Circulars

#209

03/09/2014

LA REFORMA FISCAL JA ÉS AL PARLAMENT. QUINES NOVETATS S’HAN INTRODUÏT RESPECTE A L’ESBORRANY APROVAT PEL CONSELL DE MINISTRES?

El Consell de Ministres del passat 1 d’agost de 2014, ha aprovat la reforma fiscal que està estructurada en tres Projectes de llei, que incorporen novetats respecte a l’esborrany analitzat pel mateix Consell el passat 20 de juny, que suposen importants millores una vegada que s’han analitzat les observacions recollides en fase d’informació pública, i les propostes realitzades en les reunions mantingudes en els últims dies amb diferents associacions i col•lectius.

El Consell de Ministres del passat 1 d’agost de 20104, ha aprovat la reforma fiscal que està estructurada en tres Projectes de llei, que s’han remès a les Corts Generals relatius a la reforma de l’IRPF i l’impost sobre la renda de no residents, a la reforma de l’impost sobre societats i a la modificació de l’IVA, del Règim econòmic fiscal de Canàries i de la llei per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental. Queda en tràmit encara d’aprovació l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei General Tributària, pendent d’informació pública i d’observacions.

Els tres Projectes de llei aprovats incorporen novetats respecte a l’esborrany analitzat pel Consell de Ministres del passat 20 de juny, i del que ja els vàrem informar en el seu moment, que suposen importants millores una vegada que s’han analitzat les observacions recollides en fase d’informació pública, i les propostes realitzades en les reunions mantingudes en els últims dies amb diferents associacions i col·lectius.

En concret, en el Butlletí de les Corts Generals del dia, 6 d’agost de 2014, s’han publicat els següents textos dels Projectes de llei de la reforma tributària.

  • Projecte de llei pel qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries.
  • Projecte de llei de l’Impost sobre societats.
  • Projecte de llei pel qual es modifiquen la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del Règim econòmic fiscal de Canàries, la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials, i la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

No obstant això, cal tenir en compte que es tracten de projectes de llei, per la qual cosa estan sotmesos al corresponent tràmit parlamentari, i poden ser objecte de modificacions abans de la definitiva publicació de la Llei en el BOE. 

PRINCIPALS NOVETATS RESPECTE DELS AVANTPROJECTES DE REFORMA

A continuació destacarem només les principals novetats que s’incorporen en els Projectes de llei de l’IRPF i de l’impost sobre societats respecte dels avantprojectes que tenen especial rellevància, i que com a regla general, tenen prevista la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2015, excepte alguna excepció.  

IRPF

Indemnitzacions exemptes per acomiadament: s’augmenta el límit exempt fins a 180.000 €

Entre les novetats figura un canvi en la tributació de les indemnitzacions per acomiadament obligatori, establertes per l’Estatut dels Treballadors, que té efectes des de l’1 d’agost de 2014. Després del diàleg i l’acord mantingut amb empresaris i sindicats, s’augmenta de forma significativa el mínim exempt fins als 180.000 euros, de forma similar a la legislació foral Navarresa i Basca (Guipúscoa). D’aquesta forma, mantindran l’exempció plena en l’IRPF les indemnitzacions per acomiadament inferiors a aquesta xifra, que són el 99,9 per 100 dels contribuents. En l’esborrany de la reforma fiscal, la indemnització exempta inicialment plantejada era de 2.000 euros per any treballat.

Les indemnitzacions superiors a 180.000 euros tampoc tributaran íntegrament, ja que només tributa l’excés.

Conforme al règim transitori previst, el citat límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’1 d’agost de 2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data.

D’altra banda, com ja es va indicar en relació amb el text de l’avantprojecte, es modifica el tractament dels rendiments del treball irregulars, de manera que la reducció (que passa del 40% al 30%) per a rendiments generats en més de dos anys i no periòdics ni recurrents solament serà aplicable si el rendiment es percep en un sol període impositiu.

No obstant això, una de les modificacions introduïdes en el Projecte de llei permetria l’aplicació de la citada reducció als rendiments derivats de l’extinció d’una relació laboral, comuna o especial, àdhuc en el cas que es cobrin de forma fraccionada, en aquest cas el còmput del període de generació (que serà el nombre d’anys de servei del treballador) haurà de tenir en compte el nombre d’anys de fraccionament, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.

Aquests rendiments no es tindran en consideració a l’efecte de la nova regla introduïda en l’avantprojecte (i confirmada en el projecte) en relació amb la no aplicació de la reducció sobre aquells rendiments que tinguin un període de generació superior a dos anys quan, en el termini dels cinc períodes impositius anteriors a aquell en el qual resultin exigibles, el contribuent hagués obtingut altres rendiments amb període de generació superior a dos anys als quals s’hagués aplicat la reducció.

D’altra banda, les indemnitzacions per extinció de la relació mercantil d’administradors i membres dels consells d’administració amb període de generació superior a dos anys podran aplicar la reducció del 30% quan el quocient resultant de dividir el nombre d’anys de generació, computats de data a data, entre el nombre de períodes impositius de fraccionament, sigui superior a dos, sempre que la data d’extinció de la relació sigui anterior a l’1 d’agost de 2014.

