Circulars

#653

30/11/2018

Quines sancions contempla el pròxim règim sancionador de la Llei de morositat?

La Llei 15/2010 de modificació de la Llei 3/2004, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, establia uns terminis màxims de pagament en les operacions comercials de 60 dies en el cas de l’empresa privada i de 30 dies en el cas de les administracions públiques, a comptar a partir del lliurament dels productes o prestació dels serveis.

Malgrat l’existència de l’actual Llei 15/2010 de morositat que regula els terminis de pagament la veritat és que la falta d’un règim sancionador facilita l’incompliment dels temps.

Proposició de llei que regula el règim sancionador de la Llei de morositat

Per això, al mes de juny de 2017 es va iniciar la tramitació de proposició de llei de reforç de la lluita contra la morositat en les operacions comercials presentada pel grup parlamentari de Ciudadanos, i la intenció dels quals és modificar la Llei de mesures de lluita contra la morositat 15/2010 (que al seu torn va modificar la Llei 3/2004) i dotar-la d’un règim sancionador que permeti castigar als qui es retardin en els terminis màxims de pagament previstos per la llei.

Després de la seva tramitació al Senat, el text ha tornat al Congrés per a la seva votació i, o, aprovació, previ informe de la Comissió d’Economia i Empresa de la Cambra la redacció definitiva de la qual s’està a punt d’acabar. Hem hagut d’esperar gairebé un any i mig perquè aquesta proposició de llei hagi iniciat el tràmit parlamentari.

Enduriment de les sancions

El text normatiu divideix les sancions en multes lleus, greus i molt greus, amb imports que van des dels 60 a 2.000 euros per a les lleus, entre els 6.000 i els 40.000 euros en el cas de les de grau mitjà i des dels 40.001 fins als 800.000 euros per les de màxim incompliment.

Entre les infraccions lleus es penalitza, per exemple, el pacte sobre terminis de pagament que exclogui del còmput els períodes de vacances.

Es consideren greus:

– La superació del termini de pagament legal en 20 dies.

– La inclusió de clàusules que marquin l’inici de la comptabilització de dates de pagament.

– Els acords relatius a possibles represàlies en cas de demora,

– La falta de constància documental de la data de lliurament de mercaderies.

– La renúncia al dret d’indemnització en cas de retard.

– L’omissió en la memòria dels comptes anuals de l’esment als PMP.

– La reincidència en tres infraccions lleus.

Entre les infraccions considerades com molt greus hi trobem:

– La de superar en més de 60 dies el període estipulat per llei.

– La negativa a col·laborar amb la inspecció.

– La falsificació de factures, albarans o de la informació que sobre el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

– La comissió de dues infraccions greus.

La graduació de les sancions, es determinarà a partir d’un procediment de control en el qual es valorarà l’existència d’intencionalitat, frau, interès d’estalviar-se costos financers, capacitat i solvència econòmica, mida de l’empresa, etc. Així mateix s’estudiarà l’import del deute, si no excedeix els 6.000 euros el grau de la infracció serà mínim, entre 6.001 i 100.000 mitjà i superior a aquesta última quantia màxim.

La proposició de llei contempla també amb més rigor els casos de reincidència d’infraccions qualificades de molt greus privant al subjecte infractor de la possibilitat d’accedir a qualsevol tipus de subvenció o deducció i suspenent, si escau, l’aprofitament dels préstecs subscrits amb l’ICO (Institut de Crèdit Oficial).

Les sancions indicades podran ser objecte de reducció en un 30%, 70% o fins i tot un 100% si s’acredita que s’ha procedit a liquidar la factura durant els 6 dies següents a la notificació de la sanció o es demostra que les empreses són creditores de deutes per import igual o superior a la contreta. Així mateix s’estableix un període de prescripció d’un a quatre anys.

El sector públic també s’haurà de sotmetre a aquest control i tant la Intervenció General de l’Estat com les autonomies i les corporacions locals hauran d’informar trimestralment a Hisenda de com i en quin temps estan abonant les seves factures.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a