ul>
<ul>
<li>La coherència entre la data de la baixa censal, el moment de la venda i les obligacions periòdiques de declaració pendents.</li>
</ul>
<p><strong>Atenció.</strong> Si el cessament s&#8217;ha comunicat a l&#8217;administració, cal valorar si escau mantenir el compliment formal de les obligacions de l&#8217;IVA fins que es transmetin tots els béns pendents.</p>
<p><em>El cessament de l&#8217;activitat i la baixa censal no impedeixen que la venda posterior de béns afectes quedi subjecta a l&#8217;IVA, mentre el patrimoni empresarial no s&#8217;hagi liquidat per complet. Quan el bé va estar afecte només parcialment, la base imposable es limita a aquesta proporció, i si la venda es produeix dins del període de regularització dels béns d&#8217;inversió, s&#8217;ha de practicar l&#8217;ajust de les deduccions. Cada operació exigeix revisar el percentatge d&#8217;afectació, les dates i les quotes deduïdes.</em></p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/venda-dun-vehicle-afecte-despres-del-cessament-de-lactivitat-subjeccio-base-imposable-i-regularitzacio-de-liva/">Venda d&#8217;un vehicle afecte després del cessament de l&#8217;activitat: subjecció, base imposable i regularització de l&#8217;IVA</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Empreses i autònoms ja coneixen quan hauran d&#8217;implantar la factura electrònica</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/empreses-i-autonoms-ja-coneixen-quan-hauran-dimplantar-la-factura-electronica/</link>
		<pubDate>Thu, 08 Oct 2026 07:10:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11686</guid>
		<description><![CDATA[<p>Després de mesos pendents del desenvolupament tècnic, ja hi ha dates concretes. La publicació de l&#8217;Ordre HAC/1028/2026 completa una de les peces que faltaven per posar en funcionament la factura electrònica obligatòria entre empreses i professionals i, sobretot, posa en funcionament el rellotge de la seva implantació. La factura electrònica obligatòria entre empreses i professionals [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/empreses-i-autonoms-ja-coneixen-quan-hauran-dimplantar-la-factura-electronica/">Empreses i autònoms ja coneixen quan hauran d&#8217;implantar la factura electrònica</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Després de mesos pendents del desenvolupament tècnic, ja hi ha dates concretes. La publicació de l&#8217;<strong>Ordre HAC/1028/2026 completa una de les peces que faltaven per posar en funcionament la factura electrònica obligatòria entre empreses i professionals</strong> i, sobretot, posa en funcionament el rellotge de la seva implantació.</p>
</div>
<div>
<p>La factura electrònica obligatòria entre empreses i professionals acaba de fer un pas decisiu. La publicació de l&#8217;<strong>Ordre HAC/1028/2026, del 2 d&#8217;octubre</strong>, completa el desenvolupament tècnic de la solució pública de facturació electrònica i, fet que resulta especialment important per a empreses i autònoms, <strong>activa el calendari d&#8217;implantació de la nova obligació</strong>.</p>
<p>L&#8217;Ordre entra en vigor el <strong>6 d&#8217;octubre de 2026</strong>. A partir d&#8217;aquesta data comencen a comptar els terminis previstos per a la incorporació progressiva al nou sistema.</p>
<h2><strong>Quan serà obligatòria la factura electrònica?</strong></h2>
<p>No tots els empresaris i professionals s&#8217;hauran d&#8217;adaptar al mateix temps. El calendari queda, amb caràcter general, de la manera següent:</p>
<ul>
<li><strong>6 d&#8217;octubre de 2027. </strong>Serà obligatòria per a empresaris i professionals el volum d&#8217;operacions dels quals hagi superat els <strong>8 milions d&#8217;euros</strong> durant l&#8217;any natural anterior.</li>
</ul>
<ul>
<li><strong>6 d&#8217;octubre de 2028. </strong>L&#8217;obligació arribarà a la <strong>resta d&#8217;empresaris i professionals</strong> inclosos en l&#8217;àmbit d&#8217;aplicació.</li>
</ul>
<ul>
<li><strong>6 d&#8217;octubre de 2029.</strong> Per a determinades persones físiques i entitats en atribució de rendes amb un volum d&#8217;operacions igual o inferior a vuit milions d&#8217;euros expirarà el termini addicional previst per a algunes obligacions relacionades amb la comunicació dels estats de les factures.</li>
<li><strong>Atenció. </strong>El llindar de vuit milions d&#8217;euros s&#8217;ha de calcular conforme al concepte de volum d&#8217;operacions de la normativa de l&#8217;IVA. No té per què coincidir exactament amb el volum de negocis comptable de l&#8217;empresa.</li>
</ul>
<h2><strong>Què canviarà realment?</strong></h2>
<p>La nova factura electrònica no consisteix simplement a substituir el paper per un PDF enviat per correu electrònic. Les factures hauran de treballar amb <strong>formats electrònics estructurats</strong>, capaços de ser processats automàticament pels diferents sistemes.</p>
<p>La solució pública utilitzarà el model europeu de factura electrònica EN 16931 i la sintaxi UBL establerta per l&#8217;Ordre. Un PDF, per si sol, no constitueix el format estructurat que exigeix el nou model.</p>
<p>A més, el sistema permetrà conèixer determinats esdeveniments posteriors a l&#8217;emissió de la factura, com el seu rebuig o el pagament efectiu complet. En determinats supòsits també s&#8217;haurà de comunicar informació relacionada amb el seu venciment.</p>
<p>La factura, per tant, deixarà de ser únicament un document que s&#8217;emet i es comptabilitza. Tindrà un cicle de vida electrònic molt més traçable.</p>
<h2><strong>Serà obligatori emprar la plataforma d&#8217;Hisenda?</strong></h2>
<p>No necessàriament. La normativa permetrà usar la solució pública de facturació electrònica de l&#8217;AEAT o continuar treballant amb plataformes privades.</p>
<p>Ara bé, aquestes plataformes hauran de ser interoperables amb el sistema i, quan la factura s&#8217;emeti mitjançant una solució privada, s&#8217;haurà de remetre a la plataforma pública una <strong>còpia electrònica fidel</strong> en els termes establerts per la normativa.</p>
<p>Això significa que les empreses podran continuar utilitzant els seus programes habituals sempre que estiguin preparats per a funcionar dins del nou sistema.</p>
<h2><strong>Què convé revisar a partir d&#8217;ara?</strong></h2>
<p>Encara hi ha marge, especialment per a pimes i autònoms que, amb caràcter general, hauran d&#8217;adaptar-se l&#8217;octubre de 2028. Però el calendari ja està en marxa.</p>
<p>Els qui contractin un nou programa de facturació, renovar la seva ERP o canviar de proveïdor haurien de preguntar expressament si la solució està preparada per a treballar amb factura electrònica estructurada, interoperabilitat, comunicació d&#8217;estats i connexió amb la solució pública.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>No convé triar ara un programa pensant únicament en les necessitats actuals. La inversió hauria de contemplar també l&#8217;adaptació a la factura electrònica que arribarà durant els pròxims dos anys.</li>
</ul>
<h2><strong>Factura electrònica i VeriFactu no són el mateix</strong></h2>
<p>Convé tornar a recordar-ho perquè la coincidència de dates pot augmentar la confusió. VeriFactu i la factura electrònica B2B són obligacions diferents.</p>
<p>VeriFactu se centra fonamentalment en els requisits que han de complir els sistemes informàtics utilitzats per facturar.</p>
<p>La factura electrònica B2B regula, en canvi, com s&#8217;hauran d&#8217;emetre, intercanviar i gestionar electrònicament les factures entre empresaris i professionals.</p>
<p>L&#8217;Administració està treballant per a coordinar tots dos sistemes, però això no significa que s&#8217;hagin convertit en una única obligació.</p>
<h2><strong>Comença una adaptació que convé planificar</strong></h2>
<p>La publicació d&#8217;aquesta Ordre converteix una obligació que semblava encara llunyana en un projecte amb dates concretes. No sembla necessari prendre decisions precipitades, però sí que és bon moment per a comprovar quin programa s&#8217;usa, quina capacitat d&#8217;adaptació ofereix el proveïdor i com es gestionen actualment l&#8217;emissió, recepció, rectificació i pagament de les factures. Caldrà canviar tecnologia, però també algunes maneres de treballar.</p>
<p><em>Des del despatx anirem informant de les novetats i revisarem amb cada client quan ha d&#8217;incorporar-se al nou sistema i quines actuacions caldrà fer abans que arribi la seva data d&#8217;aplicació.</em></p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/empreses-i-autonoms-ja-coneixen-quan-hauran-dimplantar-la-factura-electronica/">Empreses i autònoms ja coneixen quan hauran d&#8217;implantar la factura electrònica</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Nou ajornament de VeriFactu amb la vista posada en 2028</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/nou-ajornament-de-verifactu-amb-la-vista-posada-en-2028/</link>
		<pubDate>Thu, 08 Oct 2026 07:07:07 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11685</guid>
		<description><![CDATA[<p>Quan empreses i autònoms començaven a tenir molt presentis les dates de 2027, Hisenda ha tornat a moure el calendari. La seva intenció és ajornar fins a octubre de 2028 les obligacions pendents de VeriFactu i fer-les coincidir amb la implantació de la factura electrònica per a bona part d&#8217;empresaris i professionals. Quan empreses i [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/nou-ajornament-de-verifactu-amb-la-vista-posada-en-2028/">Nou ajornament de VeriFactu amb la vista posada en 2028</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Quan empreses i autònoms començaven a tenir molt presentis les dates de 2027,<strong> Hisenda ha tornat a moure el calendari. </strong>La seva <strong>intenció és ajornar fins a octubre de 2028 les obligacions pendents de VeriFactu</strong> i fer-les coincidir amb la implantació de la factura electrònica per a bona part d&#8217;empresaris i professionals.</p>
</div>
<div>
<p>Quan empreses i professionals començaven a mirar de prop les dates de 2027, Hisenda ha anunciat un nou canvi de rumb. La seva intenció és <strong>ajornar fins a octubre de 2028 les obligacions pendents de VeriFactu</strong>, buscant fer-les coincidir amb la implantació de la factura electrònica obligatòria per a bona part d&#8217;empresaris i professionals.</p>
