INCENTIUS FISCALS PER FOMENTAR LA CREACIÓ D’EMPRESES I L’AUTOOCUPACIÓ EN RÈGIM D’AUTÒNOM

Al BOE del dia 23 de febrer es publicà el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, que conté una sèrie de mesures fiscals, laborals, mercantils i administratives de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació, i que en l’àmbit tributari es concreten en una sèrie d’incentius fiscals en l’impost sobre la renda de les persones físiques i en l’impost sobre societats per donar suport els projectes emprenedors i per fomentar l’autoocupació en règim d’autònom durant els dos primers anys d’exercici d’una activitat.

 

INCENTIUS FISCALS

 

Impost sobre societats

 

Incentius per a entitats de nova creació

 

Les entitats de nova creació, constituïdes a partir de l’1 de gener de 2013, que realitzin activitats econòmiques tributaran, en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent, d’acord amb la següent escala, excepte si, d’acord amb la Llei de l’impost sobre societats, hagin de tributar a un tipus diferent del general:

 

a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 300.000 euros, al tipus del 15%.

b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 20%.

 

Quan el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, la part de base imposable que tributarà al tipus del 15% serà la resultant d’aplicar a 300.000 euros la proporció en què es trobin el nombre de dies del període impositiu entre 365 dies, o la base imposable del període impositiu quan aquesta fos inferior.

 

Quan al subjecte passiu se li apliqui la modalitat de pagament fraccionat establerta en l’apartat 3 de l’article 45 de la Llei (mètode de la base), l’escala anterior no s’aplicarà en la quantificació dels pagaments fraccionats.

 

A aquests efectes, no s’entendrà iniciada una activitat econòmica:

 

a) Quan l’activitat econòmica hagi estat realitzada amb caràcter previ per altres persones o entitats vinculades i transmesa, per qualsevol títol jurídic, a l’entitat de nova creació.

b) Quan l’activitat econòmica hagi estat exercida, durant l’any anterior a la constitució de l’entitat, per una persona física que ostenti una participació, directa o indirecta, al capital o en els fons propis de l’entitat de nova creació superior al 50 per cent.

 

No tindran la consideració d’entitats de nova creació aquelles que formin part d’un grup, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.

 

IRPF

 

Exempció en les prestacions per desocupació sota la forma de pagament únic

 

Amb efectes des de l’’1 de gener de 2013 es modifica la Llei de l’IRPF per establir que estan exemptes de l’IRPF la totalitat de les prestacions per desocupació sota la forma de pagament únic (anteriorment l’exempció estava limitada quantitativament, quan arribava exclusivament fins als 15.500 €), amb els requisits següents:

 

• ·         L’exempció es predica de les prestacions per desocupació reconeguda per la respectiva entitat gestora quan es percebin en la modalitat de pagament únic establerta en el Reial decret 1044/1985, de 19 de juny, pel qual es regula l’abonament de la prestació per desocupació en la seva modalitat de pagament únic.
• ·         La prestació percebuda s’ha de destinar a les finalitats i casos previstos en el reial decret esmentat en el requisit anterior.
• ·         Perquè l’exempció es consolidi és necessari el manteniment de la inversió, bé en la societat laboral o a la cooperativa de treball associat, bé en l’entitat mercantil en què hagi aportat capital, bé en l’activitat econòmica empresa com a autònom, durant un termini mínim de 5 anys.

 

Com a conseqüència de l’exempció total de les prestacions per desocupació percebuda en la modalitat de pagament únic,  se suprimeix la regla especial d’imputació temporal d’aquest tipus de prestacions percebudes en la seva modalitat de pagament únic, en virtut de la qual les prestacions es poden imputar en cada període impositiu en què, de no haver-hi pagament únic, s’hagi tingut dret a la prestació (en proporció alhora que en cada període impositiu s’hagi tingut dret a la prestació). D’aquesta manera, s’aplica la regla general d’imputació temporal per a rendiments del treball, que és el d’imputació en el període en què siguin exigibles.

 

Reducció del 20% del rendiment net per inici d’una activitat econòmica

 

Amb efectes des de l’1 de gener de 2013 i d’acord amb la mesura adoptada en l’impost sobre societats, s’estableix que els contribuents que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013 i en determinin el rendiment net conforme al mètode d’estimació directa, podran reduir en un 20% el rendiment net positiu de l’activitat, minorat si escau per les reduccions corresponents, en el primer període impositiu en què sigui positiu i en el període impositiu següent.

 

S’entén que es produeix l’inici d’una activitat econòmica quan no s’hagi exercit cap activitat econòmica l’any anterior a la data del seu inici, sense tenir en consideració aquelles activitats en l’exercici de les quals s’hagi cessat sense haver arribat a obtenir rendiments nets positius des del seu inici.

 

També es podrà aplicar aquesta reducció quan després de l’inici de l’activitat s’iniciï una nova activitat sense haver cessat en l’exercici de la primera; en aquest cas, la reducció s’aplicarà sobre els rendiments nets obtinguts en el primer període impositiu en què siguin positius i en el període impositiu següent, a comptar de l’inici de la primera activitat.

 

La quantia dels rendiments nets sobre la qual s’aplicarà la reducció no podrà superar l’import de 100.000 euros anuals.

 

Aquesta reducció no resultarà d’aplicació en el període impositiu en què més del 50% dels ingressos procedeixin d’una persona o entitat de qui el contribuent hagi obtingut rendiments del treball l’any anterior a la data d’inici de l’activitat.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.