ELS CANVIS QUE S’APROPEN AMB EL NOU CODI MERCANTIL

El Consell de Ministres, en reunió de 30 de maig de 2014 ha rebut un informe sobre l’Avantprojecte de Llei del Codi mercantil que substituirà al Codi de comerç que està vigent des del 1885.

Aquest nou codi té com a objecte assegurar la unitat de mercats en les relacions jurídic privades dels empresaris i la resta d’operadors econòmics i ha de recopilar i integrar en un text únic tota la legislació mercantil existent i incorporar matèries que fins ara no tenien cap regulació legal però que ja són totalment habituals en les relacions mercantils.

Entre les matèries figuren les normes que regulen l’empresa i la transmissió de les empreses i modalitats modernes com la contractació electrònica, la contractació en subhasta pública i la contractació automàtica. També recollirà contractes com els electrònics, els turístics, els de distribució i els financers mercantils.

A continuació, els volem informar de les novetats més importants d’aquesta norma que suposarà una fita històrica en la legislació mercantil espanyola, com ho va ser al seu dia el Codi de comerç, que el substituirà.

PRINCIPALS NOVETATS

DE L’EMPRESARI I DE L’EMPRESA

• El Codi mercantil inclou la regulació de les empreses, la representació dels empresaris, els negocis sobre les empreses i el Registre mercantil.

• El concepte “empresari” és entès en un sentit ampli. Comprèn als agrícoles i artesans, però també es consideren operadors de mercat les persones que exerceixen activitats intel·lectuals, liberals, científiques i artístiques sempre que els seus béns o serveis es destinin al mercat. Inclou totes les persones jurídiques que exerceixin activitats previstes en el codi, com associacions i fundacions, i ens sense personalitat jurídica.

• Regula els requisits generals de capacitat de l’empresari per a l’exercici de la seva activitat, en nom propi o per mitjà dels seus representants legals. Els menors no emancipats i les persones amb discapacitat podran, per mitjà dels seus representants legals, continuar l’exercici de l’activitat de l’empresa que rebin per donació, herència o llegat, o que estiguessin exercint en succeir el fet determinant de la seva incapacitat.

Responsabilitat patrimonial

• Es regula també la responsabilitat patrimonial de l’emprenedor de responsabilitat limitada, que inclou l’exclusió del seu habitatge habitual de la responsabilitat per la realització d’activitats econòmiques, segons el que preveu la Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització, de 27 de setembre de 2013.

• Dins la representació mercantil s’inclouen els auxiliars de l’empresari (empleats) i els apoderats generals i singulars, en funció de si els seus apoderaments s’estenguin a totes les activitats o només a determinats actes del tràfic de l’empresa.

Fons de comerç i concurs de creditors

• L’empresa és una organització d’elements diversos que en resulta un nou valor: el fons de comerç. Els béns immobles i instal·lacions en què l’empresari realitza la seva activitat es defineixen com a establiments i es distingeix el principal (centre de les operacions desenvolupades) de les sucursals (dotades d’una representació permanent i d’autonomia de gestió), i de la resta d’establiments secundaris o accessoris.

• Una de les novetats que inclou el Codi mercantil es dóna en els concursos de creditors, en regular la transmissió de l’empresa com a conjunt i, llevat que hi hagi un pacte en contra o falta de conformitat de la contrapart, comprendrà la cessió de contractes celebrats en l’exercici de l’activitat empresarial, la cessió de crèdits generats en aquest exercici i l’assumpció per l’adquirent dels deutes que resultin de la documentació comptable i empresarial, de les que el transmitent en respondrà solidàriament.

• La regulació del Registre mercantil incorpora els mitjans tecnològics, com la plataforma electrònica central, que permetrà l’accés públic a les consultes, i el suport electrònic per al full individual en el sistema d’administració, la constància del document inscriptible o l’expedició de certificacions o notes informatives.

DE LES SOCIETATS MERCANTILS

• El Codi mercantil regula també les disposicions generals aplicables a totes les societats mercantils, per diferenciar les dues grans categories de societats: les de persones i les de capital. En cadascuna d’elles es distingeixen disposicions comunes i disposicions pròpies o especials d’un tipus concret, com les societats comanditàries, en les de persones, i les societats limitades i anònimes, en les de capital. En aquestes també s’incorporen les normes relatives a la societat anònima europea domiciliada a Espanya, a l’emissió d’obligacions i a la societat comanditària per accions.

• Al costat d’aquest marc sistemàtic bàsic, s’ordenen un conjunt de matèries, com els comptes anuals, la modificació dels estatuts, les modificacions estructurals i la separació i exclusió de socis. També es regula la dissolució, liquidació i extinció de les societats mercantils, les societats cotitzades i les unions d’empreses.