Ampliació de reducció per lloguer d’habitatge del 50% al 60%

A més, el Govern ha ampliat del 50% (percentatge inclòs en l’avantprojecte de llei) al 60% la reducció a la qual tindrà dret un arrendador pels rendiments de capital immobiliari derivats del lloguer d’un habitatge. D’aquesta forma, s’unifica la reducció per a tots els arrendaments d’habitatge i, alhora, es manté el percentatge general actualment vigent. A més, s’especifica que la seva aplicació només tindrà lloc en els supòsits de rendiment net positiu (ara també s’aplicava en cas de rendiment net negatiu).

No obstant això, en el Projecte de llei es manté l’eliminació de la reducció incrementada del 100% per als arrendaments a joves menors de 30 anys.

Plans individuals d’estalvi

Es redueix de 10 a 5 anys la durada mínima dels Plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIAS).

Es tracta d’assegurances de vida per constituir amb els recursos aportats una renda vitalícia assegurada, de manera que els rendiments generats fins a la constitució de la renda es troben exempts sempre que es compleixin determinats requisits. Un d’ells és l’antiguitat de la primera prima satisfeta en el moment de la constitució de la renda, que passa a ser de 5 anys en lloc dels 10 que es preveien inicialment.

Es permet l’aplicació de la referida reducció de termini als PIAS formalitzats amb anterioritat a l’1 de gener de 2015, i en el Projecte de llei s’aclareix que la transformació d’un PIAS abans de l’1 de gener de 2015, o d’un contracte d’assegurança de vida formalitzat amb anterioritat a l’1 de gener de 2007 i transformat en PIAS, mitjançant la modificació del seu venciment, amb l’exclusiva finalitat d’anticipar la constitució de la renda vitalícia a una data que compleixi amb el requisit d’antiguitat de 5 anys des del pagament de la primera primera exigit per les citades disposicions, no tindrà efectes tributaris per al prenedor.

Rendiments d’activitats econòmiques. Règim d’estimació directa simplificada

Es manté en 600.000 euros, com en la llei actual, l’import net de xifra de negocis de l’any immediat anterior per al conjunt d’activitats a l’efecte d’aplicar la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa (en l’avantprojecte es preveia la seva reducció a 500.000 euros). 

Exempció de plusvàlues per a majors 65 anys

El Projecte de llei de reforma de l’IRPF inclou també com a novetat la introducció, per als contribuents majors de 65 anys, d’una nova exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, que s’afegeix a l’actual exempció per transmissió d’habitatge habitual d’aquest col·lectiu.

La nova mesura permet eximir de tributació la renda obtinguda per transmetre qualsevol element patrimonial, sigui moble o immoble (segon i successius habitatges i d’altres), sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 euros, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

Per beneficiar-se de l’exempció del guany l’any en què es produeix l’alteració del patrimoni, en el termini màxim de sis mesos l’import total obtingut (fins a 240.000 euros) s’ha de destinar a constituir una renda vitalícia a favor del contribuent. Si no es destina la totalitat de l’import obtingut a la constitució de la renda vitalícia, el guany estarà exempt en la part que proporcionalment correspongui.

Nou supòsit de liquiditat en els plans de pensions

El Projecte de llei afegeix als dos supòsits de liquiditat actualment regulats per la Llei de plans i fons de pensions (desocupació de llarga durada i malaltia greu) un de nou: l’antiguitat de més de deu anys de les aportacions. D’aquesta forma, es podrà disposar anticipadament de les aportacions a plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i contractes d’assegurances concertats amb mutualitats de previsió social, que tinguin més de deu anys d’antiguitat, així com dels rendiments generats per les citades aportacions. Les condicions i límits d’aquestes disposicions es fixaran reglamentàriament.

Respecte dels drets consolidats existents a 31 de desembre de 2014, a partir de l’1 de gener de 2025 es podran fer efectius, inclosos els seus rendiments corresponents. Les quantitats disposades tributaran com a rendes del treball en l’IRPF.

En el cas dels plans de previsió social empresarial i els concertats amb mutualitats de previsió social per als treballadors de les empreses, la disposició anticipada de drets derivats de primes, aportacions o contribucions realitzades amb almenys deu anys d’antiguitat serà possible si així ho permet el compromís i es preveu en la corresponent pòlissa d’assegurança o reglament de prestacions. 

Plans individuals d’estalvi

D’altra banda, es redueix de 10 a 5 anys la durada mínima dels Plans individuals d’estalvi sistemàtic. Els anomenats PIAS són assegurances de vida per constituir amb els recursos aportats una renda vitalícia assegurada, de manera que els rendiments generats fins a la constitució de la renda es declaren exempts sempre que es compleixin determinats requisits. Un d’ells és l’antiguitat de la primera prima satisfeta en el moment de la constitució de la renda, que passa a ser de 5 anys en lloc dels 10 exigits fins ara.

