Circulars

#306

ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LES DESPESES DE SUBMINISTRAMENTS DEL SEU HABITATGE ON EXERCEIX L’ACTIVITAT

Així ho ha assenyalat el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda. Ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, s’estableix que els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual. Donats els dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

Els volem informar d’una bona notícia que beneficiarà a molt autònoms que treballen al seu habitatge habitual, ja que el TEAC en una Resolució del 10 de setembre, en contra del criteri que fins ara tenia Hisenda, ha assenyalat que a partir d’ara, i amb caràcter vinculant per a totes les Administracions d’Hisenda, els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l’habitatge habitual.

En total s’estima que els beneficiats per aquesta Resolució són un col·lectiu d’uns 300.000 treballadors autònoms.

Recentment ja s’havien produït sentències en aquest sentit, no obstant això, tan sols tenia efectes sobre el cas jutjat i Hisenda seguia negant la deducció i llançant paral·leles i comprovacions a contribuents que gosaven desgravar aquests subministraments.

L’argument emprat fins ara pels funcionaris d’Hisenda és que aquests autònoms havien de demostrar que aquesta despesa estava afecta a l’activitat, arribant, fins i tot a exigir una factura a part de l’expedida per les empreses de serveis per a l’habitatge.

Aquesta actitud restrictiva, que no es dóna amb les despeses de subministraments de les societats, ha estat recorreguda davant el TEAC, que el passat 10 de setembre en aquesta important resolució estableix el criteri vinculant que els treballadors autònoms que desenvolupen la seva activitat professional en el seu habitatge tindran dret a deduir despeses d’aigua, llum, rebuts i impostos com l’IBI.

Amb anterioritat, tant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid com el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana havien establert que la llum i el gas es poden deduir seguint la mateixa regla de prorrateig que alguns treballadors autònoms empren  amb l’IBI.

Mètode de càlcul

La resposta del TEAC, no obstant això, té les seves limitacions, ja que determina que en el cas de les despeses corresponents a subministraments, no procedeix la seva deducció atenent exclusivament a una proporció entre els metres quadrats afectes a l’activitat econòmica i la superfície total de l’immoble.

En absència de mètode de càlcul objectiu, s’entén que s’ha d’imposar la regla general d’admetre la deducció d’aquelles despeses de subministraments respecte dels quals l’obligat tributari provi la contribució a l’activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica, només pot admetre’s la deducció de les despeses si la seva vinculació amb l’obtenció dels ingressos resultés acreditada per l’obligat tributari.

El Tribunal assenyala que “la sola proporció en funció dels metres quadrats de l’habitatge afectes a l’activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l’activitat i les hores en què s’exerceix aquesta activitat en l’immoble“.

Es poden deduir les despeses de subministraments, comunitat de propietaris, IBI o amortitzacions

Els professionals que declaren en estimació directa per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i que comparteixen habitatge habitual i centre d’activitat, tenen dret, a més, a la deducció de les despeses de comunitat de veïns, IBI o amortitzacions.

En aquests casos s’ha de diferenciar entre les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge i les corresponents als subministraments de l’immoble.

La normativa reguladora de l’IRPF permet l’afectació parcial d’elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada sigui susceptible d’un aprofitament separat i independent de la resta, la qual cosa pot esdevenir en el supòsit d’un habitatge que, parcialment, s’utilitza per a l’exercici d’una activitat econòmica.

Tractant-se de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge, com són les amortitzacions, l’IBI, la comunitat de propietaris, etc., sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l’habitatge afectat al desenvolupament de l’activitat i al seu percentatge de titularitat en l’immoble referit.

El criteri de l’Agència Tributària, defensat en diverses consultes de la Direcció General de Tributs, permet que l’autònom que treballa a casa es pugui deduir en l’IRPF les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, la taxa d’escombraries o la quota de la comunitat de propietaris. L’import de la deducció es fixa en funció dels metres quadrats de la casa que es destinen a desenvolupar l’activitat professional. Això no canvia i continua igual. No obstant això, l’Agència Tributària vetava fins ara aquesta mateixa regla en el cas dels consums com l’electricitat o el gas amb l’argument que no existia una regla racional per determinar quina part dels subministraments s’utilitzava per a finalitats particulars i quina part per a l’activitat professional.

A causa dels dubtes que encara es puguin suscitar respecte a la determinació de la quantia proporcional deduïble d’aquestes despeses, li recomanem que es deixi assessorar pel nostre departament fiscal.

Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a