Circulars

#1103

19/01/22

El préstec participatiu com a via de finançament per a les pimes

Una de les maneres de finançar una empresa potser menys coneguda és el préstec participatiu, a mig camí entre la injecció de capital per part d’un inversor privat, i del préstec que ofereixen les entitats bancàries.

Aquesta és una forma de finançament mitjançant el qual una entitat o un inversor presta diners a una empresa sobre la base d’un pla de negoci que considera atractiu. Els interessos de devolució estan condicionats a l’evolució de l’empresa, i es pot estipular que el préstec es converteixi en una participació en el capital social de l’empresa.

Es tracta d’un instrument de finançament molt interessant, sobretot si vol emprendre i posar en funcionament la seva pròpia empresa. Les petites i mitjanes empreses (pimes) solen ensopegar en els seus inicis amb la dificultat d’accedir a finançament a llarg termini, sigui per fons propis o aliens. Aquesta forma de finançament sol tenir uns requisits d’accés bastant assequibles i el seu interès està lligat a la marxa de l’empresa. A més, el seu ampli període d’amortització i carència el fa una eina de finançament útil per a empreses en etapes primerenques.

El préstec participatiu és un instrument de finançament que es caracteritza per la participació de la prestadora en l’evolució del negoci de l’empresa finançada; l’establiment d’un interès variable referit a la xifra de negocis; el venciment a llarg termini; la negociació de períodes de carència extensos i, finalment, encara que no menys important, la seva comptabilització com a patrimoni net malgrat constituir un passiu.

Les característiques dels préstecs participatius es recullen en l’article 20 del Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny de mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica. Són les següents:

1- Es tracta d’un préstec a llarg termini amb interès variable. Els interessos es determinen en funció de l’evolució de l’activitat de l’empresa que rep el finançament, encara que també és possible acordar un interès fix, independentment de l’evolució del negoci.

Això concedeix un ampli marge de temps a l’empresa per poder tirar endavant el seu projecte sense veure’s asfixiada per les despeses de finançament. Solen tenir un ampli període de carència per retornar el principal.

2. Es pot acordar una penalització en cas d’amortització anticipada, sempre que es realitzi una ampliació dels fons propis d’una quantia equivalent. Atès que el préstec participatiu pot considerar-se com a fons propis, la seva amortització causaria el minvament del patrimoni net. D’aquí l’obligació de compensar-ho amb una aportació de capital.

3. Els préstecs participatius amb vista a la prelació de crèdits, se situaran després dels creditors comuns. És a dir, si el projecte no tira endavant i l’empresa hagués de declarar-se en concurs, el prestador cobraria després de la resta de creditors.

4. Els préstecs participatius es consideraran patrimoni net a l’efecte de reducció de capital i liquidació de societats previstes en la legislació mercantil.

On puc demanar un préstec participatiu?

Els préstecs participatius són préstecs sense garantia. És la viabilitat del projecte el que determina la seva concessió. Els préstecs participatius els concedeixen majoritàriament les entitats públiques destinades a donar suport a l’emprenedoria, però també és possible trobar entitats privades que ofereixen aquest tipus de préstecs.

  • Préstec participatiu ENISA (Empresa Nacional de Innovación, S.A.)
  • Préstecs participatius FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)
  • Institucions provincials o regionals d’emprenedoria
  • Entitats privades

Quant a la seva quantia, varia en funció de l’entitat prestadora. Per exemple, a ENISA, aquestes quanties van des dels 25.000 € fins a 1.500.000 €.

Què és un préstec participatiu convertible?

Un préstec participatiu convertible és una variant, per la qual després del venciment del préstec, en lloc de retornar el capital al prestador, aquest es converteix en accionista de l’empresa.

Avantatges de l’instrument

  • La remuneració és deduïble fiscalment
  • Evita la cessió de la propietat de l’empresa
  • Evita la participació de tercers en la gestió
  • Evita la possible entrada de socis hostils
  • El caràcter subordinat permet d’incrementar la capacitat d’endeutament
  • Adequa el pagament d’interessos en funció de l’evolució de l’empresa
  • Termini d’amortització i carència més elevats

Desavantatges de l’instrument

  • Si el negoci obté resultats positius, els interessos a pagar solen ser més elevats en comparació amb els préstecs convencionals.
  • El prestador adquireix una certa presència en la directiva de l’empresa, podent assistir a les juntes o consells d’administració.
  • Es crea una reserva econòmica de caràcter anual amb part dels beneficis de l’empresa per afrontar els pagaments del préstec al seu venciment.
  • Cal realitzar i lliurar informes sobre els estats financers de l’empresa al responsable de la part prestadora a manera de garantia per a la recuperació.
  • No hi ha total llibertat per cancel·lar el préstec. Caldria realitzar una compensació d’igual quantia amb els fons propis de l’empresa.
  • Costos d’administració associats.

La seva empresa pot evitar la dissolució amb un préstec participatiu?

Si apuntem a la redacció “literal” de l’article 20.1 d) del RDL 7/1996 la seva consideració com a fons propis no deixa lloc a dubtes i, per tant, podríem entendre, que la concessió d’un préstec participatiu amb posterioritat a l’aparició d’una causa legal de dissolució hauria de solucionar aquesta situació i alliberar els administradors socials de la seva possible responsabilitat per deutes. No obstant això, la picardia que hi ha en aquests casos aconsella recomanar una aplicació dels préstecs participatius supeditada a dues exigències:

a) El coneixement dels tercers. Per a això, hauran de:

  • Subscriure’s en document públic;
  • Inscriure’s en oficina o registre per dotar d’aponibilitat a la data del préstec
  • Constar de manera detallada en la memòria dels comptes anuals de l’entitat prestatària

b) La transferència efectiva de recursos a la societat.

En aquest sentit, queda exclosa la conversió de préstecs ordinaris preexistents en préstecs participatius com a mecanisme de remoció de la causa legal de dissolució.

Implicacions fiscals

Per si això encara fos poc, i amb ànim de mantenir-lo al corrent de la repercussió fiscal d’aquesta mena de finançament, li recordem que en els préstecs participatius:

a) Els interessos pagats per l’empresa prestatària al prestador, quan formin part del mateix grup de societats, segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, es consideren retribució dels fons propis i per tant despesa no deduïble (art. 15 LIS)

b) Els interessos reportats per l’empresa prestadora:

  • Si el seu percentatge de participació és de més del 5 % sobre el capital de l’empresa prestatària o de valor superior a 20 milions d’euros quedaran exempts per evitar la doble imposició (art. 21 LIS)
  • En el cas contrari, els interessos rebuts tributaran com a ingressos per cessió a tercers de capitals propis.

Un altre aspecte fiscal a comentar, és que les possibles deterioracions de valor de crèdits amb parts vinculades, no seran fiscalment deduïbles en virtut de l’article 13.1.2n de la LIS. No oblidi tampoc que el descrit és aplicable per als préstecs participatius atorgats a partir del 20 de juny del 2014 (DAT 17 LIS).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a