Circulars

#892

30/06/2020

Comença la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2019

Com cada any, el pròxim dia 1 de juliol de 2020 l’Agència Tributària posarà en marxa la Campanya de l’impost sobre societats de l’exercici 2019 que està condicionada, a més de per les circumstàncies especials que tenim per la COVID-19, per les modificacions mercantils aprovades respecte a la formulació i aprovació de comptes anuals i, d’acord amb això, s’ha regulat la possibilitat de presentar una segona declaració de l’impost sobre societats fins al 30 de novembre de 2020, si els comptes anuals finalment aprovats difereixen de la informació comptable tinguda en compte per a la preparació de la declaració a presentar en període voluntari (que es manté com en anys anteriors, fins al 27 de juliol si l’exercici és l’any natural).

Com cada any per aquestes dates, es va acostant el començament del termini per presentar l’autoliquidació per l’impost sobre societats i per l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent.

Així, el pròxim dia 1 de juliol de 2020 l’Agència Tributària posarà en marxa la Campanya de l’impost sobre societats de l’exercici 2019 que està condicionada, a més de per les circumstàncies especials que tenim per la COVID-19, per les modificacions mercantils aprovades respecte a la formulació i aprovació de comptes anuals, a més d’altres novetats i obligacions de caràcter formal que hem de saber.

Aquesta campanya de Societats -que per a la major part de les entitats començarà l’1 de juliol- com hem comentat està condicionada per l’aprovació del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març i el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, que van ampliar els terminis de formulació i aprovació dels comptes anualsa conseqüència de la crisi sanitària i, d’acord amb això, es va regular la possibilitat de presentar una segona declaració de l’impost sobre societats fins al 30 de novembre de 2020, si els comptes anuals finalment aprovats difereixen de la informació comptable tinguda en compte per a la preparació de la declaració a presentar en període voluntari.

En aquest sentit, el termini per formular els comptes anuals que no hagués acabat quan es va declarar l’estat d’alarma -14 de març passat- finalitza el pròxim 1 de setembre i per a aquestes entitats, el termini d’aprovació per la junta general dels comptes de l’exercici acabarà l’1 de novembre.

Com que el termini per declarar l’impost sobre societats és de 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, amb els terminis mercantils establerts podria succeir que determinades entitats haguessin de presentar l’autoliquidació d’aquest impost abans que haguessin aprovat els seus comptes. Malgrat això, el Govern ha decidit no alterar el termini d’autoliquidació de l’impost, que continuarà sent l’esmentat -per a entitats amb exercici coincident amb l’any natural de l’1 al 27 de juliol de 2020, perquè el 25 i 26 són dies inhàbils-. No obstant això, si a la fi d’aquest termini l’entitat no hagués aprovat els comptes, aquesta declaració es realitzarà amb els “comptes anuals disponibles” que, en última instància, seran els resultants de la comptabilitat portada d’acord amb el Codi de Comerç.

En cas que, finalment, els comptes aprovats fossin diferents dels utilitzats en la declaració, l’entitat en presentarà una de nova -fins al 30 de novembre de 2020 com a màxim- i aquesta autoliquidació tindrà uns efectes molt concrets que detalla la norma.

La resta de novetats de la campanya, més que normatives, que n’hi ha poques, són novetats gestores.

Atenció.El termini de presentacióes manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu (enguany en ser dissabte el 25 de juliol, el termini acaba el 27 de juliol), per a entitats el període impositiu de 2019 de les quals coincideixi amb l’any natural. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 1-7-2020 al 20-7-2020, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Atenció.Recordi que tindrà caràcter obligatoriper als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internetdels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Incidència de la COVID-19 en els comptes anuals i en l’impost sobre societats

En matèria de formulació, verificació i aprovació dels comptes anuals de les diferents empreses i entitats, l’article 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, va establir un règim extraordinari. Aquest règim extraordinari es va matisar posteriorment per la modificació introduïda per la disposició final primera del Reial decret llei 11/2020 (publicat en el BOE del dia 1 d’abril).

En concret en aquesta normativa:

  1. a) S’establia la suspensió del termini de tres mesos des del tancament de l’exercici social per a la formulació de comptes anuals, que es reprendria per uns altres tres mesos des de la finalització  de l’estat d’alarma.

