Circulars

#228

24/11/2014

IMPUGNACIÓ D’ACORDS ADOPTATS PER LES SOCIETATS DE CAPITAL

Són impugnables els acords socials que siguin contraris a la llei, s’oposin als estatuts o lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers.

La impugnació dels acords de les societats de capital (tant SL com SA) és una de les matèries que més conflictes ocasiona en el dret mercantil de societats. La seva presència en els tribunals resulta cada vegada més notòria i s’ha convertit en una clara manifestació d’enfrontaments entre socis, generalment de les minories contra les majories, per diversitat de motius, que tenen per objectiu obligar als administradors i a les juntes de socis a adoptar acords que siguin conformes amb la llei i els estatuts, i no lesius per als interessos dels socis i de la societat.

A continuació l’informarem de manera resumida d’algunes de les qüestions relacionades amb la impugnació dels acords socials regulades en l’actual Llei de societats de capital (LSC), i tenint en compte que actualment es troba en tràmit parlamentari d’aprovació el projecte de llei de modificació d’aquesta LSC, i que molt probablement hi haurà canvis substantius referents a la impugnació d’acords socials, entre d’altres, l’eliminació de la distinció entre acords nuls i anul·lables, termini de caducitat, restricció de les causes d’impugnació i legitimació per impugnar aquests acords. No obstant això, haurem d’esperar a la modificació definitiva de la citada llei per veure si finalment es mantenen o no les propostes esmentades.

Quins acords són impugnables?

D’acord amb l’actual Llei de societats de capital (LSC), són impugnables:

  • Els acords socials que siguin contraris a la llei, sent en aquest cas nul l’acord.

La jurisprudència del Tribunal Suprem s’ha anat pronunciant sobre aquest tema per determinar quan hem d’entendre que un acord és contrari a la llei. No hi ha dubte que aquest concepte es troba referit a tots aquells acords en els quals no s’hagin observat els requisits de forma i fons que estableixi la LSC. En la majoria de casos,  la impugnació es deurà a defectes de forma: l’adopció d’acords vulnerant les formalitats legalment exigides, Juntes no convocades de conformitat a la llei, vulneració del dret d’informació dels socis, inexactitud de la documentació lliurada relativa als comptes anuals, etc.

Així, per exemple, si la junta de socis va aprovar el repartiment de dividends però la societat no té beneficis ni reserves, aquest acord no podrà desplegar els seus efectes (ja que l’existència de beneficis o reserves és un requisit necessari i obligatori perquè es reparteixin dividends).

  • També seran anul·lables els acords que s’oposin als estatuts (en aquest cas s’inclouen tots aquells acords que s’hagin adoptat incomplint els requisits específics que estableixin els estatuts de la societat, especialment sobre convocatòria, funcionament de la junta, regles d’adopció d’acords).
  • A més, seran anul·lables els acords que lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers. Cal assenyalar que en la llei no s’aclareix quan un determinat acord causa lesió a l’interès social a l’efecte de la seva possible impugnació. En aquest supòsit, en la generalitat dels casos quedarà a l’apreciació dels tribunals, en funció de la prova practicada, la definició del benefici o dany social per a cada cas específic.

Cal tenir en compte en relació amb aquest supòsit, que d’acord amb la propera modificació prevista de la LSC (projecte de llei pel qual es modifica la Llei de societats de capital per a la millora del govern corporatiu, actualment en tràmit parlamentari d’aprovació), s’entendrà que un determinat acord causa lesió a l’interès social quan imposat de manera abusiva per la majoria i sense respondre a una real necessitat de la societat, es dirigeixi a obtenir un benefici per a aquesta majoria en detriment injustificat dels altres socis i això encara que no causi dany patrimonial a la societat.

Atenció. No serà procedent la impugnació d’un acord social quan hagi estat deixat sense efecte o substituït vàlidament per un altre.

Quin termini hi ha per impugnar els acords?

  • L’acció d’impugnació dels acords nuls (contraris a la Llei) caducarà en el termini d’un any. Queden exceptuats d’aquesta regla els acords que per la seva causa o contingut resultessin contraris a l’ordre públic.
  • L’acció d’impugnació dels acords anul·lables (que s’oposin als estatuts o lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers) caducarà al cap de 40 dies.

Aquests terminis de caducitat es computaran des de la data d’adopció de l’acord i, si fossin inscriptibles, des de la data de la seva publicació en el «Butlletí Oficial del Registre Mercantil» (BORME).

D’acord amb la modificació prevista en el projecte de llei pel qual es modifica la Llei de societats de capital, desapareix la distinció entre acords nuls (contraris a la llei) i anul·lables, i està previst que només es distingeixi entre acords nuls i acords contraris a l’ordre públic a l’efecte del termini per a la seva impugnació sent imprescriptible el termini d’impugnació dels segons.

Qui està legitimat per impugnar els acords socials?

Per a la impugnació dels acords nuls (contraris a la llei) estan legitimats tots els socis, els administradors i qualsevol tercer que acrediti interès legítim.

Per a la impugnació d’acords anul·lables estan legitimats els socis assistents a la junta que haguessin fet constar en acta la seva oposició a l’acord, els absents i els que haguessin estat il·legítimament privats del vot, així com els administradors.

La impugnació s’haurà de fer mitjançant demanda dirigida a la societat davant el jutjat del mercantil on radiqui el domicili social de l’entitat i de conformitat als tràmits de judici ordinari. 

Quan l’actor tingués la representació exclusiva de la societat i la junta no tingués designat a ningú a aquest efecte, el jutge nomenarà la persona que ha de representar-la en el procés, entre els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat.

Els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat podran intervenir a la seva costa en el procés per mantenir la seva validesa.

En el cas que fos possible eliminar la causa d’impugnació, el jutge, a sol·licitud de la societat demandada, atorgarà un termini raonable perquè pugui ser esmenada.

La sentència ferma que declari la nul·litat d’un acord inscriptible s’haurà d’inscriure en el Registre Mercantil. El BORME en publicarà un extracte.

En el cas que l’acord impugnat estigués inscrit en el Registre Mercantil, la sentència determinarà a més la cancel·lació de la seva inscripció, així com la dels assentaments posteriors que resultin contradictoris amb ella.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a