Circulars

#1020

Punts clau en la declaració de l’impost sobre el patrimoni

De cara a aquest exercici 2020, els volem recordar alguns dels punts clau o més conflictius que hem de tenir present a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre el patrimoni 2020:

  • Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, no es doni aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €. Les persones mortes l’any 2020 abans del 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.
  • Estan sotmesos per obligació real les persones físiques no residents que siguin titulars de béns radicats o de drets que puguin exercitar-se en territori espanyol. Segons la consulta DGT V2380-17, un resident als EUA, que diposita accions d’una empresa alemanya en una entitat bancària espanyola, tributa per obligació real. També queden subjectes per obligació real les persones acollides en l’IRPF al règim especial d’impatriats. Els residents, subjectes per obligació personal, tributen per tots els béns o drets independentment del lloc en el qual estiguin situats.
  • Encara que els no residents, en general, tributen per la normativa estatal, els que siguin residents en un Estat de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu tindran dret a aplicar la normativa de la comunitat autònoma on radiqui el valor més gran dels béns i drets dels quals siguin titulars i pels quals se’ls exigeixi l’impost (en aquest cas només s’exigeix pels que estiguin situats o es puguin exercitar en territori espanyol). Es tracta d’una opció que hauran d’exercitar en el període reglamentari de declaració (DGT V3054-16).
  • Es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en societat de guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €.
  • La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €. El mínim exempt es fixa en 700.000 € tant per als contribuents residents com no residents, excepte a Aragó (400.000 €) Extremadura i Catalunya (500.000 €) i Comunitat Valenciana (600.000 €). A més, en alguna comunitat s’eleven els mínims per a contribuents discapacitats.
  • Tarifes: en general s’aplica l’estatal, amb 8 trams i tipus des del 0,2 al 2,5%, excepte en algunes comunitats, com Andalusia, Astúries, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i Comunitat Valenciana, que tenen la seva pròpia tarifa.

Vegeu tarifa estatal i tarifes autonòmiques

  • La suma de la quota íntegra de l’impost sobre el patrimoni i la de l’IRPF no pot superar el 60% de la suma de les bases imposables de l’impost sobre la renda, sense tenir en compte a aquest efecte la part de la base de l’estalvi de guanys i pèrdues patrimonials derivades de transmissions d’elements amb antiguitat superior a un any, ni la part de quota de l’IRPF corresponent a aquesta base. Tampoc es tindrà en compte la part de l’impost sobre el patrimoni que correspongui a elements patrimonials que no siguin susceptibles de produir rendiments en l’impost sobre la renda. Si la suma de les quotes supera el 60% de la base de l’IRPF, es reduirà la quota de l’impost sobre el patrimoni fins a aquest límit, sense que la reducció en aquest últim impost pugui excedir del 80% de la seva quota. En altres paraules, sigui com sigui la base de l’IRPF, es pagarà, com a mínim, el 20% de la quota de l’impost patrimonial.
  • Tingui present també les bonificacions en la quota de l’impost aprovades per cada comunitat autònoma. Només Madrid manté en 2020 una bonificació del 100%, per la qual cosa els seus residents no hauran de pagar l’impost, sigui quin sigui el seu patrimoni. No obstant això, pot haver-hi contribuents d’aquesta comunitat que, encara que no hagin de pagar per aquest impost, hagin de presentar la declaració si el valor dels seus béns i drets supera els 2.000.000 €.

Exempció de negocis familiars (empresarials o professionals) i les participacions en entitats que tinguin la qualificació d’empreses familiars

