Circulars

#187

ELS CONTRACTES D’ALTA DIRECCIÓ

Als contractes d’alta direcció, el treballador ha d’exercir un efectiu poder de decisió a l’empresa, amb total autonomia i reportant directament a l’òrgan d’administració. Si això no es produeix, realment la relació laboral és una relació comuna, i no d’alta direcció.

Com ja sap, el món jurídic laboral es caracteritza per la convivència de diverses relacions laborals de caràcter especial que conviuen junt amb el treballador per compte d’altri o comú. Les relacions laborals especials es troben reflectides en l’article 2.1 de l’Estatut dels Treballadors (ET) i d’entre les quals podem destacar la dels esportistes professionals, artistes en espectacles públics, estibadors portuaris, penats en institucions penitenciàries i, la que volem parlar en aquesta circular, el personal d’alta direcció.

Regulació jurídica i definició dels contractes d’alta direcció

Els contractes d’alta direcció apareixen definits en l’article 1.2 del Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral e caràcter especial del personal d’alta direcció.

Es tracta d’una relació laboral especial enfront del contracte laboral ordinari, no obstant això, no sempre és fàcil distingir entre l’un i l’altre. La relació laboral d’alta direcció es basa en la recíproca confiança de les parts.

El que distingeix fonamentalment aquests tipus de contractes és que les facultats atorgades, a més d’afectar àrees funcionals d’indiscutible importància per a la vida de l’empresa, han d’estar referides normalment a la íntegra activitat de la mateixa o a aspectes transcendentals dels seus objectius.

La norma (article 1.2 Reial decret 1382/1985) considera personal d’alta direcció aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l’empresa, i els relatius als seus objectius generals amb autonomia i plena responsabilitat només limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l’entitat que respectivament ocupi aquella titularitat.

Ara bé, no tota prestació de servei de gerència, o de direcció d’una empresa dóna lloc a aquesta relació laboral especial, sinó que caldrà analitzar en cada supòsit si estem en presència d’una relació ordinària, d’una relació especial o, fins i tot, d’una relació de tipus mercantil.

Atenció. No resulta senzill delimitar quan ens trobem davant un autèntic alt directiu o, al contrari, davant una relació laboral ordinària que pretén disfressar-se de la d’alta direcció per acollir-se als beneficis que d’això es deriven, especialment l’abonament d’una indemnització de només 7 dies per any treballat en el cas d’acomiadament enfront dels 33 que percebria en cas de ser un treballador ordinari per compte d’altri. Per a això caldrà acudir moltes vegades a la doctrina i la jurisprudència laboral.

El Tribunal Suprem ha assenyalat que les facultats atorgades, a més d’afectar àrees funcionals d’indiscutible importància per a la vida de l’empresa, han d’estar referides normalment a la íntegra activitat de la mateixa o a aspectes transcendentals dels seus objectius, amb dimensió territorial plena, o referida a zones o centres de treball nuclears per a la seva activitat.

Com es formalitza el contracte d’alta direcció? Quina és la seva durada i jornada?

La relació laboral especial del personal d’alta direcció es basa en la recíproca confiança de les parts, les quals basen l’exercici dels seus drets i obligacions en la bona fe.

Es formalitzarà per escrit, en exemplar duplicat, un per a cada part contractant. En absència de pacte escrit, s’entendrà que l’empleat és personal d’alta direcció quan es donen els supòsits de l’article 8.1. de l’Estatut dels Treballadors (el contracte de treball es podrà celebrar per escrit o de paraula. Es presumirà existent entre tot el qui presta un servei per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’un altre i el que ho rep a canvi d’una retribució a aquell) i la prestació professional es correspongui amb la que defineix l’article 1.2. del Reial decret 1382/1985, que ja hem comentat.

Es podrà concertar un període de prova que en cap cas podrà excedir de 9 mesos, si la seva durada és indefinida.

Transcorregut el període de prova sense que s’hagi produït desistiment, el contracte produirà plens efectes, i es computarà el temps dels serveis prestats en l’antiguitat del treballador a l’empresa.

El contracte de treball tindrà la durada que les parts acordin.

La jornada, horaris, festes i permisos, així com per a vacances, serà el fixat en les clàusules del contracte, en quant no configurin prestacions a càrrec de l’empleat que excedeixin notòriament de les que siguin usuals en l’àmbit professional corresponent.

Pacte de no concurrència i de permanència a l’empresa

El treballador d’alta direcció no podrà celebrar altres contractes de treball amb altres empreses, excepte autorització de l’empresari o pacte escrit en contra. L’autorització de l’empresari es presumeix quan la vinculació a una altra entitat fos pública i no s’hagués fet exclusió d’ella al contracte especial de treball. 

Quan l’alt directiu hagi rebut una especialització professional a càrrec de l’empresa durant un període de durada determinada, es podrà pactar que l’empresari tingui dret a una indemnització per danys i perjudicis si abandona el treball abans del terme fixat. 

El pacte de no concurrència per a després d’extingit el contracte especial de treball, que no podrà tenir una durada superior a 2 anys, només serà vàlid si concorren els requisits següents:

a) Que l’empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en això. 

b) Que se satisfaci a l’alt directiu una compensació econòmica adequada. 

Promoció interna

S’haurà de formalitzar el contracte escrit en els supòsits en què el treballador vinculat a una empresa per una relació laboral comuna promocionés l’exercici d’activitats d’alta direcció en aquesta mateixa empresa o en una altra que mantingués amb ella relacions de grup o una altra forma associativa similar. 

En aquests supòsits al contracte s’especificarà si la nova relació especial substitueix a la comuna anterior, o si aquesta última se suspèn. En cas que en contracte no hi hagi una especificació expressa respecte d’això s’entendrà que la relació laboral comuna queda suspesa. Si s’optés per la substitució de la relació laboral comuna per l’especial, aquesta novació només produirà efectes una vegada transcorreguts 2 anys des del corresponent acord novador. 

En cas de simple suspensió de la relació laboral comuna anterior, en extingir-se la relació laboral especial, el treballador tindrà l’opció de reprendre la relació laboral d’origen, sense perjudici de les indemnitzacions a què pugui tenir dret a resultes de l’extinció. S’exceptua d’aquesta regla el supòsit de l’extinció del contracte especial d’alta direcció per acomiadament disciplinari declarat procedent.

Drets col·lectius

Els treballadors alts directius estan exclosos dels mecanismes de representació unitària dels treballadors a l’empresa (delegats de personal i comitè d’empresa), sense perjudici d’altres formes de representació. Això suposa, en la pràctica, l’habitual exclusió d’aquests treballadors de l’àmbit d’aplicació dels convenis col·lectius.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això, assessorant-lo en la realització i confecció d’un contracte d’alta direcció.

Compartir a