<p>La mesura pretén evitar un fet que començava a resultar difícil de justificar. Adaptar ara els programes a VeriFactu i afrontar, poc després, una segona modificació per a complir amb la factura electrònica.</p>
<h2><strong>Què canvia amb l&#8217;anunci d&#8217;Hisenda?</strong></h2>
<p>Fins ara, les dates de referència de VeriFactu eren l&#8217;<strong>1 de gener de 2027 per als contribuents de l&#8217;impost sobre societats i l&#8217;1 de juliol de 2027 per a la resta d&#8217;obligats</strong>, entre ells molts autònoms i professionals.</p>
<p>Hisenda planteja ara desplaçar les obligacions pendents fins a l&#8217;<strong>octubre de 2028</strong>.</p>
<p>El motiu és coordinar VeriFactu amb la factura electrònica B2B. Aquesta última ja té un calendari molt més definit. Per a les empreses i professionals amb un volum d&#8217;operacions superior a vuit milions d&#8217;euros començarà el <strong>6 d&#8217;octubre de 2027</strong> i, amb caràcter general, per a la resta, el <strong>6 d&#8217;octubre de 2028</strong>.</p>
<h2><strong>VeriFactu i factura electrònica continuen sent coses diferents</strong></h2>
<p>Que Hisenda vulgui aproximar tots dos calendaris no significa que les dues obligacions es converteixin en una de sola.</p>
<p><strong>VeriFactu </strong>regula principalment com han de funcionar els programes utilitzats per a facturar. Els sistemes hauran de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres.</p>
<p>La <strong>factura electrònica B2B</strong>, en canvi, regula l&#8217;emissió i intercanvi electrònic de factures entre empresaris i professionals i exigirà treballar amb formats estructurats i interoperables.</p>
<p>A més, la nova factura electrònica incorporarà obligacions que van més enllà d&#8217;enviar una factura. Caldrà gestionar informació sobre determinats estats, com el rebuig o el pagament efectiu de la factura.</p>
<h2><strong>Per què s&#8217;ha decidit retardar VeriFactu?</strong></h2>
<p>La intenció d&#8217;Hisenda és que les empreses no hagin d&#8217;encadenar diverses adaptacions informàtiques en un període molt reduït.</p>
<p>Primer VeriFactu, després la factura electrònica i, posteriorment, nous requisits europeus vinculats al projecte <strong>ViDA</strong> haurien obligat a revisar diverses vegades els mateixos programes i procediments. La nova estratègia implica intentar que aquestes peces encaixin millor entre si.</p>
<p>Això no significa que desapareguin les exigències essencials de VeriFactu. Hisenda ja ha avançat que es mantindran, en termes substancialment equivalents, les garanties relatives a la integritat, traçabilitat i inalterabilitat de la informació.</p>
<h2><strong>Què convé fer ara?</strong></h2>
<p>L&#8217;anunci proporciona més marge, però no s&#8217;hauria d&#8217;interpretar com una raó per deixar l&#8217;assumpte oblidat fins a 2028.</p>
<p>Si una empresa he de canviar de programa de facturació, contractar un ERP o renovar la seva solució actual, convé comprovar que el proveïdor està preparat tant per a VeriFactu com per a la factura electrònica.</p>
<p>També val la pena revisar com es treballa actualment. El nou model de facturació va cap a una traçabilitat més elevada, amb menys marge per a modificar documents o reconstruir posteriorment l&#8217;ocorregut amb una factura.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No sembla necessari precipitar una inversió únicament per les anteriors dates de 2027. Sí que és aconsellable comprovar quina capacitat d&#8217;adaptació té el programa actual i quines futures actualitzacions inclou el contracte amb el proveïdor.</li>
</ul>
<h2><strong>Més temps, però el canvi continua</strong></h2>
<p>L&#8217;ajornament previst suposa un alleujament per a moltes empreses i professionals. Permet preparar la transició amb més calma i, sobretot, intentar que VeriFactu i la factura electrònica no obliguin a fer dos canvis tecnològics gairebé consecutius.</p>
<p>Però la direcció de la reforma roman intacta. La facturació serà cada vegada més digital, estructurada i traçable.</p>
<p>Per això, el raonable durant aquest període serà seguir l&#8217;evolució normativa, revisar els programes utilitzats i evitar decisions precipitades fins a conèixer com queda configurat definitivament el nou calendari.</p>
<p><em>Des del despatx continuarem informant de les novetats i, especialment, de la norma que confirmi l&#8217;ajornament i determini les noves dates d&#8217;aplicació de VeriFactu.</em></p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/nou-ajornament-de-verifactu-amb-la-vista-posada-en-2028/">Nou ajornament de VeriFactu amb la vista posada en 2028</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Guardar la documentació fiscal només quatre anys pot ser un error</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/guardar-la-documentacio-fiscal-nomes-quatre-anys-pot-ser-un-error/</link>
		<pubDate>Tue, 29 Sep 2026 13:46:36 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11673</guid>
		<description><![CDATA[<p>Han passat quatre anys des de la presentació d&#8217;un impost i la pregunta sembla senzilla. Podem eliminar les factures i la resta de documentació? No sempre. El termini general de prescripció tributària no s’ha de confondre amb el temps durant el qual determinades dades, crèdits fiscals o deduccions poden continuar produint efectes i, per tant, [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/guardar-la-documentacio-fiscal-nomes-quatre-anys-pot-ser-un-error/">Guardar la documentació fiscal només quatre anys pot ser un error</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Han passat quatre anys des de la presentació d&#8217;un impost i la pregunta sembla senzilla. Podem eliminar les factures i la resta de documentació? No sempre. El termini general de prescripció tributària no s’ha de confondre amb el temps durant el qual determinades dades, crèdits fiscals o deduccions poden continuar produint efectes i, per tant, quedar subjectes a comprovació.</p>
</div>
<div>
<p>Hi ha una regla que moltes empreses coneixen bé. Les obligacions tributàries prescriuen, amb caràcter general, al cap de quatre anys. A partir d&#8217;aquí s&#8217;ha estès una conclusió que sembla lògica, però que pot portar a equivocacions. Si han transcorregut quatre anys, tota la documentació fiscal relacionada amb aquest exercici es pot destruir. No necessàriament.</p>
<p>Una cosa és que hagi prescrit el dret de l&#8217;Administració a determinar mitjançant liquidació un deute tributari corresponent a un determinat període i una altra de diferent és que certes dades nascudes en aquest exercici hagin deixat de tenir conseqüències fiscals.</p>
<p>Hi ha quantitats que es generen un any i s&#8217;aprofiten diversos exercicis després. És precisament en aquests casos en els quals guardar únicament quatre anys de documentació pot ser insuficient.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Abans de destruir documentació fiscal antiga convé comprovar si alguna quantitat, deducció, base o crèdit nascut en aquell exercici continua tenint efectes en exercicis posteriors.</li>
</ul>
<h2><strong>Termini de prescripció de quatre anys versus facultat de comprovar determinats elements fiscals</strong></h2>
<p>L&#8217;article 66 de la Llei General Tributària (LGT) estableix, amb caràcter general, un termini de prescripció de quatre anys per a diferents drets de l&#8217;Administració i de l&#8217;obligat tributari. Entre ells es troba el dret de l&#8217;Administració a determinar el deute tributari mitjançant la corresponent liquidació.</p>
<p>Però la Llei LGT diferencia aquest dret de la facultat de comprovar determinats elements fiscals. Aquí apareix una qüestió que en la pràctica és fonamental. Un exercici pot estar prescrit a l&#8217;efecte de practicar una nova liquidació i, no obstant això, un element nascut en aquell període pot continuar sent rellevant perquè s&#8217;utilitza en una declaració posterior que encara no ha prescrit.</p>
<p>Per això no convé identificar automàticament prescripció de l&#8217;exercici amb desaparició de qualsevol obligació d&#8217;acreditar el succeït en ell.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Que Hisenda ja no pugui liquidar novament un determinat exercici no significa necessàriament que tota la informació procedent d&#8217;aquest període hagi quedat fora de qualsevol comprovació.</li>
</ul>
<h2><strong>Compte amb els crèdits fiscals que poden comprovar-se durant deu anys!</strong></h2>
<p>La LGT estableix una regla específica per a determinades partides. L&#8217;article 66 bis disposa que el dret de l&#8217;Administració per a iniciar la comprovació de <em>bases o quotes compensades o pendents de compensació i deduccions aplicades o pendents d&#8217;aplicació prescriuen al cap de deu anys</em>.</p>
<p>El còmput comença des de l&#8217;endemà d&#8217;aquell en què venç el termini reglamentari per a presentar la declaració o autoliquidació corresponent a l&#8217;exercici o període en el qual va néixer el dret.</p>
<p>Estem, per tant, davant un termini molt diferent dels quatre anys que habitualment s&#8217;empren quan es parla de prescripció tributària.</p>
<p>I té una conseqüència pràctica força evident. Si una empresa conserva un crèdit fiscal per a aprofitar-lo posteriorment, també hauria de preocupar-se per conservar allò que permeti demostrar que aquest crèdit existeix i que està calculat correctament.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Els deu anys no s&#8217;han de comptar simplement des de la data de la factura o des del tancament comptable. La llei pren com a referència la finalització del termini reglamentari per a presentar la declaració o autoliquidació en la qual es va generar el dret corresponent.</li>
</ul>
<h2><strong>Les bases imposables negatives</strong></h2>
<p>Les bases imposables negatives de l&#8217;impost sobre societats permeten comprendre perfectament el problema. Una societat pot generar pèrdues fiscals en un determinat exercici i utilitzar aquestes bases negatives per a reduir bases imposables positives posteriors, dins dels requisits i límits establerts per la normativa.</p>
<p>Això significa que una quantitat nascuda fa anys pot continuar tenint conseqüències fiscals bastant temps després.</p>
<p>L&#8217;Administració disposa de deu anys per a iniciar la comprovació d&#8217;aquestes bases imposables negatives en els termes establerts per l&#8217;article 66 bis LGT.</p>