• Entre les disposicions generals destaquen l’establiment del principi d’igualtat de tracte dels socis en condicions idèntiques, la regulació de la pàgina web corporativa o el domini electrònic de la societat. S’ha posat especial cura en la regulació dels modes d’adopció dels acords socials, incloent la seva impugnació com a dret de la minoria, i l’administració de la societat. Sobre aquesta última qüestió s’han incorporat les regles bàsiques sobre capacitat per ser administrador, competència orgànica i poder de representació.

Societats de capital

• En la regulació de les societats de capital s’ha invertit, a favor de la societat limitada, l’ordre de preferència en la utilització pràctica dels tipus societaris de capital. A més a més, moltes de les normes reguladores s’aplicaran indistintament, tant a la societat anònima, com a la limitada. Es pretén una major correspondència entre el capital de la societat i l’estructura societària escollida. Per això per a la societat limitada es manté en 3.000 euros la xifra de capital social mínim, mentre que en la societat anònima s’ha elevat al doble, 120.000 euros.

• S’aprofundeix en les noves tècniques de constitució telemàtica i simplificada, i s’incorpora el supòsit especial de la societat limitada amb capital inferior al mínim legal, recentment regulat en el nostre dret per la llei de suport als emprenedors.

• Amb l’objectiu de resoldre les dificultats per procedir a l’extinció de la societat liquidada en cas de falta d’actiu, s’ha disposat un procediment més àgil que permet, encara en l’àmbit societari -no concursal i, per tant, amb menors costos-, constatar si hi ha possibilitats de reintegració patrimonial o de cobertura del dèficit que justifiquin una declaració de concurs o si, al contrari, s’ha de procedir a l’extinció i cancel·lació registral de la societat.

Societats cotitzades

• Es manté el tractament diferenciat de les societats cotitzades establert en el text refós de la Llei de societats de capital de 2010, amb algunes novetats proposades. És a dir, concentra les normes que corresponen al dret de societats i aborda afers tan significatius com la prohibició de limitacions de vot, el dret a conèixer la identitat dels accionistes, la informació prèvia a la junta general, el dret a presentar noves propostes d’acord i les especialitats en matèria de dret d’informació. Part d’aquestes previsions són d’aplicació general a les societats de capital.

• La coordinació amb les normes de bon govern s’ha traduït, entre d’altres previsions, que es doni un impuls al principi de presència equilibrada entre dones i homes en els consells d’administració de les societats cotitzades.

• També s’ocupa de les associacions i fòrums d’accionistes; les regles de la sol·licitud pública de representació; el conflicte d’interessos; les classes de consellers; els requisits per a l’acumulació de càrrecs i la seva durada; la qualificació del conseller independent; les comissions internes del consell; les especialitats en matèria de retribució o els instruments especials d’informació societària.

• El règim de les unions d’empreses, les agrupacions d’interès econòmic i les unions temporals d’empreses adquireix en aquest avantprojecte rellevància normativa. El concepte de grup de societats es basa en el criteri del control; és a dir, per subordinació o d’estructura jerarquitzada, amb societat dominant i societats dependents o dominades. No obstant això, no es prescindeix de l’existència de grups per coordinació en què dues o més societats independents actuen sota una direcció única.

DEL DRET DE LA COMPETÈNCIA I DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL

• Es comprèn la regulació de la competència en el mercat. Inclou, per primera vegada, determinades normes ordenadores de l’activitat empresarial al mercat -de manera coordinada amb la Llei de defensa de la competència del 3 de juliol de 2007, a la que es remeten-, i normes de conducta dirigides a empresaris i professionals, però també a qualsevol entitat que, com l’Administració, participi en el mercat. Així mateix, incorpora les normes sobre accions i sobre alguns aspectes del procediment civil que avui es contenen en la Llei de competència deslleial, del 10 de gener de 1991.

• D’altra banda, destaca la incorporació de normes de la propietat industrial, en tant que instrument indispensable per al funcionament de l’economia de mercat basada en el principi de lliure competència.

DE LES OBLIGACIONS I DELS CONTRACTES MERCANTILS EN GENERAL

• Es regulen unes normes generals que s’han d’aplicar a les obligacions i contractes mercantils. Com a regla general tenen una eficàcia dispositiva i només seran imperatives en els casos en què així es disposi expressament. Estan inspirades en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Contractes de Compravenda de Mercaderies d’11 d’abril de 1980, en els Principis sobre els Contractes Comercials Internacionals per a la Unificació del Dret Privat (UNIDROIT) i en els treballs de la Comissió Lando sobre el Dret Europeu dels contractes.