  • Exempció del patrimoni empresarial o professional: els béns i drets necessaris per a l’exercici de l’activitat, sempre que s’exerceixi de manera habitual, personal i directa i constitueixi la principal font de renda del contribuent (almenys el 50% de la seva base imposable de l’IRPF procedeixi dels rendiments nets de l’activitat, sense computar a aquest efecte les remuneracions per funcions de direcció en entitats exemptes). Quan el titular d’un negoci passi a la situació de jubilació, el fet de percebre la corresponent pensió impedeix la gestió personal i directa del negoci i, en conseqüència, l’aplicació de l’exempció (DGT V0064-19).
  • Exempció de les participacions en empreses familiars: ho estaran les participacions de les quals se sigui propietari (també usufructuari o nua propietat) si es compleixen els següents requisits:
  1. Percentatge de participació: el subjecte passiu ha de ser titular del 5% del capital o, quan es computi conjuntament amb la resta del grup familiar (cònjuge i parents fins a segon grau), d’almenys un 20%
  2. Exerceixi funcions de direcció efectiva en l’entitat i la retribució percebuda superi el 50% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques (sense comptar en aquest còmput els rendiments de negocis exempts i els rendiments obtinguts d’entitats les participacions de les quals estiguin exemptes).
  3. L’entitat participada no pot tenir com a principal activitat la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari. No és aplicable per tant l’exempció quan, durant més de 90 dies de l’exercici social, més de la meitat de l’actiu de l’entitat està constituït per valors o per altres actius no afectes.
  4. A l’efecte de l’exempció, si l’entitat es dedica al lloguer d’immobles, caldrà estar al concepte d’activitat econòmica en IRPF -s’exigeix una persona contractada, amb contracte laboral i a jornada completa- sense que sigui vàlida la subcontractació (DGT V5120-16). Perquè es compleixi el requisit de l’empleat no n’hi ha prou que estigui contractat a jornada completa, si té pluriocupació, segons criteri administratiu expressat a través de la consulta (DGT V3319-20).
  5. Import de l’exempció: la part proporcional del valor de les participacions, corresponent a actius afectes dels quals és titular el subjecte passiu.
  6. Incidència de l’exempció en altres impostos: en l’impost sobre successions i donacions, l’exempció del negoci o de les participacions en l’impost sobre el patrimoni és condició per gaudir de la reducció del 95% sobre el valor d’aquests béns; en l’IRPF l’exempció és condició perquè no es gravi el guany patrimonial que se li pugui generar al donant en una donació que compleixi els requisits per reduir l’impost sobre successions i donacions.

Valoració d’alguns béns o drets en l’IP

Immobles rústics o urbans: pel més gran de 3 valors: el valor cadastral, el comprovat per l’Administració a l’efecte d’altres tributs o el preu, contraprestació o valor d’adquisició. Si es tracta d’immobles en construcció, es valoren pel valor del solar més les quantitats invertides en la construcció fins al 31-12-2020. Els drets d’aprofitament d’immobles per torn es valoren pel preu d’adquisició. El propietari d’un immoble llogat abans del 09-05-1985 el valorarà per la menor de les següents quantitats: el resultant per la regla general i el de capitalitzar la renda anual de 2020 al 4%.

Dipòsits bancaris: pel més gran del saldo a 31-12-2020 o el saldo mitjà de l’últim trimestre. No obstant això, en el saldo mitjà no es computen els imports retirats per adquirir béns o drets que es declaren també en l’impost, per evitar tributar dues vegades per ells. Així mateix, si s’ha obtingut un préstec i s’ha ingressat en l’últim trimestre, aquesta quantia no es té en compte per al càlcul del saldo mitjà, ni tampoc es dedueix el deute.

Valors negociats que representen participacions en fons propis o cessió a tercers de capitals aliens: per la cotització mitjana del quart trimestre. Quan es tinguin accions només en part desemborsades, es computen com si ho estiguessin totalment i es dedueix el desemborsament pendent com a deute. Si es tracta d’unes accions que cotitzen al mercat dels EUA, caldrà valorar-les com les sotmeses a negociació a Espanya, per la cotització mitjana de l’últim trimestre, encara que no existeixi en la normativa de l’impost una definició de “mercat organitzat” (DGT V3511-19). En el cas d’accions suspeses de cotització i que, per tant, no apareixen en la corresponent Ordre Ministerial, caldrà valorar-les com si fossin accions no admeses a cotització.

Participacions en institucions d’inversió col·lectiva: es valoren pel valor liquidatiu a 31-12-2020.

