Circulars

#178

LES PÈRDUES PODEN SER CAUSA OBLIGADA DE DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT

La Llei de societats de capital estableix com a causa de dissolució de tota societat de capital les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol•licitar la declaració de concurs.

La dissolució d’una societat per pèrdues és una qüestió que adquireix especial rellevància en moments de crisi econòmica com els actuals en els quals són moltes les empreses que tanquen els seus exercicis amb pèrdues abundants.

Per això, els volem informar d’una sèrie d’aspectes rellevants entorn d’aquesta causa de dissolució de la societat.

Les pèrdues com a causa de dissolució de la societat i acord de la junta general

La Llei de societats de capital (LSC) estableix com a causa de dissolució de tota societat de capital les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.

Tot i que és una causa legal de dissolució no es produeix de forma automàtica sinó que requereix l’acord previ de la junta general. La LSC així ho imposa, facilitant-ne l’acord, ja que l’acord, tant en la societat anònima com en la societat limitada, es pren amb les anomenades majories ordinàries:

  • ·                     Majories: en la societat de responsabilitat limitada (SRL) els acords socials s’adoptaran per majoria dels vots vàlidament emesos, sempre que representin almenys 1/3 dels vots corresponents a les participacions socials en què es divideixi el capital social. No es computaran els vots en blanc.

  • ·                     En la societat anònima (SA) els acords socials s’adoptaran per majoria ordinària dels vots dels accionistes presents o representats.

  • ·                     Constitució de la junta de la SA: en les societats anònimes la junta general d’accionistes quedarà constituïda vàlidament en primera convocatòria quan els accionistes presents o representats posseeixin, almenys, el 25% del capital subscrit amb dret de vot. Els estatuts podran fixar un quòrum superior. En segona convocatòria, serà vàlida la constitució de la junta sigui quin en sigui el capital concurrent, tret que els estatuts fixin un quòrum determinat, el qual, necessàriament, haurà de ser inferior al que hagin establert en primera convocatòria o el que exigeixi la llei.

Deure de convocatòria dels administradors

Ara bé per a la celebració d’aquesta junta serà necessari, en tot cas, que sigui convocada per l’òrgan d’administració. A aquests efectes, la LSC disposa expressament que els administradors convocaran la junta general en el termini de 2 mesos perquè adopti l’acord de dissolució o si la societat fos insolvent insti el concurs.

Apunt. Encara que la LSC no diu res, serà a partir del moment de l’aprovació dels comptes anuals per part de la junta general, sense adopció de cap altre acord de remoció de la causa, quan basant-se en la imatge real i fidel del patrimoni de la societat i dels seus resultats, resultant dels comptes, quan l’administrador en el termini de 2 mesos haurà convocar la junta general.

La LSC no especifica si és necessari que en l’ordre del dia consti no sols l’acord de dissolució de la societat, sinó l’alternatiu d’instar el concurs. No obstant això, hem d’entendre que sí, és a dir en l’ordre del dia s’ha de plantejar la disjuntiva d’acordar la dissolució o instar el concurs. Si no constés aquesta segona possibilitat la societat només podrà acordar la seva dissolució impossibilitant la sol·licitud de la declaració de concurs per acord de la junta encara que no d’altres possibilitats que permet la Llei Concursal.

Què succeeix si la junta no es pot celebrar per falta de quòrum suficient o constituïda el seu acord és contrari a ambdues qüestions?

En aquest cas la LSC estableix que si la junta no es convoca, no se celebra, o no adopta algun dels acords previstos, qualsevol interessat podrà instar la dissolució de la societat davant el jutge del mercantil del domicili social. La sol·licitud de dissolució judicial s’haurà de dirigir contra la societat.

No cessa per això la responsabilitat de l’administrador perquè en aquest cas, els administradors estan obligats a sol·licitar la dissolució judicial de la societat quan l’acord social és contrari a la dissolució o no es pot assolir.

La sol·licitud s’haurà de formular en el termini de dos mesos a comptar de la data prevista per a la celebració de la junta, quan no s’hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l’acord hagi estat contrari a la dissolució o no s’ha adoptat.

Responsabilitat solidària dels administradors

Si l’òrgan d’administració no actua en la forma assenyalada, és a dir no convoca la junta o no sol·licita la dissolució judicial o no insta el concurs, és quan sorgeix la responsabilitat dels administradors solidàriament amb la societat.

La LSC assenyala que respondran solidàriament de les obligacions socials posteriors al succés de la causa legal de dissolució els administradors que incompleixin l’obligació de convocar en el termini de 2 mesos la junta general perquè adopti, si escau, l’acord de dissolució, així com els administradors que no sol·licitin la dissolució judicial o, si procedís, el concurs de la societat, en el termini de 2 mesos a comptar de la data prevista per a la celebració de la junta, quan no s’hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l’acord hagués estat contrari a la dissolució. 

Atenció. En aquests casos les obligacions socials reclamades es presumiran de data posterior al succés de la causa legal de dissolució de la societat, tret que els administradors acreditin que són de data anterior.

Pèrdues per deteriorament dels immobles

Encara que dels comptes anuals resulti que la societat està en la situació prevista en la LSC, és a dir pèrdues que deixen el seu patrimoni net (fons propis) per sota de la meitat del capital social, el Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre,  va establir que per a aquesta causa de dissolució no es computaran les pèrdues per deteriorament reconegudes en els comptes anuals, derivades de l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les existències o de préstecs i partides a cobrar, amb la qual cosa s’evita evitar que les societats amb immobles entrin en causa de dissolució per la pèrdua de valor a causa de la crisi.

Atenció. Aquesta excepció es va aplicar provisionalment per als exercicis 2008 a 2013. No obstant això, també s’ha prorrogat per als exercicis socials que es tanquin l’any 2014.

Com podem solucionar que les pèrdues siguin causa de dissolució?

Una primera opció és que els socis realitzin una aportació per compensar pèrdues, és a dir, una aportació voluntària i a fons perdut per reforçar els fons propis. Aquesta opció és senzilla i barata, perquè n’hi ha prou amb un acord de la junta de socis, que s’haurà de reflectir en el llibre d’actes de la societat. Per tant, no comporta ni despeses d’escriptura ni de Registre.

Una altra opció utilitzada és la d’augmentar el capital de la societat, per la qual els socis realitzen una aportació, però a canvi reben participacions de la societat, si bé en aquest cas sí que és necessària l’escriptura i la inscripció en el Registre. Fins i tot en alguns casos, seria interessant fer una operació acordió, és a dir, una reducció i ampliació de capital.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

Compartir a