<p>El TEAC (Resolució 7028/2022) ha afegit una precisió especialment rellevant sobre la prova. Durant aquest termini, el contribuent ha de conservar no solament les autoliquidacions i els llibres comptables, <em>sinó també els suports documentals de les operacions reflectides en ells que permetin justificar la procedència de les BIN</em>.</p>
<p>Dit d&#8217;una altra manera, que una pèrdua aparegui perfectament comptabilitzada no significa necessàriament que la seva realitat hagi quedat prou demostrada.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Una anotació comptable no substitueix sempre a la documentació que acredita l&#8217;operació. Factures, contractes, justificants bancaris i altres suports poden ser decisius si anys després cal demostrar com es va originar una base imposable negativa.</li>
</ul>
<h2><strong>Què passa quan ja han passat aquests deu anys?</strong></h2>
<p>Aquí apareix un matís important. Una vegada transcorregut el termini especial de deu anys, l&#8217;Administració perd la possibilitat d&#8217;iniciar la comprovació d&#8217;aquestes bases, quotes o deduccions en els termes de l&#8217;article 66 bis.2 LGT.</p>
<p>Això no significa, tanmateix, que pugui desaparèixer absolutament tota la documentació si el contribuent pretén continuar fent valer aquestes quantitats en exercicis posteriors.</p>
<p>L&#8217;article 66 bis contempla que, més enllà d&#8217;aquest termini i tret que la normativa específica estableixi una altra cosa, subsisteix l&#8217;obligació d&#8217;aportar les liquidacions o autoliquidacions corresponents i la comptabilitat quan aquestes partides s&#8217;utilitzen en exercicis no prescrits.</p>
<p>Per a les BIN, el TEAC assenyala així mateix la importància d&#8217;acreditar el dipòsit de la comptabilitat en el Registre Mercantil durant el termini de deu anys.</p>
<p>Per tant, tampoc és encertat interpretar el desè aniversari com una data universal per a buidar l&#8217;arxiu.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Complir deu anys no equival necessàriament a poder eliminar tota la documentació. Si un crèdit fiscal continua pendent d&#8217;aplicació, abans de destruir res cal comprovar quina documentació continua sent exigible per a fer-ho valer.</li>
</ul>
<h2><strong>I què passa amb l&#8217;IVA?</strong></h2>
<p>El problema no queda limitat a l&#8217;impost sobre societats. En l&#8217;IVA pot passar que una empresa generi un saldo a compensar i vagi traslladant-lo a períodes posteriors. Encara que el període en el qual va néixer aquest saldo sigui antic, el crèdit continua tenint efectes quan s&#8217;incorpora a una autoliquidació posterior.</p>
<p>La qüestió important torna a ser la mateixa. No s&#8217;ha de confondre la possibilitat de practicar una nova liquidació sobre un període prescrit amb la comprovació d&#8217;un crèdit fiscal procedent d&#8217;aquell període que continua projectant-se sobre un altre de posterior.</p>
<p>La regulació de l&#8217;article 66 bis no es limita a les bases imposables negatives. Parla de <em>bases o quotes compensades o pendents de compensació i de deduccions aplicades o pendents d&#8217;aplicació, establint per a la seva comprovació l&#8217;esmentat període de deu anys</em>.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Les empreses que arrosseguen habitualment saldos d&#8217;IVA a compensar haurien d&#8217;extremar l&#8217;atenció amb el seu arxiu documental. El fet que l&#8217;autoliquidació original tingui més de quatre anys no permet concloure, per si sol, que la documentació hagi deixat de ser rellevant.</li>
</ul>
<h2><strong>Comprovar una dada antiga no significa necessàriament reobrir un exercici prescrit</strong></h2>
<p>Aquesta distinció mereix especial atenció perquè pot semblar contradictòria. Com pot Hisenda examinar una cosa ocorreguda fa més de quatre anys si l&#8217;exercici ja ha prescrit?</p>
<p>Perquè comprovar l&#8217;origen d&#8217;una quantitat que està produint efectes actualment i tornar a liquidar el període en el qual va néixer són actuacions diferents.</p>
<p>La LGT separa precisament el dret a liquidar de determinades facultats de comprovació i investigació. L&#8217;article 66 bis comença assenyalant que la prescripció dels drets contemplats en l&#8217;article 66 no afecta, amb les limitacions que el precepte estableix, al dret de l&#8217;Administració a fer comprovacions i investigacions.</p>
<p>Així, la prescripció d&#8217;un exercici no converteix automàticament en inalterable qualsevol dada que en procedeixi quan aquesta dada continua tenint conseqüències tributàries posteriors.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No s&#8217;hauria d&#8217;interpretar una comprovació de dades antigues com si Hisenda pogués sempre tornar a liquidar l&#8217;exercici d&#8217;origen. Són qüestions distintes i els seus límits també ho són.</li>
</ul>
<h2><strong>La comptabilitat pot no ser suficient</strong></h2>
<p>Aquest punt té una importància pràctica enorme. Imaginem una societat que conserva perfectament els seus llibres comptables i les seves declaracions tributàries, però ha eliminat les factures, contractes i altres justificants corresponents perquè havien transcorregut quatre anys.</p>
<p>Anys després pretén compensar una base imposable negativa important. Si l&#8217;Administració es troba encara dins del termini legal per a comprovar-la, pot ser necessari demostrar les operacions que van donar lloc a aquella base negativa.</p>
<p>El TEAC ha estat clar al respecte. Dins del termini de deu anys s&#8217;han de conservar les autoliquidacions, els llibres de comptabilitat i <em>els suports documentals de les operacions</em>. Si aquests últims no es faciliten, es pot considerar que el contribuent no ha acreditat la procedència de les bases imposables negatives declarades.</p>
<p>Aquí hi ha probablement una de les raons més importants per a revisar les polítiques internes d&#8217;arxiu.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Guardar l&#8217;impost sobre societats i eliminar les factures que expliquen les seves xifres pot deixar a l&#8217;empresa amb una declaració perfectament arxivada, però sense prou mitjans per a acreditar algunes de les quantitats que s&#8217;hi consignen.</li>
</ul>
<h2><strong>El termini mercantil cal no oblidar-lo</strong></h2>
<p>Als terminis tributaris cal afegir les obligacions mercantils. El Codi de Comerç estableix el seu propi règim de conservació de llibres, correspondència, documentació i justificants concernents al negoci.</p>
<p>Per tant, la política documental d&#8217;una empresa no hauria de construir-se mirant exclusivament la prescripció tributària.</p>
<p>Pot existir una obligació fiscal, una altra de mercantil i, a més, raons contractuals, societàries o processals que aconsellin conservar determinats documents durant més temps.</p>
<p>L&#8217;error és precisament a buscar una única data vàlida per a tot.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No existeix un termini universal que permeti afirmar que tota la documentació empresarial es pot destruir en una mateixa data. El període de conservació depèn també de la naturalesa del document i dels efectes jurídics que encara pugui produir.</li>
</ul>
<h2><strong>Hi ha documents que poden ser necessaris durant bastant més temps</strong></h2>
<p>Les BIN i els saldos fiscals pendents són bons exemples, però no són els únics supòsits que mereixen atenció. Béns d&#8217;inversió, amortitzacions, determinades deduccions, subvencions, operacions els efectes de les quals es prolonguen durant diversos exercicis o contractes de llarga durada poden obligar a mirar molt més enrere de l&#8217;habitual.</p>
<p>Fins i tot fora de l&#8217;àmbit estrictament tributari poden existir procediments judicials, reclamacions, garanties o responsabilitats per a les quals sigui necessari conservar documentació antiga.</p>
<p>Per això, una política d&#8217;arxiu basada exclusivament a esborrar automàticament tot el que assoleixi una determinada antiguitat pot acabar eliminant precisament la prova que anys després necessita l&#8217;empresa.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Com més prolongats siguin els efectes fiscals, comptables o jurídics d&#8217;una operació, menys recomanable és aplicar una eliminació automàtica basada únicament en l&#8217;antiguitat del document.</li>
</ul>
<h2><strong>Una política documental és més segura que la regla dels quatre anys</strong></h2>
<p>En la pràctica, el més raonable és classificar la documentació.</p>
<p>D&#8217;una banda, hi haurà els documents subjectes únicament als terminis ordinaris. D&#8217;una altra, aquells relacionats amb bases negatives, quotes pendents, deduccions o altres crèdits fiscals que es puguin utilitzar posteriorment. I hi haurà també documentació vinculada a operacions que, per les seves característiques, aconsellin una conservació superior.</p>
<p>Això permet establir un calendari de conservació molt més fiable que guardar tots els documents durant quatre anys i eliminar-los després de manera indiscriminada.</p>
<p>A més, en un entorn cada vegada més digitalitzat, conservar correctament la documentació no significa simplement emmagatzemar milers d&#8217;arxius. També importa que es puguin localitzar, relacionar amb l&#8217;operació corresponent i recuperar quan sigui necessari.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Conservar no és únicament guardar. Una factura emmagatzemada durant deu anys, però impossible de relacionar després amb l&#8217;operació, contracte o assentament que pretén justificar pot perdre bona part de la seva utilitat probatòria.</li>
</ul>
<h2><strong>Què hauria de revisar una empresa abans de destruir documentació?</strong></h2>
<p>Abans d&#8217;executar una eliminació periòdica de documentació, convé comprovar quins exercicis estan realment prescrits i, sobretot, si existeixen elements nascuts en ells que continuen desplegant efectes.</p>
<p>Especial atenció mereixen les bases imposables negatives pendents o utilitzades posteriorment, quotes o saldos fiscals pendents de compensació i deduccions aplicades o pendents d&#8217;aplicació.</p>
<p>També és convenient comprovar si existeixen béns, contractes, subvencions, procediments o qualsevol altra circumstància que justifiqui mantenir determinats justificants durant un període superior.</p>