Per al cas que els comptes anuals ja estiguessin formulats a la data de declaració de l’estat d’alarma, s’estenia el termini per a la seva verificació per auditors fins als dos mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma.

Conforme a això es retardaven els terminis per a les reunions de les juntes generals ordinàries d’aprovació de comptes (tres mesos següents a la data en la qual finalitzés el termini per a formular els comptes); i si aquestes ja haguessin estat convocades abans de la declaració de l’estat d’alarma i la seva data de celebració fos posterior, es podria modificar el lloc i l’hora de celebració o revocar la convocatòria.

  1. b) En el cas de societats cotitzades, s’estenia a sis mesos des del tancament de l’exercici social l’obligació de publicar i remetre l’informe financer anual i l’informe d’auditoria de comptes anuals a la CNMV i s’establia que la junta general ordinària es podria celebrar dins dels deu mesos a comptar des del tancament de l’exercici social.

Doncs bé, amb efectes des del 28 de maig de 2020, el Reial decret llei 19/2020 estableix que el termini de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris es computarà des de l’1 de juny de 2020 (i no des de la finalització de l’estat d’alarma). D’altra banda, es redueix a dos mesos el termini per a aprovar els comptes anuals des que finalitza el termini per a la seva formulació.

Tenint en compte l’anterior, en l’àmbit tributari el RDL 19/2020 ha modificat el règim de presentació de les declaracions de l’impost sobre societats dels exercicis iniciats en 2019 per a aquells contribuents que el seu termini per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici s’hagi ajustat al que es disposa en els referits articles 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020 (modificat, com hem indicat, pel Reial decret llei 19/2020).

La novetat és que si a 25 de juliol de 2020 l’entitat hagués aprovat comptes -cosa que pot succeir sense incomplir cap termini segons el vist en les modificacions mercantils- aquesta declaració es realitzarà amb els “comptes anuals disponibles” que, en cotitzades, seran els comptes auditats i, per a totes les altres, seran els comptes auditats -si és el cas- o els comptes formulats però, si encara no han estat formulats -el que també és possible segons que vam veure perquè el termini finalitza el 31 d’agost- amb la comptabilitat portada d’acord amb el Codi de Comerç.

Però, si els comptes aprovats fossin diferents dels utilitzats en la declaració, l’entitat en presentarà una de nova, fins al 30 de novembre de 2020 com a màxim.

Característiques de la nova autoliquidació:

  • Si en resulta una quantitat a ingressar més gran o una quantitat a retornar menor que en la primera, es considera complementària, i es reporta per aquest import interessos de demora des que va acabar el termini de la “normal” -en general des del 25 de juliol-.
  • Si resultés menys import a ingressar o més a retornar es considerarà rectificació de la primera però sense els efectes de les autoliquidacions rectificatives -sense meritació d’interessos de demora pel diferencial des de la data de presentació i sense aplicar el procediment establert per a elles dels articles 126 i següents del Reglament d’aplicació dels tributs-.
  • En la nova autoliquidació es podran modificar les opcions o exercir les opcions com en qualsevol declaració presentada en termini. Per exemple, encara que en la presentada al juliol no s’hagin compensat bases negatives, sí que es podran compensar en la de novembre i l’administració no podrà discutir-ho.
  • El termini de 6 mesos a partir del qual es reporten interessos de demora, si la quantitat que resulti a retornar per la presentació de l’autoliquidació no s’ha fet efectiva, es comptarà a partir del 30 de novembre de 2020. Per tant, en cas que resulti una quantitat a retornar d’aquesta segona autoliquidació, la meritació d’interessos de demora començarà l’1 de juny de 2021.
  • Com a excepció a l’anterior, si en la segona declaració es produeix una rectificació de la primera amb un resultat a retornar perquè es va ingressar efectivament en aquesta primera, els interessos de demora sobre la devolució es reportaran des del primer termini -en general, el 27 de juliol-.
  • S’aclareix que tant una declaració com l’altra podran ser comprovades per l’administració.

