Publicada l’ordre de cotització a la Seguretat Social per a 2026

Amb l’aprovació de l’Ordre PJC/297/2026 ja tenim el mapa de cotització per a 2026, i hi ha diversos punts que convé repassar sense demora, sobretot per l’efecte de l’SMI, el MEI, la solidaritat i els nous imports en cada règim.

L’Ordre PJC/297/2026, publicada al BOE de 31 de març de 2026, desenvolupa les normes de cotització a la Seguretat Social, desocupació, cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a aquest exercici. L’ordre parteix d’un escenari de pròrroga pressupostària i adapta les cotitzacions a 2026 prenent com a referència, entre altres normes, el Reial decret llei 3/2026 i el Reial decret 126/2026, que ha fixat l’SMI per a enguany.

L’ordre no ho inventa tot de zero, però sí que assenyala en nombres concrets el que empreses, autònoms i ocupadors han de cotitzar des de l’1 de gener de 2026.

El fet que l’ordre es publiqui el 31 de març no significa que els seus efectes neixin llavors. Bona part dels seus imports i regles despleguen efectes des de l’1 de gener de 2026, la qual cosa obliga a revisar diferències de cotització.

Règim general de la Seguretat Social

En el règim general, el topall màxim de la base de cotització queda fixat en 5.101,20 euros mensuals. El topall mínim per a accidents de treball i malalties professionals es vincula a l’SMI incrementat en un sisè, i no pot ser inferior a 1.424,40 euros mensuals, excepte previsió expressa en contra.

A partir d’aquí, l’ordre concreta les bases mínimes i màximes per grups. En els grups mensuals, per exemple, el grup 1 arrenca amb una base mínima de 1.989,30 euros; el grup 2, 1.649,70 euros; el grup 3, 1.435,20 euros; i del grup 4 al 7 la mínima se situa en 1.424,40 euros, amb base màxima comuna de 5.101,20 euros. Per als grups de cotització diària 8 a 11, la base mínima queda en 47,48 euros/dia i la màxima en 170,04 euros/dia.

Les empreses que tenien sous pròxims a l’SMI o categories baixes són les que més fàcilment detectaran desajustaments de base mínima en 2026. No revisar això pot provocar diferències en liquidació.

Tipus de cotització

En contingències comunes, es manté el 28,30%, repartit entre 23,60% a càrrec de l’empresa i 4,70% a càrrec del treballador. En contingències professionals, continuen aplicant-se els tipus de la tarifa de primes, amb cost exclusiu empresarial. Les hores extraordinàries per força major cotitzen al 14% -12% empresa i 2% treballador-, mentre que la resta d’hores extra cotitzen al tipus general del 28,30%.

A això se sumen altres conceptes que moltes vegades s’obliden en calcular el cost real: FOGASA al 0,20%, formació professional al 0,70% -0,60% empresa i 0,10% treballador- i el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que el 2026 ascendeix al 0,90%, distribuït en 0,75% empresa i 0,15% treballador.

La suma de percentatges “petits” és el que, al final, eleva el cost empresarial real. L’error habitual és fixar-se només en contingències comunes i oblidar MEI, FOGASA i formació.

Contractes temporals

L’ordre manté la lògica de penalització de la temporalitat molt breu. En la síntesi pràctica que deriva de la regulació aplicable a 2026, els contractes de durada determinada inferiors a trenta dies suporten una cotització addicional de 33,62 euros a càrrec de l’empresa a la finalització del contracte. Aquest és un d’aquests imports que semblen menors… fins que es multipliquen en sectors amb rotació alta.

En hostaleria, comerç, campanyes estacionals o activitats amb contractació curta, aquest sobrecost convé tenir-lo pressupostat, perquè no és anecdòtic si hi ha volum.

Situacions especials dins del règim general

L’ordre dedica diversos articles a supòsits que solen generar dubtes en nòmina: incapacitat temporal, naixement i cura de menor, risc durant l’embaràs o la lactància, alta sense retribució, desocupació protegida, suspensió de contracte, reducció de jornada i pluriocupació. En aquests casos, la base no desapareix: es recalcula, normalment prenent com a referència bases anteriors, amb regles específiques segons salari mensual o diari. A més, l’ordre reconeix una reducció del 75% de les quotes empresarials per contingències comunes durant la IT de treballadors que ja hagin complert seixanta-dos anys.

