Circulars

#991

17/02/21

El Tribunal Suprem confirma la deduïbilitat dels interessos de demora en l’impost sobre societats

L’informem que en una recent sentència del 8 de febrer de 2020, el Tribunal Suprem ha fixat el criteri que els interessos de demora, ja siguin els que s’exigeixin en la liquidació practicada en un procediment de comprovació o els reportats per la suspensió de l’execució de l’acte administratiu impugnat, tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble en l’impost sobre societats.

L’argumentació de l’Alt Tribunal, coincident amb la realitzada per la Direcció General de Tributs en la seva Resolució de 4 d’abril de 2016, és la següent:

  • La base imposable es calcula a partir del resultat comptable corregit, en determinats supòsits, amb els preceptes específics de la llei de l’impost.
  • Al Text Refós de la llei vigent fins a 2014 (TRLIS) i a la llei 27/2014 (LIS), actualment vigent, es consideren despeses no deduïbles les multes i les sancions, però els interessos de demora no tenen caràcter sancionador, sinó que només compensen a l’Administració per un retard en el cobrament.
  • El citat TRLIS i la LIS, també neguen la deduïbilitat a donatius i liberalitats, però tampoc tenen aquest caràcter els interessos de demora, perquè el seu pagament no obeeix a un animus donandi.
  • I la LIS inclou entre les despeses no deduïbles les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, però els interessos de demora no es poden incloure en aquest concepte, perquè necessita delimitar-se, “evitant interpretacions expansives”, i remet a actuacions com ara suborns i altres conductes similars. Els interessos de demora no obeeixen a un incompliment, sinó que s’abonen en compliment de la llei.

Així doncs, ja que la norma comptable considera als interessos de demora despeses financeres, tant els reportats en l’exercici -que es comptabilitzen en aquest apartat del compte de pèrdues i guanys- com els d’exercicis anteriors -que es comptabilitzen amb un càrrec a reserves- seran despesa fiscalment deduïble, encara que sotmesa als límits de les despeses financeres establertes en l’article 16 de la LIS.

I això mateix es pot dir dels interessos suspensius que s’exigeixen per retards en el pagament com a conseqüència de reclamacions i recursos, tant administratius com judicials.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.