Valors no negociats:

  • Els que representen la cessió a tercers de capitals propis: pel nominal més les primes d’amortització o reemborsament.
  • Els que representen participacions que no cotitzen en fons propis: el valor teòric resultant de l’últim balanç si hagués estat auditat. En cas contrari, es valoraran pel més gran de 3: el nominal, el teòric de l’últim balanç aprovat o el resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis dels 3 últims exercicis socials tancats abans del 31-12-2020. Al contrari del que succeïa amb el valor de transmissió d’aquests valors a l’efecte del càlcul dels guanys patrimonials en l’IRPF, el criteri de la DGT és que no es tinguin en compte els resultats negatius. Cal saber que l’últim balanç tancat, si l’entitat té exercici social coincident amb l’any natural, serà el tancat a 31-12-2019. No obstant això, es podrà utilitzar el tancat a 31-12-2020, segons sentència del Tribunal Suprem, de 12 de febrer de 2013, Recurs núm. 873/2013, si es van repartir dividends en 2020 o si es va reduir capital, a fi que no es produeixi doble imposició.

Assegurances de vida: pel valor de rescat a 31-12-2020. Les assegurances de vida que no es puguin rescatar no s’han de declarar (DGT V2516-17). No obstant això, el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal preveu una modificació. La novetat és que, en els supòsits en els quals el prenedor no tingui la facultat d’exercir el dret de rescat total en la data de meritació de l’impost, l’assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica en la citada data en la base imposable del prenedor.

Drets reals: es valoren conforme a les normes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. El propietari d’aquest bé també el declararà, però el seu valor estarà disminuït pel del dret real que suposa una càrrega.

Aixovar domèstic: està exempt, excepte joies, pells, automòbils, vaixells o avions, que es computen pel valor de mercat.

Obres d’art i antiguitats: molts d’aquests béns estaran exempts per integrar el patrimoni històric espanyol (també dels que integrin el de les CCAA), o per ser béns d’interès cultural, així com els que tinguin un valor inferior al fixat per la Llei 16/1985, els que hagin estat cedits en dipòsit permanent a institucions sense ànim de lucre per a la seva exhibició pública o les obres pròpies dels artistes. Els no exempts es reflecteixen en l’impost pel seu valor de mercat a 31-12-2020.

Altres béns i drets de contingut econòmic: es valoraran pel seu preu de mercat en la data de la meritació de l’impost. Aquest és el cas d’un compte electrònic de criptomonedes denominades “iota”, que s’haurà de valorar a preu de mercat a 31 de desembre de cada any (DGT V2289-18). La valoració del dret d’ús d’una plaça d’aparcament per a residents, concedit per 50 anys, es valorarà pel preu autoritzat administrativament a cada moment (DGT 0266-99).

Càrregues i deutes:

  • Càrregues: es resten directament del valor dels béns.
  • Deutes: es valoren pel nominal i es descompten de la suma de valors dels béns i drets. No es dedueixen els deutes contrets per adquirir béns i drets exempts. Es poden deduir els deutes per l’IRPF de 2020 -també s’hauria d’integrar en la base imposable l’import a retornar per aquest impost- o, si en l’impost s’inclouen béns o drets adquirits a títol lucratiu, la corresponent a l’impost sobre successions i donacions no pagat a 31-12-2020 proporcional a aquests elements.

Deduccions i bonificacions autonòmiques

D’acord amb l’article 47 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, en l’impost sobre el patrimoni, les comunitats autònomes podran assumir competències normatives sobre deduccions i bonificacions de la quota.

Les deduccions i bonificacions aprovades per les comunitats autònomes resultaran, en tot cas, compatibles amb les deduccions i bonificacions establertes en la normativa estatal reguladora de l’impost sobre el patrimoni i no en podran suposar una modificació.

Aquestes deduccions i bonificacions autonòmiques s’aplicaran amb posterioritat a les regulades per la normativa de l’Estat.

Per a 2020 les deduccions i bonificacions aprovades per les comunitats autònomes són les següents:

Deduccions autonòmiques

Bonificacions autonòmiques

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a