• Aquestes disposicions regulen les diferents fases de la vida del contracte, des de la fase precontractual, no contemplada en el nostre dret positiu actual, fins a l’extinció i incompliment del contracte, passant per la perfecció, la modificació, la interpretació i el seu compliment.

• Especial interès té la regulació de la contractació electrònica, que consagra els principis d’equivalència funcional, neutralitat tecnològica, llibertat de pacte i bona fe. També es regula la contractació en subhasta pública i la contractació a través de màquines automàtiques, com a formes especials de contractació a què recorren amb una certa freqüència en determinats sectors del tràfic econòmic.

• Com a aspectes jurídics importants de la contractació moderna el Codi mercantil inclou, a més a més, les previsions referides a les condicions generals de la contractació i a les clàusules de confidencialitat i exclusiva.

 DELS CONTRACTES MERCANTILS EN PARTICULAR

• El codi inclou un ampli nombre de contractes mercantils que se celebren habitualment en el tràfic econòmic per impulsar la seguretat jurídica a través de l’establiment d’un règim jurídic prèviament conegut. No obstant això, alguns es regulen per primera vegada a nivell legislatiu, com els financers o els de prestació de serveis informàtics.

• Igualment, es manté la possibilitat de considerar com mercantils, en virtut del principi de llibertat de pactes, altres tipus contractuals que es produeixen en el mercat. A aquests contractes atípics se’ls aplicaran les normes sobre obligacions i contractes mercantils en general.

 DELS TÍTOLS VALORS I INSTRUMENTS DE PAGAMENT I DE CRÈDIT

• S’incorpora la regulació dels títols-valors i instruments de pagament i de crèdit com a categoria legal general. Realitza una generalització de les regles contingudes en la Llei canviària i del xec, alhora que té en compte la progressiva substitució del suport paper pel suport informàtic, una circumstància que afecta aspectes essencials com la legitimació per la possessió del document o la transmissió del dret anotat.

• El text respon a un concepte unitari dels títols valors en atenció a la funció econòmica que compleixen, que és la de facilitar i protegir la circulació del dret o drets documentats. En atenció a la forma de circulació dels títols-valors se segueix la distinció clàssica entre títols al portador, títols a l’ordre i títols nominatius.

Factura acceptada, valors mobiliaris i targetes

• La modernització que s’opera en el règim legal del xec, el pagaré i la lletra de canvi s’incorpora també a la factura acceptada. Es du a terme la simplificació d’aquest règim mitjançant la supressió de les còpies de les lletres de canvi i l’eliminació de la figura de la intervenció. I, sense perjudici de les especialitats, es preveu un únic règim jurídic del lliurament, la transmissió, l’aval, el pagament i la falta de pagament d’aquests títols.

• Per la seva banda, el règim dels valors mobiliaris s’efectua a partir de dos elements: d’una banda, un element formal, l’emissió en sèrie i, d’un altre, el destí del valor mobiliari a la captació de la inversió en virtut d’un negoci d’emissió.

• També inclou per primera vegada la regulació de les targetes, siguin de pagament o de crèdit a curt termini. Es posa l’èmfasi en les obligacions de l’emissor de la targeta amb l’objectiu d’establir les garanties que requereix el fet que moltes vegades una de les parts contractants no és un professional.

DE LA PRESCRIPCIÓ I DE LA CADUCITAT DE LES OBLIGACIONS MERCANTILS

• S’inclouen les normes relatives a la prescripció i a la caducitat en la regulació de la qual s’han tingut en compte les posicions més modernes tant dels ordenaments nacionals com del tràfic internacional.

• Pel que fa a la prescripció, s’ha establert un règim general, aplicable si no hi ha disposició expressa en contra, que preveu un termini únic de prescripció reduït a quatre anys. Per computar els terminis es tindran en compte els supòsits especials de les prestacions periòdiques i les accessòries.

• Té una importància especial la regulació que es fa de la suspensió de la prescripció, la seva causa i els seus efectes, així com les novetats introduïdes en la seva interrupció. A diferència del que succeeix en el dret encara vigent, es reconeix la interrupció de la prescripció per requeriment extrajudicial només per una vegada per evitar que es pugui mantenir un crèdit amb durada indefinida, mitjançant requeriments extrajudicials successius. Es fixen també els efectes de la interrupció i la seva aplicació als codeutors solidaris i als codeutors d’un deute indivisible.

• Així mateix, és la primera vegada que es regula amb caràcter general la caducitat en els seus aspectes fonamentals: efectes, validesa o nul·litat dels pactes sobre ella i determinació de quan procedeix la seva aplicació d’ofici.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.