Circulars

#362

01/04/2016

SI LES DADES DE DEUTES DEL CIR O CIRBE (CENTRAL D’INFORMACIÓ DE RISCOS) EL PERJUDIQUEN, SAP COM HA D’ACTUAR?

La Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, CIRBE, és una base de dades de caràcter públic i confidencial, que recull la informació dels riscos directes (préstecs i crèdits) i indirectes (avals i garanties) per import superior a 6.000 euros que les entitats de crèdit tenen amb els seus clients. Doncs bé, si les dades que figuren no són correctes o són inexistents, l’ajudem al fet que la seva empresa pot exercitar les accions que procedeixin perquè es rectifiquin aquestes dades, de manera que no apareguin els deutes en el CIRBE. Aquesta informació és evident que genera un greu perjudici a l’empresa en la seva activitat comercial, ja que representa una imatge econòmica de la societat de més risc a la real.

A moltes persones els resulta familiar el terme CIRBE, sobretot als qui han sol·licitat un préstec o un crèdit en alguna ocasió.

¿Què és la CIRBE?

La Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, CIRBE, és una base de dades de caràcter públic i confidencial, que recull la informació dels riscos directes (préstecs i crèdits) i indirectes (avals i garanties) per import superior a 6.000 euros que les entitats de crèdit tenen amb els seus clients. En ella consten, per exemple, el saldo viu total de tots els préstecs que una persona té al seu nom. La CIRBE no és un registre de morosos.

La CIRBE, és un instrument que resulta de gran utilitat per a les entitats bancàries, quan aquestes necessiten conèixer la situació d’endeutament d’un client. Per exemple, quan una persona sol·licita un préstec o un crèdit. També és una eina que li serveix al Banc d’Espanya com a eina de control de les entitats financeres.

¿Com em pot perjudicar?

Pot succeir que la seva empresa comprovi que el Banc d’Espanya encara publica en l’Informe de Riscos (CIR/CIRBE), els riscos dineraris de préstecs adquirits amb diverses entitats de crèdit, que en realitat ja estaven cancel·lats i liquidats i que per tant no havien d’aparèixer en ser ja inexistents.

Aquesta informació és evident que genera un greu perjudici a l’empresa en la seva activitat comercial, ja que representa una imatge econòmica de la societat de més risc a la real.

Atenció. Aquesta situació causa danys i perjudicis a l’empresa tenint en compte a més que no representa una imatge real de la seva situació econòmica i financera el que incideix en la seva activitat comercial amb altres empreses, i que suposa també que es dificulti la concessió de crèdits si escau, en tant que apareix com a deutor d’entitats, quan aquests deutes no són reals.

Com ha d’actuar en aquests casos?

L’empresa pot i ha d’exercitar les accions que procedeixin perquè es rectifiquin aquestes dades, de manera que no apareguin aquests deutes en l’Informe de Riscos del Banc d’Espanya.

Quina acció extrajudicial i/o judicial pot exercitar l’empresa i contra qui perquè no apareguin aquests deutes en l’informe de riscos del banc d’Espanya referit a ella? Pot reclamar a més danys i perjudicis per aparèixer aquests deutes inexistents en l’informe de riscos del banc d’Espanya?

En aquestes situacions, existeixen tres vies per aconseguir els propòsits plantejats, i totes tres vies es poden iniciar simultàniament. Es tracta de dos procediments administratius i un de judicial civil.

Reclamació al Banc d’Espanya

En primer lloc, i començant per l’opció que ofereix més garanties i té més viabilitat, haurem d’iniciar la reclamació administrativa al Banc d’Espanya, anomenada “Reclamació contra una entitat per disconformitat amb el declarat a la Central d’Informació de Riscos”.

Qualsevol persona física o jurídica que consideri que les dades declarades en el CIR són inexactes pot interposar aquesta reclamació. En la sol·licitud hauran de constar les dades que es consideren errònies així com justificar amb precisió les raons i l’abast de la petició.

Atenció. Aquesta reclamació al Banc d’Espanya només tindrà fonament en la sol·licitud de rectificació de l’Informe de Riscos, però no reportarà cap tipus de rescabalament per danys.

Després de l’arribada de la reclamació i la seva admissió a tràmit, el Banc d’Espanya donarà trasllat a l’entitat bancària corresponent, que haurà de contestar en 20 dies. L’entitat bancària s’hi pot oposar o s’hi pot avenir, i si s’hi avé, desapareixeran els riscos dineraris de l’Informe de Riscos del Banc d’Espanya. En principi el Banc d’Espanya haurà de realitzar un judici objectiu de subsistència o no del risc per préstecs, i per tant existeixen moltes possibilitats de poder resoldre el problema en la via administrativa directa al Banc d’Espanya.

Reclamació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)

En segon lloc, per al cas que la reclamació administrativa al Banc d’Espanya no donés els fruits esperats, cal recórrer a l’AEPD, que quan conegui la reclamació haurà de comunicar-ho al Banc d’Espanya i posteriorment realitzar la recerca per determinar si s’han vulnerat drets fonamentals.

Atenció. Les denúncies a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades poden donar lloc a una infracció greu i la sanció a l’entitat bancària pot oscil·lar des dels 40.001 fins als 300.000 €.

La denúncia a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades es pot realitzar simultàniament a la reclamació directa al Banc d’Espanya o bé iniciar primer la via del Banc d’Espanya i posteriorment la denúncia a l’AEPD.

Via civil: reclamació per danys i perjudicis

En tercer, i darrer lloc, existeix la possibilitat d’interposar una acció per danys i perjudicis en concepte de danys morals per intromissió il·legítima en l’honor de l’empresa a través de Procediment Ordinari en el Jutjat de Primera Instància competent.

Atenció. El termini per exercitar aquestes accions de protecció civil del dret a l’honor és de quatre anys des que ja no aparegui la incidència en l’Informe de Riscos del Banc d’Espanya, ja que es considera un dany continuat en el temps segons la jurisprudència recent.

Perquè existeixi viabilitat i estimin la indemnització per danys morals així com una compensació pels danys i perjudicis causats, la prova fonamental a aportar és la documental que acrediti la denegació del finançament per inclusió en el fitxer CIRBE del Banc d’Espanya per part de l’entitat financera de crèdit. Així com acompanyar aquella prova que acreditin fefaentment els danys efectivament causats com a causa d’aquesta inclusió en el fitxer CIRBE. Si no es poguessin acreditar els danys i perjudicis efectivament causats però la inclusió en l’Informe de Riscos fos errònia llavors només es reportaria una indemnització per danys morals.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre aquest tema.

Compartir a