Les empreses disposen ara de sis dies per a comunicar les baixes a la Seguretat Social

Una gestió quotidiana per a empreses canvia des del mes d’agost. Les baixes de treballadors i determinades variacions de les seves dades ja no han de comunicar-se en tres dies naturals. El nou termini és de sis, encara que convé no confondre aquesta ampliació amb les altes, el règim de les quals no s’ha modificat. La reforma porta a més canvis en els ajornaments de deutes.

Des del passat 1 d’agost de 2026 les empreses compten amb una mica més de marge per a fer un dels tràmits habituals en la gestió laboral. Les baixes de treballadors i les variacions de les seves dades davant la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ja no han de comunicar-se dins dels tres dies naturals següents. El nou termini passa a ser de sis dies naturals.

El canvi ha arribat de la mà del Reial decret 643/2026, de 29 de juliol, publicat al BOE del 30 de juliol, i respon a una petició bastant comprensible dels qui gestionen diàriament un elevat nombre de moviments d’afiliació.

No sembla una modificació espectacular sobre el paper. En la pràctica, no obstant això, aquests tres dies addicionals poden evitar força incidències, especialment quan coincideixen caps de setmana, períodes de vacances o acumulacions importants d’altes i baixes.

De tres a sis dies naturals

Fins ara, les sol·licituds de baixa i les variacions de dades dels treballadors s’havien de presentar dins dels tres dies naturals següents al cessament o al moment en el qual s’hagués produït la modificació. Aquest termini es duplica.

Des de l’entrada en vigor de la reforma, les empreses i els qui actuïn en la seva representació disposen de sis dies naturals següents al cessament en el treball o a la data en la qual es produeixi la variació.

La paraula “naturals” és important. No parlem de sis dies laborables. Dissabtes, diumenges i festius formen part del còmput.

Per exemple, si una persona cessa en l’empresa un dia 1, el còmput comença l’endemà i els sis dies següents entren en el termini, amb independència que entremig existeixi un cap de setmana.

• Atenció. El termini no s’ha de calcular comptant únicament dies d’oficina. Els caps de setmana i festius també consumeixen termini.

La modificació s’aplica des de l’1 d’agost de 2026

El Reial decret va entrar en vigor el primer dia del mes següent a la seva publicació, és a dir, l’1 d’agost de 2026.

A partir d’aquest moment comença a aplicar-se el nou marge de sis dies per a les baixes i variacions sotmeses a la nova regulació.

Aquesta data és especialment important en situacions pròximes al canvi normatiu, ja que no convé aplicar automàticament els sis dies a moviments produïts abans de l’entrada en vigor.

En la gestió diària, la data real del cessament o de la modificació continua sent el punt de partida fonamental per saber quin termini correspon.

• Atenció. En moviments situats al voltant de l’1 d’agost convé revisar la data efectiva del cessament i no limitar-se al dia en què es va rebre la documentació en l’assessoria o departament de personal.

El canvi afecta baixes i variacions, però no a les altes

Aquest matís mereix destacar-se perquè pot donar lloc a errors. El nou termini de sis dies es refereix a les sol·licituds de baixa i a les variacions de dades.

Les altes continuen tenint un funcionament diferent i han de tramitar-se, amb caràcter general, abans que el treballador comenci a prestar serveis.

Per tant, no s’ha de traslladar el nou marge de sis dies a tots els moviments d’afiliació.

Dit d’una forma senzilla, per a les baixes i determinats canvis disposem ara de més temps. Per a les altes, la regla continua sent la comunicació prèvia.

• Atenció. Que s’hagi ampliat el termini de les baixes no permet comunicar una alta sis dies després de l’inici de l’activitat. Les altes s’han de gestionar abans del començament de l’activitat.

Per què s’ha ampliat el termini?

La norma explica el motiu d’aquest canvi. Professionals que actuen en representació de les empreses havien traslladat les dificultats que suposava concentrar nombroses comunicacions en un espai de temps tan breu.

La situació podia complicar-se especialment quan una assessoria gestionava moltes empreses i es produïen nombrosos moviments de treballadors al mateix temps.

El problema no era únicament organitzatiu. Una comunicació presentada fora de termini pot produir conseqüències per a l’empresa representada. Per això, el Govern ha considerat oportú ampliar el marge de tres a sis dies i facilitar el compliment d’aquestes obligacions.

La reforma, per tant, no neix d’una modificació del concepte de baixa, sinó d’una cosa molt més pràctica. Donar un termini raonable per a gestionar correctament les comunicacions.

• Atenció. Els sis dies són un termini màxim, no una invitació a deixar tots els moviments per a l’últim moment.

Significa que podem esperar sis dies per a comunicar una baixa?

Legalment existeix aquest marge. Operativament, no sempre serà bona idea esgotar-los. Quan l’empresa coneix el cessament i disposa de totes les dades necessàries, continua sent aconsellable transmetre la baixa com més aviat millor.

Esperar fins a l’últim dia augmenta el risc que aparegui algun problema. Pot existir una dada incorrecta, un rebuig del Sistema RED, una incidència informàtica o simplement una diferència entre la data comunicada per l’empresa i la que consta en la documentació laboral.

Amb tres dies de marge addicional hi ha més tranquil·litat, però continua sent convenient mantenir una gestió àgil.

• Atenció. Una comunicació rebutjada l’últim dia pot deixar molt poc marge per a detectar l’error i corregir-lo. Sempre que sigui possible, no convé forçar el termini.

També s’amplia el termini per a les variacions de dades

La reforma no afecta únicament les baixes. Les variacions de dades dels treballadors també passen a disposar del termini de sis dies naturals següents al moment en el qual es produeixi el canvi.