<p>La pregunta adequada, per tant, no és simplement &#8220;<em>han passat quatre anys?</em>&#8220;. És més útil preguntar-se &#8220;<em>aquest document continua acreditant alguna cosa que encara pot tenir conseqüències?</em>&#8220;.</p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/guardar-la-documentacio-fiscal-nomes-quatre-anys-pot-ser-un-error/">Guardar la documentació fiscal només quatre anys pot ser un error</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Teletreball des d&#8217;Espanya i retencions quan l&#8217;empresa és a l&#8217;estranger</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/teletreball-des-despanya-i-retencions-quan-lempresa-es-a-lestranger/</link>
		<pubDate>Mon, 14 Sep 2026 17:53:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11642</guid>
		<description><![CDATA[<p>Treballar des de casa per a una empresa situada en un altre país és una situació cada vegada més habitual. El que no sempre és tan clar és on ha de tributar aquest salari i, sobretot, què succeeix quan l&#8217;empresa estrangera paga la nòmina sense practicar cap retenció a Espanya. Li ho expliquem… El teletreball [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/teletreball-des-despanya-i-retencions-quan-lempresa-es-a-lestranger/">Teletreball des d&#8217;Espanya i retencions quan l&#8217;empresa és a l&#8217;estranger</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Treballar des de casa per a una empresa situada en un altre país és una situació cada vegada més habitual. El que no sempre és tan clar és on ha de tributar aquest salari i, sobretot, què succeeix quan l&#8217;empresa estrangera paga la nòmina sense practicar cap retenció a Espanya. Li ho expliquem…</p>
</div>
<div>
<p>El teletreball ha fet bastant més freqüent una situació que fa uns anys podia semblar excepcional. Una persona resideix a Espanya, desenvolupa aquí la seva jornada laboral, però l&#8217;empresa que li paga es troba en un altre país.</p>
<p>Aquesta manera de treballar pot generar una certa confusió. Si la nòmina procedeix de l&#8217;estranger i l&#8217;ocupador no practica retencions espanyoles, és fàcil preguntar-se si aquest salari ha de tributar aquí, al país de l&#8217;empresa o fins i tot en tots dos.</p>
<p>La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V1339-26, de 2 de juny, analitza un supòsit d&#8217;aquestes característiques. El treballador resideix fiscalment a Espanya, presta els seus serveis des del seu domicili per a una societat portuguesa i aquesta no té seu en territori espanyol. L&#8217;empresa, a més, no li practica retencions a compte de l&#8217;IRPF.</p>
<p>La conclusió té especial interès perquè separa dues qüestions que moltes vegades es confonen. Una cosa és on ha de tributar el treballador i una altra distinta que l&#8217;empresa estrangera estigui obligada a retenir IRPF espanyol.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>L&#8217;absència de retencions en una nòmina estrangera no significa que el salari estigui exempt ni que es pugui deixar fora de la declaració de la renda.</li>
</ul>
<h2><strong>Residència fiscal i tributació per la renda mundial</strong></h2>
<p>El punt de partida és la residència fiscal del treballador. En el supòsit examinat, la DGT parteix expressament que la persona és resident fiscal a Espanya. Això suposa que té la condició de contribuent de l&#8217;IRPF i, com a regla general, ha de tributar aquí per la seva <strong>renda mundial</strong>, independentment d&#8217;on s&#8217;hagi generat l&#8217;ingrés i de quin sigui el país de residència de qui el paga.</p>
<p>Ara bé, quan intervenen dos països no n&#8217;hi ha prou amb quedar-se en la normativa interna espanyola. Cal comprovar també què estableix el corresponent conveni per a evitar la doble imposició. En aquest cas entra en joc el conveni entre Espanya i Portugal, i concretament les seves regles relatives als serveis personals dependents.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Abans de traslladar aquesta conclusió a qualsevol altre cas cal comprovar la residència fiscal real de la persona i el conveni aplicable. Treballar per a una empresa estrangera no determina, per si sol, on es paguen els impostos.</li>
</ul>
<h2><strong>En el teletreball importa on és físicament el treballador</strong></h2>
<p>Aquí trobem probablement la part més interessant del criteri de la DGT. Per a determinar on s&#8217;exerceix una ocupació no és decisiu on està situada la seu de l&#8217;empresa, des de quin país es paga la nòmina o on s&#8217;aprofita el resultat del treball. El veritablement rellevant és on es troba físicament el treballador mentre du a terme l&#8217;activitat per la qual cobra el seu salari.</p>
<p>En el cas estudiat, el treballador h fa des del seu domicili a Espanya. Per això, a l&#8217;efecte del Conveni hispà-portuguès, l&#8217;ocupació s&#8217;entén exercida a Espanya.</p>
<p>Que els serveis es prestin per a una companyia portuguesa no canvia aquesta conclusió. Tampoc ho fa el fet que el resultat d&#8217;aquest treball s&#8217;utilitzi o tingui efectes econòmics a Portugal.</p>
<p>La DGT conclou, ateses les circumstàncies plantejades, que només Espanya té potestat tributària per a gravar aquests rendiments del treball.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Convé no confondre el lloc on es troba l&#8217;ocupador amb el lloc on es du a terme l&#8217;activitat. En situacions de teletreball internacional, saber des de quin país es presta físicament el servei pot canviar per complet el tractament fiscal.</li>
</ul>
<h2><strong>L&#8217;empresa ha de descomptar l&#8217;IRPF espanyol de la nòmina?</strong></h2>
<p>Arribats a aquest punt apareix un dubte bastant lògic. Si el salari tributa a Espanya, l&#8217;empresa portuguesa ha de practicar les mateixes retencions que practicaria una empresa espanyola? No necessàriament.</p>
<p>Perquè existeixi retenció no n&#8217;hi ha prou que el treballador percebi un salari subjecte a l&#8217;IRPF. També ha d&#8217;existir un <strong>pagador que, d&#8217;acord amb la normativa espanyola, estigui obligat a retenir</strong>.</p>
<p>La regulació contempla determinats supòsits en els quals les persones o entitats no residents queden subjectes a aquesta obligació. Entre ells es troben els qui operen a Espanya mitjançant establiment permanent i, en determinades circumstàncies, els qui desenvolupen aquí la seva activitat sense disposar-ne.</p>
<p>Per això cal analitzar la posició de l&#8217;empresa i no quedar-se únicament amb l&#8217;origen estranger de la nòmina.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Que una empresa estigui situada fora d&#8217;Espanya no permet concloure automàticament que mai tingui obligacions de retenció aquí. Cal comprovar si opera realment en territori espanyol i en quines condicions ho fa.</li>
</ul>
<h2><strong>Una empresa estrangera que no opera a Espanya pot no estar obligada a retenir</strong></h2>
<p>La consulta planteja precisament aquesta circumstància. Si la societat portuguesa no opera a Espanya mitjançant establiment permanent i tampoc desenvolupa aquí una activitat econòmica sense establiment permanent, no es trobaria entre els subjectes obligats a practicar retenció sobre el salari del treballador.</p>
<p>Per tant, sota les premisses del cas plantejat, no naixeria l&#8217;obligació de practicar retenció a compte de l&#8217;IRPF espanyol.</p>
<p>La DGT deixa clar que l&#8217;element rellevant per a determinar l&#8217;existència d&#8217;aquesta obligació és que l&#8217;entitat no resident operi en territori espanyol, sigui amb establiment permanent o, en els casos previstos legalment, sense ell.</p>
<p>Hi ha, a més, un matís que mereix ser assenyalat. La consulta va ser presentada pel treballador i algunes de les preguntes afectaven directament les obligacions fiscals de l&#8217;empresa portuguesa. Tributs recorda que una consulta ha de referir-se al règim tributari de qui la formula i, per aquest motiu, limita la seva contestació a la situació de l&#8217;empleat.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>L&#8217;afirmació que no existeix obligació de retenir depèn del fet que realment es compleixi la premissa que l&#8217;empresa estrangera no opera a Espanya. La DGT adverteix que la valoració de les circumstàncies reals correspon als òrgans d&#8217;aplicació dels tributs.</li>
</ul>
<h2><strong>Sense retencions, l&#8217;impost no desapareix</strong></h2>
<p>Aquest és possiblement l&#8217;aspecte pràctic que més hauria de preocupar el treballador. Pot donar-se perfectament aquesta combinació. El salari tributa a Espanya, però l&#8217;empresa que el paga no està obligada a practicar retencions espanyoles.</p>
<p>En aquesta situació, durant l&#8217;any el treballador pot estar cobrant el seu salari sense els pagaments a compte de l&#8217;IRPF que normalment apareixen descomptats en una nòmina espanyola.</p>
<p>Això no elimina la tributació. Els rendiments s&#8217;han d&#8217;incorporar a la declaració de l&#8217;IRPF i serà el contribuent qui hagi d&#8217;afrontar la quota que resulti de la seva autoliquidació.</p>
<p>Dit d&#8217;una manera senzilla, no haver sofert retencions durant l&#8217;any pot traduir-se en una quantitat important a pagar quan arribi la declaració de la renda. La consulta resumeix el criteri assenyalant que la inexistència de retenció no deixa aquests rendiments fora de tributació.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Aquesta mena de situacions mereixen una certa planificació. Si la nòmina arriba íntegra durant tot l&#8217;any i no existeixen pagaments a compte suficients, el contribuent pot trobar-se amb una quota elevada d&#8217;IRPF en presentar la seva declaració.</li>
</ul>
<h2><strong>Què convé revisar si teletreballa per a una empresa estrangera?</strong></h2>
<p>No tots els casos de teletreball internacional són iguals. Abans de donar per descomptat que s&#8217;aplica el mateix criteri d&#8217;aquesta consulta convé revisar, almenys, on resideix fiscalment el treballador, des de quin país du a terme efectivament la seva activitat, si treballa alguns dies presencialment a l&#8217;estranger, quin conveni de doble imposició resulta aplicable i quina és la presència real de l&#8217;empresa estrangera a Espanya.</p>
