¿L’EMPRESARI POT RECUPERAR EL TEMPS DE DESCANS DE L’ENTREPÀ O CAFÈ?

Com ja deu saber, l’Estatut dels Treballadors estableix que la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball, i que la durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

A més, mitjançant conveni col·lectiu o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any. A falta de pacte, l’empresa podrà distribuir de manera irregular al llarg de l’any el 10% de la jornada de treball. Aquesta distribució haurà de respectar, en tot cas, els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos en la Llei i el treballador haurà de conèixer amb un preavís mínim de 5 dies el dia i l’hora de la prestació de treball que en resulti.

Descans laboral no inferior a 15 minuts

La normativa laboral també estableix que sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 6 hores, s’haurà d’establir un període de descans de durada no inferior a 15 minuts. Aquest període de descans es considerarà temps de treball efectiu quan així estigui establert o s’estableixi per conveni col·lectiu o contracte de treball.

Hi ha d’haver una jornada de més de 6 hores seguides perquè es tingui dret al descans. Si la jornada dura menys i el conveni col·lectiu no regula res sobre aquest tema, no hi ha dret a descans.

La durada serà com a mínim de 15 minuts, ja que per conveni col·lectiu es podrà negociar una durada superior.

Atenció. En el cas dels treballadors menors de 18 anys, el període de descans tindrà una durada mínima de 30 minuts, i s’haurà d’establir sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 4 hores i mitja.

El dret a descans durant la jornada és per tant un dret reconegut en el mateix Estatut dels Treballadors que no queda a la decisió de l’empresa concedir-lo o no.

 

Es considera recuperable en la jornada tret que el conveni col·lectiu estableixi que és temps de treball efectiu. Per tant si el conveni fixa els 15 minuts d’entrepà o cafè com de treball efectiu, són 15 minuts retribuïts. Si en canvi el conveni no diu que sigui descans de treball efectiu, en aquest cas es té dret igualment al descans d’entrepà però la jornada s’ampliarà en els minuts que ha durat aquest descans.

¿Es pot recuperar el temps de descans de l’entrepà o cafè?

Si l’empresa, encara que no estigui obligada a això per conveni o per pacte amb els treballadors, ha estat considerant com a temps efectiu de treball la pausa per a l’entrepà o cafè, no pot decidir unilateralment que aquest temps haurà de ser recuperat pels treballadors. Es tracta d’una modificació substancial de les condicions de treball, en haver-se convertit en un dret adquirit, que només pot dur-se a terme a través del procediment establert en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, com ha assenyalat recentment l’Audiència Nacional en sentència de 5 de maig de 2014.

És a dir, que si el calendari laboral preveu que els 15 minuts de descans són retribuïts, només podrà suprimir aquest benefici a través d’una modificació substancial. En la pràctica, estarà ampliant la jornada de treball de la seva plantilla.

Per tant, tingui en compte que si ha estat considerant el descans per a l’entrepà o cafè com a temps de treball efectiu (és a dir, sense fer recuperar aquests 15 minuts no treballats), els seus treballadors hauran consolidat aquest benefici. En concret:

• Si el descans retribuït no estava pactat per contracte ni en el conveni col·lectiu, haurà estat atorgant una condició més beneficiosa que s’ha incorporat a la relació laboral.
• Si ha quedat acreditada la seva voluntat de concedir aquest descans de forma retribuïda, ara no el podrà suprimir (tret que iniciï la modificació substancial). Això succeirà si cada any confecciona el calendari laboral indicant que aquests 15 minuts formen part de la jornada de laboral.

En conclusió, si en la seva empresa el seu conveni no l’obliga a retribuir la pausa per a l’entrepà però encara així ho està fent, o bé ni tan sols està obligat a concedir pauses per al cafè a mig matí, però així i tot les concedeix i les retribueix, ha de tenir la precaució de reservar-se el dret a revocar-la quan així ho consideri necessari, i que no li succeeix que quan ha volgut fer marxa enrere s’ha trobat que el que va començar com un “favor” s’havia convertit en un dret per als treballadors.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.