Vegeu: preguntes freqüents relacionades amb el termini de declaració de l’impost sobre societats

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

  1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre altres:

  • Les societats civils amb objecte mercantil
  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

  • Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.
  • Les unions temporals d’empreses.
  • Els fons de capital-risc.
  • Els fons de pensions.
  • Els fons de regulació del mercat hipotecari.
  • Els fons de titulització hipotecària.
  • Els fons de titulització d’actius.
  • Els fons de garantia d’inversions.
  • Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú.
  • Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els seus contribuents, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per consegüent, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, amb activitat, no s’hagin generat a conseqüència d’ella rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

  • Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  • Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  • Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció.Tingui present que des del 01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, i en conseqüència, estarà obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

  • Dotze mesos
    • coincident amb l’any natural
    • no coincident amb l’any natural
  • Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats s’esdevindrà l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2019

En relació amb l’impost sobre societats no hi ha hagut importants modificacions normatives per als períodes impositius iniciats en 2019, amb independència de les novetats de gestió en l’impost. No obstant això, algunes modificacions normatives que es recullen a continuació, que van tenir efectes una vegada iniciat el període impositiu 2018, poden constituir per a determinats contribuents, depenent de la data d’inici del seu període impositiu, una novetat en la seva declaració de l’impost, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Entre altres novetats, podem destacar:

Incorporació d’un nou supòsit de despesa no deduïble

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre de 2018, s’estableix la no deducció de la despesa derivada del deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat actes jurídics documentats (ITP i AJD), documents notarials, quan el subjecte passiu és el prestador (quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària).

Modificacions en el Règim Fiscal de Canàries

  • Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 7 de novembre de 2018, s’eleva el límit conjunt sobre la quota per a la deducció per inversions a Canàries a les illes de la Palma, La Gomera i El Hierro de manera que el topall mínim del 80% s’incrementarà al 100% i el diferencial mínim de 35 punts passa a 45 punts percentuals quan la normativa comunitària d’ajudes d’estat així ho permeti i es tracti d’inversions contemplades en la Llei 2/2016, de 27 de setembre i altres lleis de mesures per a l’ordenació de l’activitat econòmica d’aquestes illes.
  • Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 7 de novembre de 2018, respecte a les deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries, s’incorporen les següents NOVETATS:
  1. S’incrementa l’import de la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental que passa de 4,5 a 5,4 milions de € quan es tracti de produccions realitzades a Canàries. També s’incrementa de 4,5 a 5,4 milions d’euros l’import de la deducció per despeses realitzades a Canàries per produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals.
  2. Respecte a l’import mínim de despesa en cas d’execució de serveis de postproducció o animació d’una producció estrangera, queda fixat per a les despeses realitzades a Canàries en 200.000 €.
  3. L’import mínim de la deducció per despeses realitzades en la producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals es fixa en 900.000 € quan es tracti de despeses realitzades a Canàries.
  • Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 7 de novembre de 2018, les entitats que contractin un treballador per realitzar la seva activitat a Canàries tindran dret al gaudi dels beneficis fiscals que per creació d’ocupació s’estableixin per la normativa fiscal, conforme als requisits que s’hi estableixin, però incrementant-los en un 30%.
  • Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 7 de novembre de 2018, en el cas d’empreses navilieres a les quals resulti d’aplicació la bonificació establerta en la Llei 19/1994, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries, es prendrà com a resultat positiu el corresponent exclusivament a rendes no bonificades. I en el cas de les empreses navilieres que tributen pel règim especial en funció del tonatge, els pagaments fraccionats es calcularan sobre l’import de la base imposable obtinguda conformement al que s’estableix en l’article 114.1 de la Llei de l’impost sobre societats.

Reial decret llei 26/2018 pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia

Amb efectes des del 5 de juliol de 2018, els productors registrats en el Registre d’Empreses Cinematogràfiques del Ministeri de Cultura i Esport que s’encarreguin de l’execució d’una producció estrangera de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals que permetin la confecció d’un suport físic previ a la seva producció industrial seriada, tindran dret a una deducció del 20% de les despeses realitzades en territori espanyol, sempre que les despeses realitzades en ell siguin, d’almenys, 1.000.000 €.

