Circulars

#182

LA FUTURA LLEI DE PATENTS SIMPLIFICARÀ LA SEVA CONCESSIÓ I REDUIRÀ UN 50% LA TAXA PER A EMPRENEDORS

La futura Llei de patents ofereix als empresaris i als emprenedors individuals una alternativa ràpida i eficaç per protegir les seves innovacions mitjançant patents sòlides, eliminant els desavantatges comparatius enfront dels sol•licitants de la via europea i de la via internacional. Entre d’altres novetats, es redueix en un 50% la taxa de sol•licitud i es modifica el sistema de concessió, establint un únic procediment amb examen previ de novetat i activitat inventiva.

El Consell de Ministres del passat 11 d’abril, ha rebut un informe del Ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de llei de patents, que revisa el marc legal de la propietat industrial a Espanya, regulat per la Llei de patents de 1986. L’objectiu fonamental de la nova llei és equiparar la normativa a l’àmbit internacional i enfortir el sistema de patents espanyol, establint un marc legal que primi l’activitat veritablement inventiva i nova.

La llei cerca fomentar i protegir la innovació a Espanya, oferint una alternativa atractiva per als interessats que optin per la via nacional de protecció de les invencions. La nova llei ofereix als empresaris, als emprenedors individuals i a les institucions públiques i privades espanyoles una alternativa ràpida i eficaç per protegir les seves innovacions mitjançant patents sòlides, eliminant els desavantatges comparatius enfront dels sol·licitants de la via europea i de la via internacional.

Què és la propietat industrial i què es pot protegir?

Gràcies a la propietat industrial s’obtenen uns drets d’exclusiva sobre determinades creacions immaterials que es protegeixen com a vertaders drets de propietat.

A Espanya hi ha diversos tipus de drets de propietat industrial:

– Dissenys industrials: protegeixen l’aparença externa dels productes

– Marques i noms comercials (signes distintius): protegeixen combinacions gràfiques i/o denominatives que ajuden a distingir en el mercat uns productes o serveis d’altres de similars oferts per altres agents econòmics.

Patents i models d’utilitat: protegeixen invencions consistents en productes i procediments susceptibles de reproducció i reiteració amb fins industrials, regulats actualment en la Llei 11/1986 de 20 de març, de patents d’invenció i models d’utilitat.

– Topografies de semiconductors: protegeixen el (esquema de) traçat de les diferents capes i elements que componen un circuit integrat, la seva disposició tridimensional i les seves interconnexions, és a dir, el que constitueix en definitiva la seva “topografia”. 

Què són les patents?

Una patent és un títol que reconeix el dret d’explotar en exclusiva una invenció, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. Com a contrapartida, la patent es posa a disposició del públic per a coneixement general. 

Atenció. El monopoli sobre la patent és concedit per un màxim de 20 anys.

El dret atorgat per una patent no és tant el de la fabricació, l’oferiment en el mercat i la utilització de l’objecte de la patent sinó, sobretot i singularment, “el dret d’excloure a altres” de la fabricació, utilització o introducció del producte o procediment patentat en el comerç.

La patent es pot referir a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora.

Per exemple: La seva empresa ha aconseguit desenvolupar una maquinària pròpia que pensa utilitzar en el seu procés de producció, no obstant això no està patentada. Si protegeix amb una patent la maquinària desenvolupada per la seva empresa, evitarà el risc que qualsevol competidor o tercers puguin fabricar-la, utilitzar-la o comercialitzar-la sense el seu consentiment. 

Qui pot sol·licitar una patent?

Qualsevol persona física o jurídica. Pot actuar bé directament, bé mitjançant agent de la propietat industrial o representant degudament autoritzat. Els no residents en un estat membre de la Unió Europea han d’actuar, en tot cas, mitjançant agent de la propietat industrial. Els residents en un estat de la UE que actuïn per si mateixos, han de designar un domicili a Espanya als efectes de notificacions o, alternativament, indicar que les notificacions li siguin dirigides per correu electrònic.  

Perquè patentar les invencions?

Un inventor no necessita una patent per explotar la seva invenció, però sense una patent l’inventor no seria capaç de prevenir que altres copiïn la seva invenció.  