<p>També mereix atenció l&#8217;existència o no de retencions durant l&#8217;exercici. Si no s&#8217;estan practicant, pot ser convenient anticipar l&#8217;impacte que tindrà l&#8217;IRPF en presentar la declaració, evitant així que el resultat final arribi per sorpresa.</p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/teletreball-des-despanya-i-retencions-quan-lempresa-es-a-lestranger/">Teletreball des d&#8217;Espanya i retencions quan l&#8217;empresa és a l&#8217;estranger</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Les empreses disposen ara de sis dies per a comunicar les baixes a la Seguretat Social</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/les-empreses-disposen-ara-de-sis-dies-per-a-comunicar-les-baixes-a-la-seguretat-social/</link>
		<pubDate>Wed, 02 Sep 2026 11:39:28 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11614</guid>
		<description><![CDATA[<p>Una gestió quotidiana per a empreses canvia des del mes d&#8217;agost. Les baixes de treballadors i determinades variacions de les seves dades ja no han de comunicar-se en tres dies naturals. El nou termini és de sis, encara que convé no confondre aquesta ampliació amb les altes, el règim de les quals no s&#8217;ha modificat. [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/les-empreses-disposen-ara-de-sis-dies-per-a-comunicar-les-baixes-a-la-seguretat-social/">Les empreses disposen ara de sis dies per a comunicar les baixes a la Seguretat Social</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Una gestió quotidiana per a empreses canvia des del mes d&#8217;agost. Les baixes de treballadors i determinades variacions de les seves dades ja no han de comunicar-se en tres dies naturals. El nou termini és de sis, encara que convé no confondre aquesta ampliació amb les altes, el règim de les quals no s&#8217;ha modificat. La reforma porta a més canvis en els ajornaments de deutes.</p>
</div>
<div>
<p>Des del passat 1 d&#8217;agost de 2026 les empreses compten amb una mica més de marge per a fer un dels tràmits habituals en la gestió laboral. Les baixes de treballadors i les variacions de les seves dades davant la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ja no han de comunicar-se dins dels tres dies naturals següents. El nou termini passa a ser de <strong>sis dies naturals</strong>.</p>
<p>El canvi ha arribat de la mà del Reial decret 643/2026, de 29 de juliol, publicat al BOE del 30 de juliol, i respon a una petició bastant comprensible dels qui gestionen diàriament un elevat nombre de moviments d&#8217;afiliació.</p>
<p>No sembla una modificació espectacular sobre el paper. En la pràctica, no obstant això, aquests tres dies addicionals poden evitar força incidències, especialment quan coincideixen caps de setmana, períodes de vacances o acumulacions importants d&#8217;altes i baixes.</p>
<h2><strong>De tres a sis dies naturals</strong></h2>
<p>Fins ara, les sol·licituds de baixa i les variacions de dades dels treballadors s&#8217;havien de presentar dins dels tres dies naturals següents al cessament o al moment en el qual s&#8217;hagués produït la modificació. Aquest termini es duplica.</p>
<p>Des de l&#8217;entrada en vigor de la reforma, les empreses i els qui actuïn en la seva representació disposen de sis dies naturals següents al cessament en el treball o a la data en la qual es produeixi la variació.</p>
<p>La paraula &#8220;naturals&#8221; és important. No parlem de sis dies laborables. Dissabtes, diumenges i festius formen part del còmput.</p>
<p>Per exemple, si una persona cessa en l&#8217;empresa un dia 1, el còmput comença l&#8217;endemà i els sis dies següents entren en el termini, amb independència que entremig existeixi un cap de setmana.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> El termini no s&#8217;ha de calcular comptant únicament dies d&#8217;oficina. Els caps de setmana i festius també consumeixen termini.</li>
</ul>
<h2><strong>La modificació s&#8217;aplica des de l&#8217;1 d&#8217;agost de 2026</strong></h2>
<p>El Reial decret va entrar en vigor el primer dia del mes següent a la seva publicació, és a dir, l&#8217;1 d&#8217;agost de 2026.</p>
<p>A partir d&#8217;aquest moment comença a aplicar-se el nou marge de sis dies per a les baixes i variacions sotmeses a la nova regulació.</p>
<p>Aquesta data és especialment important en situacions pròximes al canvi normatiu, ja que no convé aplicar automàticament els sis dies a moviments produïts abans de l&#8217;entrada en vigor.</p>
<p>En la gestió diària, la data real del cessament o de la modificació continua sent el punt de partida fonamental per saber quin termini correspon.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> En moviments situats al voltant de l&#8217;1 d&#8217;agost convé revisar la data efectiva del cessament i no limitar-se al dia en què es va rebre la documentació en l&#8217;assessoria o departament de personal.</li>
</ul>
<h2><strong>El canvi afecta baixes i variacions, però no a les altes</strong></h2>
<p>Aquest matís mereix destacar-se perquè pot donar lloc a errors. El nou termini de sis dies es refereix a les sol·licituds de baixa i a les variacions de dades.</p>
<p>Les altes continuen tenint un funcionament diferent i han de tramitar-se, amb caràcter general, abans que el treballador comenci a prestar serveis.</p>
<p>Per tant, no s&#8217;ha de traslladar el nou marge de sis dies a tots els moviments d&#8217;afiliació.</p>
<p>Dit d&#8217;una forma senzilla, per a les baixes i determinats canvis disposem ara de més temps. Per a les altes, la regla continua sent la comunicació prèvia.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Que s&#8217;hagi ampliat el termini de les baixes no permet comunicar una alta sis dies després de l&#8217;inici de l&#8217;activitat. Les altes s&#8217;han de gestionar abans del començament de l&#8217;activitat.</li>
</ul>
<h2><strong>Per què s&#8217;ha ampliat el termini?</strong></h2>
<p>La norma explica el motiu d&#8217;aquest canvi. Professionals que actuen en representació de les empreses havien traslladat les dificultats que suposava concentrar nombroses comunicacions en un espai de temps tan breu.</p>
<p>La situació podia complicar-se especialment quan una assessoria gestionava moltes empreses i es produïen nombrosos moviments de treballadors al mateix temps.</p>
<p>El problema no era únicament organitzatiu. Una comunicació presentada fora de termini pot produir conseqüències per a l&#8217;empresa representada. Per això, el Govern ha considerat oportú ampliar el marge de tres a sis dies i facilitar el compliment d&#8217;aquestes obligacions.</p>
<p>La reforma, per tant, no neix d&#8217;una modificació del concepte de baixa, sinó d&#8217;una cosa molt més pràctica. Donar un termini raonable per a gestionar correctament les comunicacions.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Els sis dies són un termini màxim, no una invitació a deixar tots els moviments per a l&#8217;últim moment.</li>
</ul>
<h3><strong>Significa que podem esperar sis dies per a comunicar una baixa?</strong></h3>
<p>Legalment existeix aquest marge. Operativament, no sempre serà bona idea esgotar-los. Quan l&#8217;empresa coneix el cessament i disposa de totes les dades necessàries, continua sent aconsellable transmetre la baixa com més aviat millor.</p>
<p>Esperar fins a l&#8217;últim dia augmenta el risc que aparegui algun problema. Pot existir una dada incorrecta, un rebuig del Sistema RED, una incidència informàtica o simplement una diferència entre la data comunicada per l&#8217;empresa i la que consta en la documentació laboral.</p>
<p>Amb tres dies de marge addicional hi ha més tranquil·litat, però continua sent convenient mantenir una gestió àgil.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Una comunicació rebutjada l&#8217;últim dia pot deixar molt poc marge per a detectar l&#8217;error i corregir-lo. Sempre que sigui possible, no convé forçar el termini.</li>
</ul>
<h2><strong>També s&#8217;amplia el termini per a les variacions de dades</strong></h2>
<p>La reforma no afecta únicament les baixes. Les variacions de dades dels treballadors també passen a disposar del termini de sis dies naturals següents al moment en el qual es produeixi el canvi.</p>
<p>Aquí resulta particularment important diferenciar entre el que tècnicament permeti realitzar una plataforma i el que estableix el termini reglamentari.</p>
<p>Que un sistema informàtic permeti introduir determinats canvis posteriorment no significa necessàriament que la comunicació tingui la consideració de feta dins de termini. La referència que s&#8217;ha de tenir present és senzilla. Sis dies naturals des que es produeix la variació.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No s&#8217;ha de confondre la possibilitat tècnica d&#8217;introduir una dada amb el compliment del termini legal per comunicar-la.</li>
</ul>
<h2><strong>Què haurien de revisar ara les empreses?</strong></h2>
<p>L&#8217;ampliació del termini aconsella actualitzar alguns procediments interns, encara que no exigeix convertir la gestió laboral en una cosa distinta.</p>
<p>Convé revisar especialment la forma en què les empreses comuniquen les baixes al despatx o departament de personal. Si la informació arriba tard, part dels sis dies haurà transcorregut abans fins i tot de començar el tràmit.</p>
<p>També és recomanable comprovar sempre la data efectiva del cessament, revisar les respostes del Sistema RED i guardar la documentació acreditativa de cada comunicació.</p>
<p>Un procediment senzill pot evitar molts problemes. L&#8217;empresa comunica immediatament el moviment, es comprova la data, es fa la transmissió i es verifica després que el procés ha acabat correctament.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> El termini de sis dies correspon al compliment de l&#8217;obligació enfront de la Seguretat Social. Que l&#8217;empresa tardi diversos dies a facilitar la informació a la seva assessoria no amplia aquest termini.</li>
</ul>
<h2><strong>La reforma porta més canvis en els ajornaments de deutes</strong></h2>
<p>Encara que l&#8217;ampliació del termini de les baixes és probablement la novetat més visible, el Reial decret 643/2026 modifica també diferents regles relatives als ajornaments de deutes amb la Seguretat Social.</p>
<p>Una de les novetats afecta les garanties. Amb la nova regulació no serà necessari constituir-les quan el <strong>deute ajornable sigui igual o inferior a 150.000 euros</strong>.</p>
<p>Tampoc seran necessàries quan el <strong>deute sigui inferior a 250.000 euros</strong> si s&#8217;acorda ingressar almenys un terç dins dels deu dies següents a la notificació de la concessió i la resta s&#8217;abona durant els dos anys següents.</p>