On més errors es produeixen no és en la base ordinària del mes “normal”, sinó en mesos amb IT, maternitat, reducció de jornada o represes de desocupació. Aquí és on convé revisar-ho amb més calma.

MEI i cotització addicional de solidaritat ja pesen de veritat

L’ordre confirma que el MEI el 2026 és del 0,90% sobre la base de contingències comunes. En el règim general es reparteix entre empresa i treballador; en el sistema agrari per compte d’altri també s’aplica, fins i tot durant inactivitat, encara que en aquest cas és a càrrec exclusiu del treballador.

A més, l’ordre desenvolupa la cotització addicional de solidaritat per a salaris que superen la base màxima. S’aplica per trams: 1,15% entre 5.101,21 i 5.611,32 euros; 1,25% entre 5.611,33 i 7.651,80 euros; i 1,46% sobre la part que excedeixi de 7.651,80 euros. La major part la suporta l’empresa: 0,96% / 1,04% / 1,22%, enfront de 0,19% / 0,21% / 0,24% a càrrec del treballador.

Les retribucions altes ja no sols topen la base màxima: ara, a més, poden quedar subjectes a solidaritat. És un punt molt rellevant per a alta direcció i salaris elevats.

Autònoms el 2026

En el RETA, l’ordre fixa una base màxima de 5.101,20 euros mensuals i manté el sistema per trams de rendiments nets, amb taula reduïda i taula general. Els rendiments més baixos arrenquen en la taula reduïda: fins a 670 euros/mes, la base va de 653,59 a 718,94 euros; entre 670 i 900 euros, de 718,95 a 900 euros; i entre 900 i menys de 1.166,70 euros, de 849,67 a 1.166,70 euros.

En la taula general, els trams van creixent progressivament: de 1.166,70 a 1.300 euros, la base es mou entre 950,98 i 1.300 euros; de 1.700 a 1.850 euros, entre 1.143,79 i 1.850 euros; de 2.760 a 3.190 euros, entre 1.437,91 i 3.190 euros; i en el tram superior, per a rendiments de més de 6.000 euros/mes, la forquilla va de 1.928,10 a 5.101,20 euros.

L’autònom que només mira “el que paga al mes” i no comprova el tram en el qual realment hauria d’estar pot trobar-se amb regularitzacions posteriors.

Tipus de cotització en el RETA

Per a contingències comunes, el tipus el 2026 és del 28,30%. Per a contingències professionals, el tipus passa a l’1,30%, desglossat en 0,66% per a incapacitat temporal i 0,64% per a incapacitat permanent, mort i supervivència. Si no es té coberta la protecció per accidents de treball i malalties professionals, s’afegeix un 0,10% sobre la base triada per a finançar determinades prestacions. A això se suma el MEI del 0,90%, que en aquest règim és a càrrec exclusiu de l’autònom, i la formació professional al 0,10%. El cessament d’activitat queda en el 0,90% en RETA i en el 2,20% per al sistema especial agrari per compte propi.

En autònoms, el cost final no surt només de multiplicar la base pel 28,30%. Cal sumar professionals, MEI, cessament i formació, perquè si no el càlcul fa curt.

Autònoms col·laboradors administradors i els qui no han declarat ingressos

Hi ha un punt especialment interessant el 2026: l’ordre aclareix que les regles mínimes per a calcular la base de cotització també s’apliquen als autònoms col·laboradors, als autònoms administradors i socis treballadors i als qui no hagin presentat IRPF o no hagin declarat ingressos rellevants a l’efecte de rendiments nets quan escaigui estimació directa. A més, introdueix una previsió transitòria: aquests autònoms podran mantenir durant el 2026 la base provisional vigent el 2025, o aplicar la resultant de les regles mínimes legals.

Aquesta previsió, encara que sembli tècnica, té força rellevància pràctica: evita que determinats perfils es vegin “empesos” automàticament a una base distinta tan sols per la taula nova de 2026.