Quins són els requisits per obtenir una patent?

Perquè una invenció pugui ser objecte de patent ha de reunir tres requisits:

  • Que sigui invenció nova, és a dir, que en la data de sol·licitud de la patent no estigui en “l’estat de la tècnica” (dins el mapa industrial conegut).
  • Que impliqui activitat inventiva (que no sigui evident per a un expert) i que no l’hagi fet accessible ja al públic per qualsevol mitjà.
  • Que tingui aplicació industrial (que pugui ser utilitzada per la indústria de forma profitosa).

Els requisits de patentabilitat es jutgen en relació amb l’estat de la tècnica, el qual està constituït per tot el que abans de la data de presentació de la sol·licitud s’ha fet accessible al públic a Espanya o a l’estranger por una descripció escrita o oral, per una utilització o per qualsevol altre mitjà.

Per exemple: no seria patentable (per falta de novetat) una màquina que ja hagués estat accessible al públic (encara que a Espanya no fos coneguda) o que se n’hagués fet referència en una publicació tècnica.

Tampoc ho seria (per falta d’activitat inventiva) un producte que es fabricava en plàstic i que ara algú vol fer-ho en acer perquè sigui més resistent (encara que en acer no s’havia fet fins ara, és evident que utilitzant aquest material serà més resistent). 

Atenció. Tingui en compte que un competidor o qualsevol tercer ho tenen fàcil per comprovar si vostè ha registrat la patent; n’hi ha prou amb consultar les bases de dades de patents:

  • No obstant això, hi ha altres bases de dades de patents, per la qual cosa és recomanable que contracti un especialista (a través de qualsevol agent de la propietat industrial), ja que així s’assegurarà encara més que vostè no té registrada la patent. 

Es poden protegir com a patents les idees de negoci?

La Llei de patents exclou específicament del concepte de patentabilitat “els plans, regles i mètodes, etc. per a l’exercici d’activitats econòmiques i comercials…”. A l’Oficina Espanyola de Patents no es poden protegir les idees de negoci al no tractar-se d’invencions d’aplicació industrial, és a dir, aparells, mecanismes, instruments, productes, etc., que es fabriquin en una indústria. 

Què no pot ser objecte d’una patent?

No es consideren invencions:

  • Els descobriments, les teories científiques i els mètodes matemàtics.
  • Les obres literàries o artístiques o qualsevol altra creació estètica, així com les obres científiques.
  • Els plans, regles i mètodes per a l’exercici d’activitats intel·lectuals, per a jocs o per a activitats econòmiques i comercials, així com els programes d’ordinador.
  • Les formes de presentar informació.

No es consideren invencions susceptibles d’aplicació industrial:

  • Els mètodes de tractament quirúrgic o terapèutic del cos humà o animal, ni els mètodes de diagnòstic aplicats al cos humà o animal.

  

Atenció. Sí que seran patentables els productes, especialment les substàncies o composicions i les invencions d’aparells o instruments per a la posada en pràctica dels mètodes esmentats.  

No poden ser objecte de patent:

  • Les invencions la publicació o explotació de les quals sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums. En particular, s’inclouen aquí: els procediments de clonatge d’éssers humans, els procediments de modificació de la identitat genètica d’éssers humans, la utilització d’embrions amb fins industrials o comercials i els procediments de modificació de la identitat genètica d’animals que els suposin patiment sense utilitat mèdica o veterinària substancial per a l’home o l’animal, i els animals resultants d’aquests procediments.
  • Les varietats vegetals i les races animals.
  • Els procediments essencialment biològics d’obtenció de vegetals o d’animals.
  • El cos humà en els diferents estadis de la seva constitució i desenvolupament, així com el simple descobriment d’un dels seus elements, inclosa la seqüència o la seqüència parcial d’un gen.