La base de la deducció estarà constituïda per les següents despeses realitzades en territori espanyol directament relacionats amb la producció:

  • Les despeses de personal creatiu, sempre que tingui residència fiscal a Espanya o en algun Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu, amb el límit de 100.000 € per persona.
  • Les despeses derivades de la utilització d’indústries tècniques i altres proveïdors.

L’import de la deducció no podrà ser superior a 3.000.000 € per cada producció realitzada. L’import d’aquesta deducció, conjuntament amb la resta de les ajudes percebudes pel contribuent, no podrà superar el 50% del cost de producció.

Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral

  • Els elements patrimonials es valoraran d’acord amb els criteris previstos en el Codi de Comerç, corregits per l’aplicació dels preceptes establerts en aquesta Llei.
  • No obstant això, les variacions de valor originades per aplicació del criteri del valor raonable no tindran efectes fiscals mentre no s’hagin d’imputar al compte de pèrdues i guanys, sense perjudici de l’assenyalat en la lletra l) de l’article 15 d’aquesta Llei, o mentre no s’hagin d’imputar a un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària. L’import de les revaloracions comptables no s’integrarà en la base imposable, excepte quan es duguin a terme en virtut de normes legals o reglamentàries que obliguin a incloure el seu import en el compte de pèrdues i guanys. L’import de la revaloració no integrada en la base imposable no determinarà un valor més gran, a efectes fiscals, dels elements revaloritzats.
  • Els càrrecs i abonaments a comptes de reserves, que tinguin la consideració de despeses o ingressos, respectivament, quan tinguin efectes fiscals d’acord amb el que s’estableix en aquesta Llei, a conseqüència de la primera aplicació de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, s’integraran per parts iguals en la base imposable corresponent a cadascun dels tres primers períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018, sense que per aquesta integració resulti d’aplicació el que s’estableix en l’article 130 d’aquesta Llei.
  • En cas d’extinció del contribuent dins d’aquest termini, l’import pendent s’integrarà en la base imposable de l’últim període impositiu, tret que sigui conseqüència d’una operació de reestructuració a la qual resulti d’aplicació el règim fiscal establert en el Capítol VII del Títol VII d’aquesta Llei.
  • En la memòria dels comptes anuals dels exercicis corresponents a aquests períodes impositius s’hauran d’esmentar les quantitats integrades en la base imposable i les que estan pendents d’integrar.

Principals novetats en els models de declaració de l’IS i de l’IRNR per a l’exercici 2019

En el BOE de 26 de juny de 2020, i en vigor a partir del pròxim 1 de juliol, s’ha publicat l’Ordre HAC/565/2020, de 12 de juny, que aprova els models declaració de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residentscorresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019, dicta instruccions relatives al procediment de declaració i ingrés i estableix les condicions generals i el procediment per a la seva presentació electrònica.

Podem avançar que no hi ha hagut importants modificacions normativesper a contribuents amb períodes impositius iniciats en 2019 que afectin els models que aprova aquesta normaque estem ressenyant. Com és conegut l’única modificació que afecta les declaracions i que és conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 que estem vivint, és la mesura introduïda pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març i pel Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, en relació amb les mesures extraordinàries que amplien els terminis d’aprovació dels comptes anuals, i que afecta la presentació de la declaració de l’impost sobre societats per als contribuents que s’ajustin al citat Reial decret llei 8/2020, on s’habilita la presentació fins al 30 de novembre de 2020 d’una nova declaració.

S’introdueixen en els models 200 i 220 dues caselles noves: “Declaració corresponent a l’article 124.1 LIS sense aprovar comptes anuals” i “Nova declaració article 12.2 Reial decret llei 19/2020”. És obligatori marcar la primera de les caselles en presentar la declaració per als contribuents que el seu termini per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici s’hagi ajustat al que s’estableix en el citat Reial decret llei 8/2020 (arts. 40 i 41). Si hi hagués una diferència entre l’autoliquidació que hagi de resultar amb els comptes anuals aprovats amb la presentada amb anterioritat cal presentar una nova declaració fins al 30 de novembre de 2020, marcant la casella “Nova declaració article 12.2 Reial decret llei 19/2020”.

