Circulars

#608

SÓN OBLIGATÒRIES LES REVISIONS MÈDIQUES ALS TREBALLADORS?

L’empresa està obligada a vigilar l’estat de salut dels seus treballadors, per la qual cosa ha d’oferir-los la possibilitat de fer-se una revisió mèdica. La llei l’obliga a oferir la revisió de forma periòdica i se n’ha de fer càrrec de tots els costos que es generin. Ara bé, una vegada la seva empresa compleixi amb la seva obligació d’oferir la revisió mèdica, en general els seus treballadors podran decidir si la fan o no. No obstant això, la llei preveu alguns casos en els quals sí que podrà obligar als seus treballadors a fer-se la revisió (per exemple, quan aquesta revisió sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels seus empleats).

Li recordem que tot treballador té dret a passar una revisió mèdica anual a càrrec del seu ocupador. Per tant, és una obligació de l’empresa posar a la disposició del treballador poder passar la revisió mèdica i és un dret del treballador, excepte en alguns casos en què existeix obligació del treballador.

Així ho estableix l’article 22 de la  Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals: 

1. L’empresari garantirà als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball.

Aquesta vigilància només es podrà dur a terme quan el treballador presti el seu consentiment. D’aquest caràcter voluntari només s’exceptuaran, previ informe dels representants dels treballadors, els supòsits en els quals la realització dels reconeixements sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell, pels altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa o quan així estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat.

En tot cas s’haurà d’optar per la realització d’aquells reconeixements o proves que causin les menors molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.

2. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors es duran a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.

3. Els resultats de la vigilància al fet que es refereix l’apartat anterior seran comunicats als treballadors afectats.

4. Les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors no podran ser usades amb finalitats discriminatòries ni en perjudici del treballador.

L’accés a la informació mèdica de caràcter personal es limitarà al personal mèdic i a les autoritats sanitàries que duguin a terme la vigilància de la salut dels treballadors, sense que es pugui facilitar a l’empresari o a altres persones sense consentiment exprés del treballador.

No obstant això, l’empresari i les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció seran informats de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l’aptitud del treballador per a l’acompliment del lloc de treball o amb la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció, a fi que puguin desenvolupar correctament les seves funcions en matèria preventiva.

5. En els supòsits en què la naturalesa dels riscos inherents al treball ho faci necessari, el dret dels treballadors a la vigilància periòdica del seu estat de salut haurà de ser perllongat més enllà de la finalització de la relació laboral, en els termes que reglamentàriament es determinin.

6. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors es duran a terme per personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

Per tant, normalment, és l’empresari qui ha de proposar el reconeixement mèdic i el treballador és lliure d’acceptar-ho o no. La raó és simple: el dret a la intimitat reconegut per l’article 18.1 de la Constitució Espanyola.

Tingui en compte el següent:

  • L’empresa està obligada a vigilar l’estat de salut dels seus treballadors, per la qual cosa ha d’oferir-los la possibilitat de fer una revisió mèdica. Així mateix, la llei l’obliga a oferir la revisió de forma periòdica (encara que no concreta cada quant temps, el raonable és fer-la cada any), i s’ha de fer càrrec de tots els costos que es generin.
  • Ara bé, una vegada la seva empresa compleixi amb la seva obligació d’oferir la revisió mèdica, en general els seus treballadors podran decidir si la fan o no. És a dir, tenen dret a negar-s’hi, per la qual cosa és aconsellable que acrediti com a ocupador que ha complert amb la seva obligació d’oferiment i, si algun empleat s’hi nega, faci-li signar un document de renúncia.
  • No obstant això, la llei preveu alguns casos en els quals sí que podrà obligar als seus treballadors a fer-se la revisió. 

En quins casos seran obligatòries?

  • Quan aquesta revisió sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels seus empleats. Seria el cas d’un empleat que treballa en una fàbrica amb un nivell de soroll elevat.
  • Quan calgui verificar si l’estat de salut del treballador pot ser un perill per a ell o per a altres treballadors o persones relacionades amb l’empresa. Així, si un empleat ha de fer anar una màquina perillosa, determinar el seu correcte estat de salut minimitza els riscos per a ell i per als seus companys.
  • Si així ho preveu una disposició legal sobre alguna activitat d’especial perillositat (contacte amb amiant, radiacions ionitzants, etc.).
  • Quan la llei ho indiqui o bé estigui estipulat per conveni, que vindrà sobretot marcat pel tipus de treball que s’estigui fent. Exemples d’això són les persones que treballen suportant temperatures molt altes o molt baixes, o bé treballs en els quals hi hagi moltíssim soroll, etc.

Atenció. Si no es donen aquestes condicions, no podrà obligar als seus treballadors a passar les revisions mèdiques (fins i tot encara que el conveni digui que són obligatòries, ja que els convenis no poden fixar altres supòsits d’obligatorietat diferents dels previstos en la llei). 

No obstant això, és recomanable passar revisions mèdiques de forma regular, ja sigui a través del servei mèdic de l’empresa  o fora d’aquest.

Quan s’han de realitzar els reconeixements mèdics?

Els reconeixements mèdics en l’empresa es poden realitzar en aquests moments:

  • Al començament de la relació laboral: quan el treballador s’incorpora a la feina o quan se li assignen noves tasques que comporten riscos per a la salut. Fins i tot pot estar contemplat que aquest reconeixement es realitzi prèviament. En algunes empreses el reconeixement mèdic forma part del procés de selecció. Cal tenir en compte que els candidats encara no són treballadors de l’empresa i poden negar-se a realitzar aquest reconeixement. A més, en alguns casos es pot produir una discriminació en els processos de selecció si ens basem en aquest reconeixement a l’hora de seleccionar al treballador – per exemple, rebutjant per a un lloc administratiu una dona pel fet d’estar embarassada-.
  • Quan es reprèn una feina: després d’una baixa de llarga durada per motius de salut, l’empresa pot imposar al treballador que es realitzi un reconeixement mèdic per descobrir si la malaltia podria repetir-se per motius laborals.
  • De manera periòdica: aquest tipus de reconeixement sol fixar-se segons normes especials, tenint en compte riscos específics del lloc de treball. Per exemple, aquells treballadors que estan exposats a sorolls alts, han de passar un examen mèdic cada 3 o 5 anys, segons el Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a