Tràmits per a la seva sol·licitud

La Llei de patents, estableix dos procediments de concessió:

  • un procediment general, en el qual s’elabora un Informe sobre l’estat de la tècnica (IET). L’informe conté una llista de divulgacions anteriors d’elements iguals o similars a la invenció, que siguin necessaris per valorar-ne la novetat i l’activitat inventiva, i una Opinió escrita (OE), preliminar i sense compromís, sobre si la invenció objecte de la sol·licitud de patent compleix aparentment els requisits de patentabilitat establerts en la llei, i en particular, amb referència als resultats de la recerca.
  • un procediment de concessió amb examen previ, en el que a més de l’IET es realitza un examen de fons dels requisits de novetat i activitat inventiva així com de la suficiència de la descripció.

Després de presentar la sol·licitud, l’OEPM assigna data de presentació, realitza un estudi sobre l’estat de la tècnica i publica la sol·licitud en el Butlletí Oficial de la Propietat Industrial. Finalment, es concedeix la patent per 20 anys improrrogables (encara que per mantenir-la en vigor s’ha de fer un pagament anual). Les taxes mínimes del procediment estan reflectides en la normativa i al Web de l’OEPM.  

Futura reforma de la Llei de patents. Principals novetats

  • Es redueix en un 50% la taxa de sol·licitud i recerca de patents per a emprenedors i pimes.
  • Es modifica el sistema de concessió, i s’estableix un únic procediment amb examen previ de novetat i activitat inventiva, que donarà com a resultat patents de més qualitat i comparables a les dels països del nostre entorn. La implantació d’un únic procediment que desemboca en un únic títol beneficiarà també la seguretat jurídica, atès que es tracta de títols que han superat un doble filtre: examen substantiu i possibles oposicions de tercers.
  • Els sol·licitants tindran accés a informació rellevant que els permetrà adoptar decisions sobre la possibilitat de, per exemple, patentar en altres països, amb la qual cosa es permet establir una estratègia d’internacionalització de la seva empresa.
  • Concessió ràpida de patents sòlides. Es redueixen les càrregues administratives i s’acceleren els procediments per protegir la innovació mitjançant patents. El cas dels models d’utilitat (que afecten invencions menors). Amplia el seu àmbit als productes químics.
  • S’harmonitzen els requisits formals de les sol·licituds i d’altres tràmits administratius que ja s’apliquen en els procediments internacionals, eliminant desavantatges comparatius.
  • S’aclareix, a més a més, el règim de les invencions laborals (les que es produeixen en el context d’una relació professional), i se simplifica el seu procediment i s’augmenta la seguretat jurídica.
  • Se simplifica la regulació de les denominades llicències obligatòries, que són aquelles que, per raons d’interès públic, el titular de la patent ha de donar en tot cas per evitar que una invenció quedi sense explotar.
  • A l’últim, s’inclouen expressament entre els títols de protecció els certificats complementaris de protecció o CCP. Aquests títols de propietat industrial estenen per un termini de cinc anys la protecció atorgada a una patent d’un producte farmacèutic o fitosanitari, per compensar el termini de temps més elevat que transcorre per a aquests productes des que es concedeix la patent fins que s’autoritza la seva comercialització. 

El paper de l’oficina espanyola

L’Avantprojecte de llei estableix que l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), dependent del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, serà l’única institució nacional que atorgarà la data de presentació a les patents que se sol·licitin i serà també l’única que atorgarà patents, garantint d’aquesta manera la unitat de mercat.

La norma regula també el règim d’actuació davant aquesta oficina, de manera que només serà necessari actuar a través d’un agent de la propietat industrial quan el sol·licitant sigui extracomunitari, tal com succeeix habitualment en la majoria dels països.

A més a més, s’inclouen entre els fins de l’oficina l’impuls i desenvolupament de la mediació, i l’exercici com a institució arbitral, i d’acord amb la legislació vigent, de les funcions que per reial decret se li atribueixin per a la solució de conflictes relatius a la propietat industrial en aquelles matèries no excloses de la lliure disposició de les parts conforme a dret. 

Atenció. Patentar o no patentar és una decisió que requereix serioses consideracions. Obtenir una patent pot ser un procediment complex i amb costos que s’han d’analitzar, per la qual cosa és recomanable demanar l’ajuda d’un expert especialitzat en el registre de marques.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

Compartir a