<p>Encara que aquestes quanties ja tenien antecedents en criteris anteriors de la Tresoreria, ara queden incorporades expressament al reglament.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Que no sigui obligatori aportar garanties no significa que l&#8217;ajornament es concedeixi automàticament. Continuen existint requisits que s&#8217;han d&#8217;analitzar en cada expedient.</li>
</ul>
<h2><strong>També canvia el tractament dels deutes petits</strong></h2>
<p>La norma modifica a més un dels supòsits que pot portar a denegar un ajornament per l&#8217;escassa quantia del deute. El límit passa del doble del salari mínim interprofessional (SMI) mensual a un SMI mensual vigent en el moment de presentar la sol·licitud.</p>
<p>En la pràctica, aquesta reducció pot permetre que determinats deutes que anteriorment trobaven aquesta barrera tinguin ara més opcions d&#8217;accedir a un ajornament.</p>
<p>A més, aquesta circumstància no serà aplicable a aquells ajornaments que arribin a tramitar-se i concedir-se de manera automatitzada.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No s&#8217;ha d&#8217;interpretar el nou límit com un dret automàtic a l&#8217;ajornament. Es modifica una causa de possible denegació, però continuen sent aplicables les restants condicions del procediment.</li>
</ul>
<h2><strong>S&#8217;obre la porta als ajornaments automatitzats</strong></h2>
<p>El Reial decret també permet que la TGSS estableixi sistemes de concessió automatitzada per a determinats ajornaments. La mesura està pensada per a aquells casos en els quals no sigui necessària la constitució de garanties i es compleixin les condicions que estableixi la corresponent resolució.</p>
<p>Això pot agilitzar considerablement uns certs expedients, ja que la tramitació, emissió i notificació de la resolució es podrà fer de manera automatitzada.</p>
<p>Ara bé, la norma habilita aquesta possibilitat. El seu funcionament concret dependrà de les condicions que estableixi posteriorment la TGSS.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> L&#8217;automatització no s&#8217;ha de donar per implantada per a qualsevol ajornament. Caldrà comprovar quins procediments i condicions determini la Tresoreria General de la Seguretat Social.</li>
</ul>
<h2><strong>Hi ha deutes que continuen sent inajornables</strong></h2>
<p>La reforma també deixa clara una qüestió que no s&#8217;ha d&#8217;oblidar. Continuen sense poder ajornar-se les quotes corresponents a l&#8217;aportació dels treballadors per compte d&#8217;altri o assimilats.</p>
<p>Tampoc són ajornables les quotes corresponents a les contingències d&#8217;accidents de treball i malalties professionals.</p>
<p>La norma aclareix, a més, que aquesta última limitació afecta tant a treballadors per compte d&#8217;altri com a treballadors per compte propi.</p>
<p>Aquestes quantitats hauran d&#8217;ingressar-se, si no s&#8217;haguessin pagat abans, dins del mes següent a la notificació de la resolució per la qual es concedeixi l&#8217;ajornament.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Un deute amb la Seguretat Social pot contenir conceptes ajornables i altres que no ho són. Abans de sol·licitar l&#8217;ajornament convé separar correctament uns i altres.</li>
</ul>
<h2><strong>Nova obligació sobre l&#8217;ocupació dels treballadors</strong></h2>
<p>Hi ha un altre canvi que pot passar una mica més desapercebuda, però que les empreses no haurien de deixar per al final.</p>
<p>El Reial decret estableix un termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor perquè els empresaris comuniquin a la Tresoreria General de la Seguretat Social el codi d&#8217;ocupació laboral, única o principal, dels treballadors per compte d&#8217;altri que es trobin d&#8217;alta, d&#8217;acord amb la Classificació Nacional d&#8217;Ocupacions vigent.</p>
<p>L&#8217;obligació afecta aquells casos en els quals aquesta informació encara no hagi estat comunicada.</p>
<p>L&#8217;objectiu és que l&#8217;Administració disposi de dades adequades per a elaborar els informes utilitzats, entre altres qüestions, en l&#8217;eventual reconeixement de coeficients reductors de l&#8217;edat de jubilació en determinades activitats especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No cal tornar a comunicar el codi quan la TGSS ja disposi correctament de la dada. El recomanable és comprovar quins treballadors el tenen informat i quins romanen pendents.</li>
</ul>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/les-empreses-disposen-ara-de-sis-dies-per-a-comunicar-les-baixes-a-la-seguretat-social/">Les empreses disposen ara de sis dies per a comunicar les baixes a la Seguretat Social</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Tot el que ha de revisar abans de tancar el calendari de vacances dels treballadors</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/tot-el-que-ha-de-revisar-abans-de-tancar-el-calendari-de-vacances-dels-treballadors/</link>
		<pubDate>Thu, 30 Jul 2026 14:40:34 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11548</guid>
		<description><![CDATA[<p>Arriben les vacances d&#8217;estiu, i cada any es repeteixen els mateixos dubtes. Quants dies corresponen? Què passa si el treballador està de baixa? L&#8217;empresa pot imposar les dates? Què passa quan finalitza el contracte? Resoldre aquestes qüestions abans de les vacances ajuda a evitar incidències que, en molts casos, acaben en els tribunals. Li ho [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/tot-el-que-ha-de-revisar-abans-de-tancar-el-calendari-de-vacances-dels-treballadors/">Tot el que ha de revisar abans de tancar el calendari de vacances dels treballadors</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="summary">
<p>Arriben les vacances d&#8217;estiu, i cada any es repeteixen els mateixos dubtes. Quants dies corresponen? Què passa si el treballador està de baixa? L&#8217;empresa pot imposar les dates? Què passa quan finalitza el contracte? Resoldre aquestes qüestions abans de les vacances ajuda a evitar incidències que, en molts casos, acaben en els tribunals. Li ho expliquem…</p>
</div>
<div class="content">
<p>Amb l&#8217;arribada del període estival, moltes empreses ultimen els calendaris de vacances de les seves plantilles. Encara que pugui semblar una matèria senzilla, l&#8217;experiència demostra que bona part dels conflictes laborals sorgeixen precisament per una incorrecta planificació del descans anual.</p>
<p>La normativa, els convenis col·lectius i l&#8217;abundant jurisprudència han anat aclarint nombroses qüestions pràctiques que convé tenir presents abans de fixar definitivament les vacances dels treballadors.</p>
<h2><strong>El dret a vacances no depèn de la jornada</strong></h2>
<p>Un dels dubtes més freqüents apareix quan existeixen treballadors a temps parcial o amb canvis de jornada durant l&#8217;any.</p>
<p>Convé recordar que la durada de les vacances no disminueix per treballar menys hores. Tret que el conveni col·lectiu estableixi millores, el dret mínim continua sent de trenta dies naturals a l&#8217;any, tant per a treballadors a jornada completa com parcial.</p>
<p>Quan la relació laboral no comprèn tot l&#8217;any, les vacances es generen de manera proporcional al temps efectivament treballat.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>La jornada parcial redueix el salari durant les vacances, però no el nombre de dies de descans que corresponen al treballador.</li>
</ul>
<h2><strong>Les vacances no es poden imposar unilateralment</strong></h2>
<p>La fixació de les dates s&#8217;ha de fer de comú acord entre empresa i treballador o conforme al procediment previst en el conveni col·lectiu. A més, el treballador ha de conèixer les dates de gaudi amb una antelació mínima de dos mesos.</p>
<p>Ni l&#8217;empresa pot imposar unilateralment les vacances, ni el treballador pot decidir per si sol quan gaudir-les. Actuar al marge del procediment pot generar sancions disciplinàries o fins i tot un acomiadament, depenent de les circumstàncies.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>És recomanable deixar constància escrita de l&#8217;acord sobre les vacances. Un simple correu electrònic o un document signat poden evitar futurs conflictes.</li>
</ul>
<h2><strong>La baixa mèdica no implica perdre les vacances</strong></h2>
<p>Quan les vacances coincideixen amb una incapacitat temporal, la normativa preveu diferents supòsits. Si la baixa deriva de l&#8217;embaràs, part o lactància, el treballador podrà gaudir posteriorment de les seves vacances encara que hagi finalitzat l&#8217;any natural.</p>
<p>En la resta de situacions d&#8217;incapacitat temporal, com a malaltia comuna o accident, el dret també es conserva, sempre que les vacances es gaudeixin dins dels divuit mesos següents al final de l&#8217;any en què es van generar.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>No totes les baixes mèdiques produeixen els mateixos efectes sobre les vacances. Convé analitzar cada situació abans de considerar perdut el dret al descans.</li>
</ul>
<h2><strong>Durant les vacances també s&#8217;ha de mantenir el salari habitual</strong></h2>
<p>Les vacances no sols impliquen descans. També garanteixen que el treballador continuï percebent la seva retribució ordinària. Per aquest motiu, quan determinats complements salarials formen part habitual del salari, hauran d&#8217;incloure&#8217;s igualment durant el període de vacances.</p>
<p>La jurisprudència ha estès aquesta regla a nombrosos conceptes variables quan existeix prou habitualitat en la seva percepció.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Revisar únicament el salari base pot provocar diferències salarials reclamables posteriorment pel treballador.</li>
</ul>
<h2><strong>Les vacances pendents s&#8217;han de liquidar en finalitzar el contracte</strong></h2>
<p>Si la relació laboral acaba abans que el treballador hagi gaudit totes les vacances generades, l&#8217;empresa haurà d&#8217;abonar-les en la quitança i cotitzar per aquests dies. En sentit contrari, també pot passar que el treballador hagi gaudit més vacances de les que realment havia generat, supòsit que s&#8217;haurà de regularitzar conforme a la normativa i a les circumstàncies del cas.</p>
<h2><strong>El dret a la desconnexió també existeix durant les vacances</strong></h2>