A més cal marcar la casella corresponent a declaració complementària en el cas que aquesta nova declaració tingui la consideració de complementària, i s’incorpora per a això en la pàgina 14 bis del model 200 i en la pàgina 9 del model 220 les caselles necessàries per gestionar aquesta nova declaració de la mateixa forma que en el cas de les declaracions complementàries.

A continuació, ressenyem altres novetats introduïdes en el model 200:

  • Es facilitaran dades fiscalsdels períodes impositius que s’iniciïn entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019, que tindran caràcter informatiu.
  • Modificació del quadre de detall de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys(exclosa la correcció per impost sobre societats) de la pàgina 19 del model que tindrà caràcter voluntari per a tots els ajustos de les pàgines 12 i 13 d’aquest model, incorporant així un desglossament que deriva de la informació comptable i fiscal del contribuent. El motiu que sigui voluntari és conseqüència de la pandèmia de la COVID-19. Per a períodes impositius següents està previst que el seu desglossament sigui obligatori. Aquesta modificació va dirigida a facilitar l’emplenament de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys (exclosa la correcció per impost sobre societats) en exercicis futurs en conèixer si les correccions fiscals practicades són permanents, temporàries amb origen en l’exercici o en exercicis anteriors, així com el saldo pendent a fi d’exercici de cadascun dels ajustos. Aquesta informació, una vegada emplenada, s’agruparà en el quadre resum contingut en les pàgines 26 bis a 26 sexies del model 200, que també serà voluntària el seu emplenament, per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2019.
  • S’han introduït nous caràctersen la pàgina 1 amb l’objectiu de millorar la identificació dels contribuents i la caracterització de la declaració. En concret, s’ha incorporat:
  • Un caràcter “Entitat ZEC en consolidació fiscal”.
  • Un caràcter “Diòcesi, província religiosa o entitat eclesiàstica que integra entitats menors dependents d’elles”.
  • Un caràcter “Unions, federacions i confederacions de cooperatives”. Addicionalment, s’han afegit els caràcters “Filial grup multinacional” i “Societat matriu última grup multinacional”.

A més, per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2019, en els models 200 i 220 s’han inclòs dades, que no es recollien de manera visual en els models annexos a l’ordre, si bé se sol·licitaven en el formulari d’ajuda i en els dissenys de registre per a presentació directa: import net de la xifra de negocis dels dotze mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu o la deducció per recerca, desenvolupament i innovació tecnològica a Canàries.

Igual que en exercicis anteriors, es publiquen sense variació els formularis previstos per a subministrar informació en relació amb determinades correccions i deduccions al compte de pèrdues i guanys d’import igual o superior a 50.000 euros (Annex III) i la memòria anual d’activitats i projectes executats i investigadors afectats per bonificacions a la Seguretat Social (Annex IV).

CONSELLS A TENIR EN COMPTE

Ajustos fiscals:cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost. Entre altres ajustos, convé comprovar: despeses comptables derivades de multes, sancions, donacions o donatius; per l’impost sobre societats, administrador el càrrec retribuït del qual no figura en estatuts, liberalitats i atencions a clients i proveïdors que excedeixin de l’1% de l’import net del volum de negocis, etc.; deterioracions comptables a excepció dels corresponents a existències i insolvències de deutors, aquests últims si es compleixen uns certs requisits sí que seran deduïbles; despeses derivades de l’excés pagat amb motiu de l’extinció d’una relació laboral o mercantil (que excedeixi del 1.000.000 € o de l’import exempt si és superior a aquesta xifra); provisió per devolucions de vendes, excessos d’amortitzacions o provisions; imputació temporal de despeses i ingressos abans o després de la seva meritació si no ho permet la norma fiscal, despeses financeres no deduïbles en grups mercantils i l’excés de despeses financeres sobre el límit del 30% del benefici operatiu si superen el 1.000.000 €; la llibertat d’amortització, excés d’amortitzacions comptabilitzades en exercicis anteriors que no fossin deduïbles en aquells; pèrdues per deterioració; operacions que s’hagin de valorar a valor de mercat fiscalment i no per comptabilitat; operacions amb pagament ajornat en l’exercici en el qual es produeix la transmissió, dividends i plusvàlues exemptes derivades de participacions en entitats residents i no residents, etc.

