Circulars

#710

14/05/2019

Despeses de reformes a l’efecte de valor d’habitatge

Les despeses de reparació i conservació realitzats en l’habitatge no es poden sumar al valor d’adquisició, però les ampliacions o millores sí, a l’efecte del càlcul del guany o pèrdua patrimonial en l’IRPF.

Recordi revisar totes les despeses que s’han de tenir en compte en el moment de vendre un immoble per a determinar el valor d’adquisició a tenir en compte en el càlcul del guany o pèrdua patrimonial que s’arribi a generar, i especialment a analitzar la diferència entre els tipus d’obres de reforma que es poden minorar del valor d’adquisició i els que no.

La DGT aclareix que en funció del caràcter que tinguin les obres de reforma efectuades en un habitatge, es podran qualificar de millores o d’ampliació, i en aquest cas s’hauran de tenir en compte en calcular el valor d’adquisició de l’immoble transmès, sumant-se, o bé, de despeses de conservació o reparació, que no s’hauran de tenir en compte en aquest càlcul.

A més, si l’immoble ha estat arrendat, s’haurà de tenir en compte l’import de les amortitzacions fiscalment deduïbles, i es computarà en tot cas l’amortització mínima amb independència de la seva consideració efectiva com a despesa, que minorarà el valor d’adquisició de l’immoble a l’hora de calcular el guany o pèrdua patrimonial corresponent.

Obres de reforma

D’acord amb la normativa de l’IRPF, s’inclouen en el valor d’adquisició les “millores efectuades en l’habitatge”, però el concepte no el defineix, i per a això s’ha d’acudir a la Resolució d’1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

La resolució defineix “millora”com el conjunt d’activitats mitjançant les quals es produeix una alteració en un element de l’immobilitzat, augmentant la seva anterior eficiència productiva.

Així mateix, la resolució defineix el concepte d’ampliaciócom un procés mitjançant el qual s’incorporen nous elements a un immobilitzat, i com a conseqüència s’obté una capacitat productiva més gran.

Amb la qual cosa sobre la base d’aquestes definicions, s’ha d’entendre que constitueixen reparacions i conservacions les destinades a mantenir la vida útil de l’immoble i la seva capacitat productiva o d’ús, mentre que cal considerar com a ampliacions o millores les que redunden, bé en un augment de la capacitat o habitabilitat de l’immoble, bé en un allargament de la seva vida útil.

Per contra, les despeses de reparació i conservació de l’habitatge recollides en l’art. 13 del Reglament de l’IRPF com a despeses deduïbles en la determinació del rendiment del capital immobiliari no formen part del valor d’adquisició.

Finalment, i des de la perspectiva del valor de transmissió, cal esmentar que les despeses incorregudes per a procedir a la venda d’un immoble, quan siguin inherents a la transmissió, incidiran en el valor de transmissió a través de la seva deduïbilitat.

Compartir a