<p>El descans anual té precisament la finalitat de permetre la recuperació física i mental del treballador. Per això, durant les vacances no és raonable exigir una disponibilitat permanent mitjançant trucades, correus electrònics o missatges professionals, tret que concorrin circumstàncies molt excepcionals.</p>
<p>Una adequada política interna de desconnexió digital contribueix a més a reduir conflictes i afavoreix el compliment de les obligacions empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Les vacances no són una situació de disponibilitat permanent. Convé evitar comunicacions laborals innecessàries durant aquest període.</li>
</ul>
<h2><strong>Es perden les vacances si no es gaudeixen?</strong></h2>
<p>Com a regla general, les vacances s&#8217;han de gaudir dins de l&#8217;any natural corresponent. No obstant això, la jurisprudència europea ha introduït un important matís. Si l&#8217;empresa no acredita haver facilitat realment al treballador l&#8217;exercici d&#8217;aquest dret ni haver-lo advertit de les conseqüències de no gaudir-lo, la pèrdua automàtica de les vacances pot ser no procedent.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>No n&#8217;hi ha prou amb permetre gaudir les vacances. L&#8217;empresa ha de poder acreditar que va informar el treballador i va facilitar efectivament el seu gaudi.</li>
</ul>
<h2><strong>Un bon moment per a revisar el saldo de vacances</strong></h2>
<p>Després de l&#8217;estiu resulta recomanable comprovar quins treballadors han consumit ja totes les seves vacances i quins mantenen dies pendents. Aquesta revisió permet organitzar millor l&#8217;últim trimestre de l&#8217;any, evitar acumulacions d&#8217;última hora i minimitzar conflictes relacionats amb el tancament de l&#8217;exercici.</p>
<p>Una adequada planificació documental, un calendari correctament comunicat i el respecte als criteris establerts per la normativa i el conveni col·lectiu continuen sent les millors eines per prevenir reclamacions i garantir una correcta gestió d&#8217;un dels drets laborals més importants de la plantilla.</p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/tot-el-que-ha-de-revisar-abans-de-tancar-el-calendari-de-vacances-dels-treballadors/">Tot el que ha de revisar abans de tancar el calendari de vacances dels treballadors</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>Les societats patrimonials també poden aplicar la reserva de capitalització</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/les-societats-patrimonials-tambe-poden-aplicar-la-reserva-de-capitalitzacio/</link>
		<pubDate>Thu, 23 Jul 2026 14:24:13 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11532</guid>
		<description><![CDATA[<p>El fet que una societat sigui patrimonial no impedeix, per si sol, beneficiar-se de la reserva de capitalització. Així ho ha confirmat la Direcció General de Tributs en una consulta que també aclareix quin volum de negocis s’ha de prendre com a referència per a aplicar el límit incrementat. Com ja sap, la reserva de [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/les-societats-patrimonials-tambe-poden-aplicar-la-reserva-de-capitalitzacio/">Les societats patrimonials també poden aplicar la reserva de capitalització</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>El fet que una societat sigui patrimonial no impedeix, per si sol, beneficiar-se de la reserva de capitalització. Així ho ha confirmat la Direcció General de Tributs en una consulta que també aclareix quin volum de negocis s’ha de prendre com a referència per a aplicar el límit incrementat.</p>
</div>
<div>
<p>Com ja sap, la reserva de capitalització permet reduir la base imposable de l&#8217;impost sobre societats (IS) quan l&#8217;entitat incrementa els seus fons propis i manté aquest augment durant el termini establert legalment.</p>
<p>Encara que aquest incentiu se sol relacionar amb empreses que desenvolupen una activitat econòmica ordinària, la Llei no exclou de manera general les societats patrimonials. Per aquest motiu, una entitat dedicada, per exemple, a l&#8217;arrendament d&#8217;immobles pot aplicar la reducció sempre que tributi a un dels tipus de gravamen admesos i compleixi la resta dels requisits previstos en l&#8217;article 25 de la Llei de l&#8217;impost sobre societats (LIS).</p>
<p>La Direcció General de Tributs (DGT) ha confirmat expressament aquest criteri en la consulta vinculant V0997-26 relativa a una societat patrimonial dedicada al lloguer de locals comercials i que no comptava amb personal contractat per a la seva gestió.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> Ser una societat patrimonial no impedeix aplicar la reserva, però tampoc suposa que l&#8217;incentiu es pugui utilitzar automàticament. Cal revisar tots els requisits legals i comptables.</li>
</ul>
<h2><strong>La reducció general passa a ser del 20%</strong></h2>
<p>Per als períodes impositius iniciats a partir de l&#8217;1 de gener de 2025, la reserva de capitalització s&#8217;ha vist reforçada. Amb caràcter general, la reducció aplicable ascendeix al 20% de l&#8217;increment dels fons propis de l&#8217;entitat. Fins ara, el percentatge era inferior, per la qual cosa l&#8217;incentiu adquireix més importància en la planificació del tancament fiscal.</p>
<p>Aquest percentatge es calcula sobre l&#8217;increment de fons propis determinat conforme a les regles específiques de la Llei, i no sobre qualsevol augment que aparegui comptablement en el patrimoni net.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No totes les partides que augmenten els fons propis computen per a calcular la reserva. Les aportacions de socis, determinades ampliacions de capital i les reserves legals o estatutàries en queden fora, entre altres partides.</li>
</ul>
<h2><strong>El límit es pot elevar al 25%</strong></h2>
<p>La reducció no es pot aplicar sense límit. Com a regla general, el seu import màxim serà el 20% de la base imposable positiva prèvia a la mateixa reducció, a determinats ajustos comptables i a la compensació de bases imposables negatives.</p>
<p>No obstant això, quan l&#8217;import net del volum de negocis de l&#8217;entitat sigui inferior a un milió d&#8217;euros, aquest límit màxim s&#8217;eleva al 25%.</p>
<p>Això significa que una petita societat pot aprofitar una part més gran de l&#8217;incentiu en el mateix exercici, sempre que l&#8217;increment dels seus fons propis permeti aconseguir aquesta quantia.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>El 25% no és el percentatge de reducció sobre els fons propis. És el límit màxim que pot representar la reducció respecte de la base imposable positiva prèvia.</li>
</ul>
<h2><strong>Quin volum de negocis s&#8217;ha de comprovar</strong></h2>
<p>Per saber si el límit del 25% és aplicable, no n&#8217;hi ha prou amb observar de forma aïllada la facturació reflectida en l&#8217;últim tancament comptable. La norma exigeix revisar l&#8217;import net del volum de negocis corresponent als dotze mesos anteriors a la data d&#8217;inici del període impositiu en el qual es genera el dret a la reducció.</p>
<p>Quan aquest import sigui inferior a un milió d&#8217;euros, es podrà aplicar el límit incrementat del 25% de la base imposable positiva prèvia.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>S&#8217;ha d&#8217;atendre els dotze mesos anteriors al començament de l&#8217;exercici i no necessàriament a qualsevol dada de facturació acumulada o estimada durant el mateix període.</li>
</ul>
<h2><strong>La reserva s&#8217;ha de mantenir durant tres anys</strong></h2>
<p>L&#8217;aplicació de l&#8217;incentiu exigeix que l&#8217;increment dels fons propis es mantingui durant un termini de tres anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui la reducció. La Llei contempla una excepció quan la disminució es produeix a conseqüència de pèrdues comptables, però fora d&#8217;aquest supòsit caldrà conservar l&#8217;increment durant tot el període exigit.</p>
<p>A més, l&#8217;entitat ha de dotar una reserva comptable per l&#8217;import de la reducció aplicada. Aquesta reserva haurà d&#8217;aparèixer en el balanç amb absoluta separació, sota una denominació adequada, i romandre indisponible durant aquests mateixos tres anys.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció.</strong> No n&#8217;hi ha prou amb fer el càlcul fiscal. La reserva s&#8217;ha de dotar correctament en la comptabilitat i figurar separada en el balanç. Un error formal pot posar en risc l&#8217;incentiu.</li>
</ul>
<h2><strong>Els increments de plantilla permeten percentatges reforçats</strong></h2>
<p>La nova regulació incorpora percentatges superiors quan augmenta la plantilla mitjana de l&#8217;entitat. La reducció es pot elevar:</p>
<ul>
<li>Al 23% quan la plantilla augmenti almenys un 2% i no superi el 5%.</li>
<li>Al 26,5% quan l&#8217;increment se situï entre el 5% i el 10%.</li>
<li>Al 30% quan la plantilla augmenti més d&#8217;un 10%.</li>
</ul>
<p>Aquest increment també s&#8217;ha de mantenir durant tres anys.</p>
<p>En el cas de moltes societats patrimonials sense personal contractat, aquests percentatges reforçats no tindran aplicació pràctica. No obstant això, convé conèixer-los quan l&#8217;entitat sí que té treballadors o preveu incorporar-los.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>La contractació puntual d&#8217;un treballador no garanteix el percentatge reforçat. S&#8217;ha de calcular la plantilla mitjana i mantenir-se l&#8217;increment durant el termini legal.</li>
</ul>
<h2><strong>La falta de base imposable no fa perdre immediatament la reducció</strong></h2>
<p>Pot passar que la societat generi el dret a la reserva, però que no disposi de suficient base imposable positiva per a aplicar-la íntegrament. En aquest cas, les quantitats pendents es podran aplicar en els dos períodes impositius que finalitzin immediatament després del tancament de l&#8217;exercici en el qual es va generar el dret, juntament amb la reducció que, si és el cas, correspongui en cadascun d&#8217;aquests exercicis. En tot moment caldrà respectar els límits legals aplicables.</p>
<h2><strong>El criteri de la DGT no substitueix la comprovació dels requisits</strong></h2>
<p>La consulta de la Direcció General de Tributs confirma que no existeix una exclusió específica per a les entitats patrimonials i que el límit del 25% es pot aplicar quan el volum de negocis sigui inferior a un milió d&#8217;euros.</p>