Imputació temporal de despeses i ingressos:si ha obtingut ingressos o beneficis comptables derivats d’alguna venda, prestació d’un servei o del cobrament d’indemnitzacions, podrà diferir la renda comptable i imputar-la a mesura que siguin exigibles els cobraments, tret que opti pel criteri de meritació. Es considera que estem davant d’una operació a termini quan s’hagi pactat que la contraprestació es percebi mitjançant pagaments successius o en un sol pagament i que, entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini, transcorri més d’un any

Amortitzacions: revisi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per veure si són admesos per la norma fiscal o si existeix la possibilitat d’aprofitar al màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost. En el mètode de taules, es pot canviar d’un any a un altre entre el coeficient màxim i mínim.

Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements nous de l’immobilitzat material el valor unitari del qual no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu. Si en el seu balanç té algun element patrimonial usat, podrà amortitzar-lo aplicant el percentatge màxim de taules que li correspongui multiplicat per 2.

L’immobilitzat intangible amb vida útil definida s’amortitzarà fiscalment atenent la seva vida útil.

Fons de comerç:recordi que la norma comptable obliga a amortitzar-los en 10 anys (10%), i la Llei de l’impost preveu una despesa deduïble màxima per aquest concepte del 5% anual (si l’empresa és de reduïda dimensió, es podrà acollir a l’amortització accelerada i podran multiplicar per 2 l’amortització fiscal màxima, sent per als intangibles aplicable el coeficient 1,5). Per tant, caldrà fer un ajust extracomptable positiu.

Pèrdues per deterioració:ja no són deduïbles les deterioracions comptables, excepte existències i insolvències de deutors. No obstant això, cal parar esment a la reversió de deterioracions que en el seu moment van ser fiscalment deduïbles (actius materials, les inversions immobiliàries o intangibles i valors de renda fixa que cotitzen). En aquests casos cal atendre la naturalesa de l’actiu que reverteix per determinar el moment temporal d’imputació en la base imposable de l’impost.

Pèrdues per deterioració de participacions:es nega la deducció en el cas de participacions en entitats residents si en el període en el qual es registra la deterioració compleixen les condicions per aplicar l’exempció de dividends i de plusvàlues originades per la seva transmissió, i així mateix s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents que, no assolint un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb nominal mínim del 10%.

Règim transitori de pèrdues per deterioració de participacions dotades abans del 01-01-2013: s’estableix la reversió obligatòria de les pèrdues per deterioració de participacions que van resultar deduïbles en períodes impositius iniciats abans del 01-01-2013. Amb independència que es produeixi o no la reversió del valor de la participació, el subjecte passiu haurà d’integrar en la base imposable de l’impost aquesta pèrdua, com a mínim, per parts iguals en cadascun dels cinc períodes impositius que s’iniciïn a partir del 01-01-2016. D’aquesta manera, en els períodes impositius que s’iniciïn a partir del 01-01-2021, haurà quedat integrada la pèrdua dotada en el seu moment per la seva totalitat, a pesar que no hagi revertit el valor de la participació. En el cas que es produeixi la transmissió dels valors, la deterioració pendent de reversió s’imputarà al període en el qual es produeixi la transmissió, amb el límit de la renda positiva obtinguda.

Limitació de pèrdues per transmissió de participacions:s’impedeix la deducció de les pèrdues que es produeixin en la transmissió de participacions d’entitats residents i no residents en els casos de participació significativa (participació d’almenys, un 5% o un valor d’adquisició superior a 20 milions d’euros), si bé s’entén complert si es va aconseguir en qualsevol dia de l’any anterior a la transmissió. Així mateix, s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents en què, no assolint un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb nominal mínim del 10%. S’admet l’aplicació parcial del que es disposa anteriorment si els requisits també es compleixen de manera parcial.

Deducció de pèrdues per transmissió de participacions:es continuaran integrant les pèrdues derivades de la transmissió de participacions residents, però només quan en qualsevol dia de l’any anterior no s’hagi aconseguit en la participada un percentatge del 5% o un valor d’adquisició de 20 milions d’euros i, si la pèrdua és per transmissió de participacions en no residents, només en cas de no aconseguir aquest percentatge, però si es compleix el requisit d’imposició mínima al país on radiqui la participada.