Aquí convé no actuar per inèrcia. En alguns casos interessarà mantenir la base provisional de 2025; en d’altres, canviar-la. La decisió no s’hauria de prendre sense revisar rendiments i cobertura.

Pluriactivitat en autònoms

L’ordre recull també l’actualització del límit de reintegrament per pluriactivitat. El 2026, quan l’autònom cotitzi simultàniament per compte propi i d’altri, tindrà dret al reintegrament del 50% de l’excés quan les seves cotitzacions per contingències comunes superin 17.323,68 euros, amb el límit del 50% de les quotes ingressades en RETA per contingències comunes.

Moltes persones en pluriactivitat no revisen si els correspon devolució. I, no obstant això, en determinats nivells salarials l’import pot ser molt apreciable.

Empleats de la llar: nou quadre de bases i especial atenció a la retribució real

Per al sistema especial d’empleats de la llar, l’ordre fixa des de l’1 de gener de 2026 una escala nova de bases per contingències comunes, en funció de la retribució mensual per cada relació laboral. Els trams principals queden així: fins a 329 euros, base de 306 euros; de 329,01 a 510 euros, base de 436 euros; de 510,01 a 693 euros, base de 602 euros; de 693,01 a 877 euros, base de 785 euros; de 877,01 a 1.061 euros, base de 970 euros; de 1.061,01 a 1.242 euros, base de 1.151 euros; de 1.242,01 a 1.424,40 euros, base de 1.424,40 euros; i des de 1.424,41 euros, la base passa a ser la retribució mensual.

L’ordre subratlla una cosa molt important: per a calcular la retribució mensual cal afegir la part proporcional de les pagues extraordinàries. Aquest detall canvia de tram a més d’una relació laboral.

L’error més freqüent aquí és calcular la base amb el salari “net” mensual i oblidar extres prorratejades. Això pot situar malament la relació laboral en l’escala.

Tipus i bonificacions en empleats de la llar

En contingències comunes, el tipus és el 28,30%, distribuït en 23,60% ocupador i 4,70% empleat. Les contingències professionals van per tarifa de primes i són a càrrec exclusiu de l’ocupador. En desocupació, el tipus és del 7,05% per a contractes indefinits –5,50% ocupador i 1,55% empleat– i del 8,30% per a contractes de durada determinada –6,70% ocupador i 1,60% empleat-. El FOGASA es fixa en 0,20% a càrrec de l’ocupador. El MEI també s’aplica al 0,90%, amb repartiment empresarial i de l’empleat.

Quant a incentius, es manté una reducció del 20% en l’aportació empresarial per contingències comunes i una bonificació del 80% en desocupació i FOGASA. A més, l’ordre recorda el règim transitori de bonificacions per famílies nombroses i la seva convivència o incompatibilitat amb altres beneficis.

En llar familiar no sols cal mirar el salari acordat; també importa molt si la contractació és indefinida o temporal i si s’estan aplicant correctament reduccions o bonificacions.

Ingrés de diferències de cotització

La disposició transitòria primera de l’orde regula com ingressar sense recàrrec les diferències derivades de l’aplicació de les noves regles. En liquidació directa, les diferències practicades des de l’1 de febrer de 2026 podran ingressar-se sense recàrrec fins a l’últim dia del mes següent a aquell en què la TGSS comuniqui l’actualització de les liquidacions afectades. En liquidació simplificada, les diferències generades des de l’1 de gener de 2026 es liquidaran sense recàrrec quan ja existeixin dades i aplicacions suficients, mitjançant domiciliació en compte. I en autoliquidació, les diferències produïdes des de l’1 de gener de 2026 podran ingressar-se sense recàrrec fins a l’últim dia del segon mes següent al de la publicació de l’ordre al BOE.

Aquesta part, encara que sol llegir-se al final i de pressa, és probablement una de les més delicades des del punt de vista operatiu. Perquè una cosa és saber quant cal cotitzar, i una altra molt distinta regularitzar bé el ja presentat des de gener.

No convé esperar “que el sistema ho arregli sol”. La publicació de l’ordre obliga a revisar liquidacions ja practicades i a controlar terminis per a evitar recàrrecs innecessaris.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,