<p>No obstant això, la mateixa DGT adverteix que la seva resposta parteix dels fets declarats pel consultant. No entra a comprovar la realitat de les dades comptables, la correcta determinació de l&#8217;increment de fons propis ni el compliment efectiu dels requisits de l&#8217;article 25 de la Llei. Aquestes qüestions podran ser revisades posteriorment per l&#8217;Administració Tributària.</p>
<h3><strong>Recomanacions</strong></h3>
<p>Les societats patrimonials amb beneficis i un volum de negocis inferior a un milió d&#8217;euros haurien de revisar la possible aplicació de la reserva de capitalització abans de tancar l&#8217;impost sobre societats.</p>
<p>Per a això cal comprovar l&#8217;increment real dels fons propis, identificar les partides que no es poden computar, calcular correctament el límit del 25%, dotar la reserva de manera separada i planificar el seu manteniment durant tres anys.</p>
<p>Una revisió feta abans d&#8217;aprovar els comptes anuals permet coordinar millor la distribució del resultat, la comptabilització de la reserva i la liquidació de l&#8217;impost, evitant perdre un incentiu que pot reduir de manera apreciable la tributació de la societat.</p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/les-societats-patrimonials-tambe-poden-aplicar-la-reserva-de-capitalitzacio/">Les societats patrimonials també poden aplicar la reserva de capitalització</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
		<item>
		<title>L&#8217;assegurança de vida de la hipoteca pot reduir la factura de l&#8217;IRPF</title>
		<link>https://www.ramells.com/actualitat/lasseguranca-de-vida-de-la-hipoteca-pot-reduir-la-factura-de-lirpf/</link>
		<pubDate>Thu, 23 Jul 2026 14:21:08 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Carlus]]></dc:creator>
		
		<guid isPermaLink="false">https://www.ramells.com/?post_type=actualitat&#038;p=11530</guid>
		<description><![CDATA[<p>Els propietaris d&#8217;immobles arrendats compten amb un nou criteri que pot ser especialment interessant de cara a l&#8217;IRPF. El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha aclarit quan les primes de l&#8217;assegurança de vida vinculada a un préstec hipotecari es poden considerar una despesa deduïble. Un dels aspectes que més controvèrsia ha estat generant en la [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/lasseguranca-de-vida-de-la-hipoteca-pot-reduir-la-factura-de-lirpf/">L&#8217;assegurança de vida de la hipoteca pot reduir la factura de l&#8217;IRPF</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div>
<p>Els propietaris d&#8217;immobles arrendats compten amb un nou criteri que pot ser especialment interessant de cara a l&#8217;IRPF. El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha aclarit quan les primes de l&#8217;assegurança de vida vinculada a un préstec hipotecari es poden considerar una despesa deduïble.</p>
</div>
<div>
<p>Un dels aspectes que més controvèrsia ha estat generant en la tributació dels immobles arrendats és determinar quines despeses es poden deduir realment en calcular el rendiment net del capital immobiliari. La normativa enumera nombroses despeses deduïbles, però no sempre és senzill determinar si determinats desemborsaments tenen una relació prou directa amb l&#8217;obtenció dels ingressos derivats del lloguer.</p>
<p>Precisament sobre aquesta qüestió s&#8217;ha pronunciat recentment el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva Resolució de 24 de juny de 2026, fixant un criteri que pot beneficiar a molts propietaris que tenen finançat el seu habitatge mitjançant un préstec hipotecari.</p>
<h2><strong>L&#8217;assegurança de vida no sempre es pot deduir</strong></h2>
<p>Convé fer un primer aclariment important. La resolució no estableix que qualsevol assegurança de vida relacionada amb un habitatge llogat sigui deduïble en l&#8217;IRPF. El criteri únicament afecta determinats supòsits en els quals aquesta assegurança manté una relació directa amb el finançament de l&#8217;immoble.</p>
<p>Per tant, la contractació voluntària d&#8217;una assegurança de vida per motius personals continua sense generar, amb caràcter general, una despesa deduïble en els rendiments del lloguer.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Si l&#8217;assegurança de vida no té cap relació amb les condicions del préstec hipotecari, les primes continuaran tenint la consideració de despesa personal.</li>
</ul>
<h2><strong>La clau està en el finançament de l&#8217;immoble</strong></h2>
<p>L&#8217;element determinant no és l&#8217;assegurança en si mateixa, sinó la funció que exerceix dins del finançament. El TEAC considera que quan l&#8217;entitat financera exigeix contractar una assegurança de vida com a condició per a concedir el préstec o quan la seva contractació permet accedir a un tipus d&#8217;interès més reduït, hi ha una vinculació econòmica directa entre aquesta despesa i el finançament utilitzat per a adquirir o construir l&#8217;immoble arrendat.</p>
<p>En aquestes circumstàncies, les primes es deixen de veure com una despesa estrictament personal per passar a integrar-se dins del cost financer associat a l&#8217;immoble.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Revisi l&#8217;escriptura del préstec i l&#8217;oferta bancària. Si l&#8217;assegurança apareix vinculada al finançament o permet obtenir una bonificació de l&#8217;interès, podria existir dret a la deducció.</li>
</ul>
<h2><strong>No es tracta d&#8217;una assegurança sobre l&#8217;immoble</strong></h2>
<p>Un altre aspecte rellevant que aclareix la resolució consisteix a diferenciar l&#8217;assegurança de vida d&#8217;altres assegurances tradicionalment deduïbles. Les assegurances d&#8217;incendi, responsabilitat civil, robatori o similars protegeixen directament l&#8217;immoble que genera els rendiments i ja estaven expressament previstos en la normativa.</p>
<p>No obstant això, l&#8217;assegurança de vida protegeix la persona assegurada i no a l&#8217;immoble. Per aquest motiu, el Tribunal entén que la seva deducció no es pot fonamentar en les normes específiques aplicables a les assegurances sobre el bé arrendat, sinó en la seva consideració com una despesa relacionada amb el finançament.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Convé no confondre les assegurances de l&#8217;immoble amb les assegurances personals. El seu tractament fiscal pot ser completament diferent.</li>
</ul>
<h2><strong>El concepte de despesa deduïble és més ampli del que sembla</strong></h2>
<p>Un dels aspectes més interessants d&#8217;aquesta resolució és que el TEAC recorda que la relació de despeses deduïbles prevista en la Llei de l&#8217;IRPF no constitueix una llista tancada. La mateixa norma parla de despeses necessàries per a obtenir els rendiments i inclou únicament alguns exemples.</p>
<p>Això permet interpretar que també es poden deduir altres desemborsaments quan existeixi una connexió econòmica clara amb l&#8217;obtenció dels ingressos derivats del lloguer.</p>
<p>Segons el Tribunal, el veritablement important no és que la despesa sigui estrictament obligatòria des d&#8217;un punt de vista jurídic, sinó que contribueixi de manera directa a l&#8217;obtenció dels rendiments.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>El fet que una despesa no aparegui expressament esmentada en la Llei no significa automàticament que no pugui ser deduïble.</li>
</ul>
<h2><strong>Un criteri que pot reduir la tributació de molts arrendadors</strong></h2>
<p>La resolució parteix d&#8217;una idea senzilla. Si el propietari accepta contractar una assegurança de vida per a aconseguir un finançament més barat, el cost total d&#8217;aquest finançament no està format únicament pels interessos del préstec, sinó també per l&#8217;import de les primes satisfetes.</p>
<p>Des d&#8217;un punt de vista econòmic, tots dos conceptes formen part del cost necessari per a mantenir el finançament de l&#8217;immoble arrendat. Per això, impedir la deducció de l&#8217;assegurança mentre s&#8217;admeten els interessos suposaria, segons el Tribunal, gravar una capacitat econòmica superior a la realment obtinguda pel contribuent.</p>
<ul>
<li><strong>Atenció. </strong>Aquest criteri pot resultar especialment interessant per a propietaris que revisin declaracions no prescrites i que comprovin que compleixen els requisits exigits.</li>
</ul>
<h3><strong>Què han de revisar ara els propietaris?</strong></h3>
<p>Els qui obtenen rendes pel lloguer d&#8217;immobles finançats mitjançant hipoteca haurien de comprovar diversos aspectes abans de presentar la seva pròxima declaració de l&#8217;IRPF. Entre ells convé verificar:</p>
<ul>
<li>Si el préstec hipotecari incorpora la contractació de l&#8217;assegurança de vida entre les seves condicions.</li>
<li>Si la contractació de l&#8217;assegurança permet accedir a un tipus d&#8217;interès bonificat.</li>
<li>Si existeix documentació que acrediti aquesta vinculació amb el finançament.</li>
<li>Si les primes corresponen exclusivament al préstec que grava l&#8217;immoble arrendat.</li>
</ul>
<p>Disposar d&#8217;aquesta documentació facilitarà la justificació de la despesa en cas d&#8217;una futura comprovació tributària.</p>
<h3><strong>Recomanacions</strong></h3>
<p>La resolució del TEAC suposa un criteri favorable per a molts contribuents, però no converteix automàticament en deduïbles totes les primes d&#8217;assegurances de vida.</p>
<p>Cada cas cal analitzar-lo individualment per comprovar si realment existeix una vinculació directa entre l&#8217;assegurança i el finançament de l&#8217;immoble arrendat. Abans d&#8217;aplicar aquesta deducció en la declaració de l&#8217;IRPF és aconsellable revisar la documentació del préstec hipotecari i confirmar que es compleixen els requisits establerts pel Tribunal.</p>
<p>Una correcta revisió prèvia pot evitar futures regularitzacions i permetre aprofitar aquelles deduccions que la normativa i la doctrina administrativa reconeixen de manera expressa.</p>
<p>Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.</p>
<p>Una salutació cordial,</p>
</div>
<p>La entrada <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com/actualitat/lasseguranca-de-vida-de-la-hipoteca-pot-reduir-la-factura-de-lirpf/">L&#8217;assegurança de vida de la hipoteca pot reduir la factura de l&#8217;IRPF</a> se publicó primero en <a rel="nofollow" href="https://www.ramells.com">Ramells Ramoneda</a>.</p>
]]></content:encoded>
			</item>
	</channel>
</rss>