Despeses no deduïbles:cal identificar les diferents partides de despeses comptables que no són fiscalment deduïbles -multes, sancions penals o administratives, liberalitats o donatius-. En el seu cas caldrà realitzar un ajust positiu al resultat comptable per l’import de la despesa comptabilitzada. Recordi que les despeses per atencions a clients i proveïdors continuen sent deduïbles, però amb el límit anual de l’1% de l’import net del volum de negocis, i que no es considera una liberalitat retribuir als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, i tampoc per realitzar altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral.

Tingui present que no són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’administració que excedeixin, per a cada perceptor, de 1.000.000 €, o en cas de resultar superior, de l’import que estigui exempt per indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador establert en la normativa de l’IRPF (recordi que aquesta exempció es limita a la quantitat de 180.000 €).

Despeses financeres: tingui present que es limita la deducció de despeses financeres al 30% del benefici operatiu de l’exercici (amb la possibilitat, seguint determinades regles, de deduir els excessos en els exercicis següents) però permetent deduir en tot cas les despeses de l’exercici fins a 1.000.000 € (si el període impositiu de l’entitat té una durada inferior a l’any, s’ha de prorratejar en funció de la durada del període impositiu respecte de l’any). No s’aplica aquest límit en el període impositiu en el qual es produeixi l’extinció de l’entitat, excepte en determinats supòsits de reestructuració empresarial o operacions dins del grup fiscal.

Operacions vinculades: s’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les que es realitzen entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Aquestes operacions comporten també l’obligació de ser documentades, si bé els requeriments en aquest sentit són diferents depenent de la facturació de l’entitat o el grup, de la naturalesa de les operacions i del seu import. Tingui present també la norma de seguretat per a determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.

Reserva de capitalització:aprofiti aquesta figura per incentivar la reinversió. Si la seva societat tributa al tipus general (també per a les entitats parcialment exemptes i les de nova creació) podrà reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

Compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors:recordi que encara que s’ha eliminat el límit temporal, que era de 18 anys, per compensar les bases imposables negatives, es continua limitant la quantia a compensar en 1.000.000 €. Fins a aquesta quantia sempre es podran compensar sense restricció, però a partir del 1.000.000 només es podrà compensar fins al 70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització. A més, existeixen limitacions en la compensació de bases imposables negatives, en funció de l’import net del volum de negoci (INVN) dels 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu, que operaran de la següent manera: a) La compensació es limitarà al 50% de la base imposable prèvia si l’INVN és d’almenys 20 milions d’euros i inferior a 60 milions d’euros; b) La compensació es limitarà al 25% de la base imposable prèvia quan l’INVN sigui d’almenys 60 milions d’euros.

Empreses de reduïda dimensió (ERD): recordi que seran aquelles el volum de negocis de les quals sigui inferior a 10.000.000 € en el període impositiu immediatament anterior, amb l’avantatge que poden aplicar els incentius fiscals de la norma. El règim especial d’ERD es continua aplicant encara que se superi aquesta quantia de 10 milions de volum de negocis en els 3 exercicis immediats i següents a l’exercici en el qual es va sobrepassar el límit, sempre que hagi complert les condicions per aplicar el règim d’ERD en el període en el qual va superar i en els 2 anteriors.

Aprofiti la reserva d’anivellament que consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any. Si el contribuent té una base negativa en els cinc exercicis següents, es redueix en l’import de la minoració aplicada per aquesta reserva i, en cas contrari, les quantitats minorades se sumen a la base positiva del cinquè any, actuant en aquest cas com un simple diferiment.

Aprofiti les deduccions en la quota i els seus límits: les deduccions constitueixen una bona eina d’optimització fiscal de la qual les empreses han de fer un ús adequat, respectant els límits legals aplicables en l’exercici 2019. El termini per aplicar les deduccions és de 15 anys des del període en què es van generar i no es van poder deduir, i serà de 18 anys per als saldos de R+D+i. El límit en cada exercici del total de deduccions és del 25% de la quota íntegra menys, en el seu cas, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses de R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a