Aquí resulta particularment important diferenciar entre el que tècnicament permeti realitzar una plataforma i el que estableix el termini reglamentari.

Que un sistema informàtic permeti introduir determinats canvis posteriorment no significa necessàriament que la comunicació tingui la consideració de feta dins de termini. La referència que s’ha de tenir present és senzilla. Sis dies naturals des que es produeix la variació.

• Atenció. No s’ha de confondre la possibilitat tècnica d’introduir una dada amb el compliment del termini legal per comunicar-la.

Què haurien de revisar ara les empreses?

L’ampliació del termini aconsella actualitzar alguns procediments interns, encara que no exigeix convertir la gestió laboral en una cosa distinta.

Convé revisar especialment la forma en què les empreses comuniquen les baixes al despatx o departament de personal. Si la informació arriba tard, part dels sis dies haurà transcorregut abans fins i tot de començar el tràmit.

També és recomanable comprovar sempre la data efectiva del cessament, revisar les respostes del Sistema RED i guardar la documentació acreditativa de cada comunicació.

Un procediment senzill pot evitar molts problemes. L’empresa comunica immediatament el moviment, es comprova la data, es fa la transmissió i es verifica després que el procés ha acabat correctament.

• Atenció. El termini de sis dies correspon al compliment de l’obligació enfront de la Seguretat Social. Que l’empresa tardi diversos dies a facilitar la informació a la seva assessoria no amplia aquest termini.

La reforma porta més canvis en els ajornaments de deutes

Encara que l’ampliació del termini de les baixes és probablement la novetat més visible, el Reial decret 643/2026 modifica també diferents regles relatives als ajornaments de deutes amb la Seguretat Social.

Una de les novetats afecta les garanties. Amb la nova regulació no serà necessari constituir-les quan el deute ajornable sigui igual o inferior a 150.000 euros.

Tampoc seran necessàries quan el deute sigui inferior a 250.000 euros si s’acorda ingressar almenys un terç dins dels deu dies següents a la notificació de la concessió i la resta s’abona durant els dos anys següents.

Encara que aquestes quanties ja tenien antecedents en criteris anteriors de la Tresoreria, ara queden incorporades expressament al reglament.

• Atenció. Que no sigui obligatori aportar garanties no significa que l’ajornament es concedeixi automàticament. Continuen existint requisits que s’han d’analitzar en cada expedient.

També canvia el tractament dels deutes petits

La norma modifica a més un dels supòsits que pot portar a denegar un ajornament per l’escassa quantia del deute. El límit passa del doble del salari mínim interprofessional (SMI) mensual a un SMI mensual vigent en el moment de presentar la sol·licitud.

En la pràctica, aquesta reducció pot permetre que determinats deutes que anteriorment trobaven aquesta barrera tinguin ara més opcions d’accedir a un ajornament.

A més, aquesta circumstància no serà aplicable a aquells ajornaments que arribin a tramitar-se i concedir-se de manera automatitzada.

• Atenció. No s’ha d’interpretar el nou límit com un dret automàtic a l’ajornament. Es modifica una causa de possible denegació, però continuen sent aplicables les restants condicions del procediment.

S’obre la porta als ajornaments automatitzats

El Reial decret també permet que la TGSS estableixi sistemes de concessió automatitzada per a determinats ajornaments. La mesura està pensada per a aquells casos en els quals no sigui necessària la constitució de garanties i es compleixin les condicions que estableixi la corresponent resolució.

Això pot agilitzar considerablement uns certs expedients, ja que la tramitació, emissió i notificació de la resolució es podrà fer de manera automatitzada.

Ara bé, la norma habilita aquesta possibilitat. El seu funcionament concret dependrà de les condicions que estableixi posteriorment la TGSS.

• Atenció. L’automatització no s’ha de donar per implantada per a qualsevol ajornament. Caldrà comprovar quins procediments i condicions determini la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Hi ha deutes que continuen sent inajornables

La reforma també deixa clara una qüestió que no s’ha d’oblidar. Continuen sense poder ajornar-se les quotes corresponents a l’aportació dels treballadors per compte d’altri o assimilats.

Tampoc són ajornables les quotes corresponents a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals.

La norma aclareix, a més, que aquesta última limitació afecta tant a treballadors per compte d’altri com a treballadors per compte propi.

Aquestes quantitats hauran d’ingressar-se, si no s’haguessin pagat abans, dins del mes següent a la notificació de la resolució per la qual es concedeixi l’ajornament.

• Atenció. Un deute amb la Seguretat Social pot contenir conceptes ajornables i altres que no ho són. Abans de sol·licitar l’ajornament convé separar correctament uns i altres.

Nova obligació sobre l’ocupació dels treballadors

Hi ha un altre canvi que pot passar una mica més desapercebuda, però que les empreses no haurien de deixar per al final.

El Reial decret estableix un termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor perquè els empresaris comuniquin a la Tresoreria General de la Seguretat Social el codi d’ocupació laboral, única o principal, dels treballadors per compte d’altri que es trobin d’alta, d’acord amb la Classificació Nacional d’Ocupacions vigent.

L’obligació afecta aquells casos en els quals aquesta informació encara no hagi estat comunicada.

L’objectiu és que l’Administració disposi de dades adequades per a elaborar els informes utilitzats, entre altres qüestions, en l’eventual reconeixement de coeficients reductors de l’edat de jubilació en determinades activitats especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres.

• Atenció. No cal tornar a comunicar el codi quan la TGSS ja disposi correctament de la dada. El recomanable és comprovar quins treballadors el tenen informat i quins romanen pendents.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,