Actualitat

26/03/2018

Reflexions al voltant de la seguretat jurídica

El passat 6 de febrer, en el marc de la III Jornada Tributaria dels Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el director general de Tributs del Ministeri d’Hisenda, Alberto Garcia Valera, sorprenia l’auditori afirmant que s’estava imposant el concepte de «certidumbre fiscal» entre els responsables de l’articulació i aplicació de la normativa fiscal.

Sorprenia, d’una banda, de manera positiva, perquè avançar en matèria de seguretat jurídica sempre serà benvingut i, de fet, aquest és un tema en el qual encara queda molt de camí per recórrer. Però de l’altra aquestes declaracions sobtaven perquè la realitat dels últims mesos, segons Ramells Ramoneda, fa pensar més aviat tot el contrari.

En els darrers dies hem conegut una sentencia del Tribunal Suprem (TS) que pot obrir un nou capítol en la tributació de la retribució dels administradors i consells d’administració de les societats.  La retribució dels òrgans d’administració de les entitats mercantils i la seva tributació ha estat un problema conflictiu des de fa 10 anys. Dues sentències del TS van generar, aleshores, onades d’actuacions inspectores en algunes administracions d’Andalusia, que van comportar que totes les societats de l’estat revisessin de manera preventiva la seva situació. El més greu d’aquests fets era que aquest plantejament no s’havia originat per mitjà d’un canvi normatiu, sinó d’una nova interpretació d’una normativa ja vigent.

Aquesta situació va provocar una inseguretat jurídica que no va quedar resolta fins a l’entrada en vigor del Llei 27/2014, de 27 de novembre de l’Impost de Societats. Veurem, ara, on ens porta aquesta nova sentència.

Una cronologia similar va tenir el conflicte sobre la subjecció de les compres d’or a particulars a l’Impost de Transmissions Patrimonials. Des de l’any 2007, i coincidint amb l’inici de la crisi econòmica, va créixer de manera significativa el sector de les empreses de compra d’or a particulars. La tributació d’aquestes operacions estava regulada per una normativa de 1993 i interpretada per sentència del TS de 1996.

Un canvi en la interpretació de la norma a inicis del 2011 va originar una campanya d’inspeccions a les empreses del sector a diferents comunitats autònomes (ja que es tracta d’un tribut cedit). De nou, una norma vigent, una nova interpretació de la norma i una onada d’inspeccions a les empreses del sector dels exercicis no prescrits, de períodes anteriors a la nova interpretació, van generar inestabilitat.

Aquest cas va ser especialment greu, perquè afectava directament al marge comercial de les empreses. Si a qualsevol empresa li afegeixes un 4% de cost addicional en totes les seves compres, li modifiques, en conseqüència, totalment la seva estructura de costos. Si hi afegim que el preu de mercat, tant a la compra com a la venda, és transparent i unificat, qualsevol empresa que vulgui aplicar el nou cost al seu marge quedarà expulsada del mercat de manera automàtica. I si per últim aquesta mesura s’aplica amb caràcter retroactiu a períodes sobre els quals ja no hi podem fer res el desastre és inevitable. El Tribunal Económico Administrativo-Central (TEAC) es va pronunciar cinc anys més tard, al 2016, quan ja era massa tard per totes les empreses que havien estat inspeccionades.

Els exemples són molts, amb incidències més o menys dramàtiques entre els afectats. Certament, en l’actualitat disposem de revisions que poden ser positives, com la referent a l’Impost sobre el Increment del Valor dels Terrenys (Plusvàlua Municipal), però també d’altres que són molt negatives —com l’exigència amb caràcter retroactiu de l’IVA de les subvencions— i que poden arribar a ser insostenibles per a moltes entitats sense afany de lucre.

Un canvi interpretatiu d’una norma vigent, que permet una aplicació retroactiva de la norma, i una actuació molt més ràpida dels òrgans de revisió i inspecció que no pas dels encarregats de revisar i corregir els efectes de la nova interpretació de la norma, van en la direcció contrària als bons propòsits expressats pel Sr. Garcia Valera. Els assessors i consultors de Ramells Ramoneda demanen i esperen que s’avenci en aquest bon propòsit de certesa fiscal i seguretat jurídica.

Compartir a