D’aquesta forma, s’equipara aquest termini de 5 anys a l’exigit en els nous Plans d’estalvi a llarg termini o Plans d’estalvi 5, facilitant la contractació d’aquest instrument als contribuents, que podran realitzar aportacions durant un termini considerablement inferior. 

Mínims personals i familiars

En el projecte s’inclou la possibilitat d’aplicar la quantia de 1.150 euros en concepte de mínim per ascendent (sempre que generi el dret a això) en cas de defunció de l’ascendent.

Per a això serà necessari que, en aquest cas, abans de la finalització del període impositiu, l’ascendent hagi conviscut amb el contribuent almenys la meitat del període transcorregut entre l’inici del període impositiu i la data de defunció. 

Millores en la regulació dels nous “impostos negatius”: deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec

S’amplia el benefici fiscal associat als impostos negatius per persones amb discapacitat a càrrec o famílies nombroses. En concret, en els supòsits en els quals els contribuents tinguin a càrrec seu ascendents o descendents amb discapacitat, podran obtenir 1.200 euros per cada ascendent o descendent. En l’esborrany de reforma, el límit operava per cada supòsit de fet de la deducció (descendents, ascendents, famílies), mentre que en el Projecte de llei el límit és individual (per cada fill, ascendent, família). D’aquesta forma, s’ampliaran les possibilitats d’aplicar la deducció.

Així mateix, es permet el dret a aplicar les deduccions entre els contribuents que hi tinguin dret en relació amb un mateix descendent, ascendent o família nombrosa (per exemple, entre els ascendents d’un mateix descendent), per facilitar la gestió davant l’administració mitjançant una sol·licitud conjunta.

Finalment, s’aclareixen els supòsits que donen dret a les deduccions per família nombrosa per incloure la integrada per germans orfes de pare i mare.

Regularització tributària corresponent a pensions de l’estranger

S’estableix la possibilitat de regularitzar la situació tributària sense exigència de recàrrecs, interessos ni sancions, mitjançant la presentació d’autoliquidacions complementàries, als contribuents de l’IRPF que haguessin percebut pensions procedents de l’exterior subjectes a tributació per aquest impost i no haguessin declarat els rendiments en els períodes impositius el termini de declaració en període voluntari dels quals hagués conclòs a la data d’entrada en vigor d’aquesta norma.

La regularització dels períodes impositius no prescrits s’efectuarà en el termini improrrogable de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

En el cas que la inclusió d’aquestes pensions determini que un contribuent passi a estar obligat a presentar la declaració per l’IRPF, la regularització s’efectuarà mitjançant la presentació de la declaració corresponent, en la qual s’haurà de consignar la totalitat de les rendes obtingudes en l’exercici esmentat.

Amb independència que hagin adquirit o no fermesa, quedaran condonats en virtut del que es disposa en aquesta norma:

  • ·         Els recàrrecs i interessos i sancions derivats de la presentació fora de termini de declaracions per l’IRPF en les quals s’haguessin inclòs pensions procedents de l’exterior subjectes a l’impost, liquidats o imposats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma.
  • ·         Sancions tributàries derivades de liquidacions en les quals s’haguessin regularitzat els rendiments amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma.
  • ·         Recàrrecs del període executiu liquidats per aquest concepte.

En el cas que la liquidació dels recàrrecs, interessos i sancions hagués adquirit fermesa, els obligats tributaris hauran de sol·licitar a l’Administració tributària la seva condonació en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, identificant suficientment els conceptes liquidats i els ingressos realitzats.

Si en la liquidació practicada s’haguessin inclòs altres rendiments a més de les pensions, la condonació dels recàrrecs, interessos i sancions serà proporcional a l’import de les pensions regularitzades en relació amb la resta de rendiments objecte de regularització.

No obstant això, si la inclusió de les pensions determina que un contribuent passi a estar obligat a presentar declaració per l’IRPF, es condonarà íntegrament els recàrrecs, interessos i sancions.

Els imports ingressats d’interessos, recàrrecs i sancions es retornaran sense interessos de demora en el termini de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense haver-se realitzat la devolució, s’abonaran els interessos de demora que corresponguin.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Les principals novetats del Projecte de llei de l’impost de societats respecte de l’avantprojecte són les següents, que entrarà en vigor (amb caràcter general) a partir de l’1 de gener de 2015.  

Concepte d’activitat econòmica  

El Projecte de llei recupera el concepte d’entitat patrimonial, que serà aquella en la qual més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o no està afecte a una activitat econòmica (és a dir, aquella l’activitat principal de la qual consisteixi en la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari). 

Retribucions dels administradors

S’aclareix la redacció relativa a la deduïbilitat de la despesa derivada de les retribucions dels administradors respecte del text de l’avantprojecte, i s’assenyala expressament que seran deduïbles quan derivin de l’acompliment de funcions d’alta direcció o altres funcions derivades d’un contracte laboral amb l’entitat.

Operacions vinculades

Pel que fa als criteris de vinculació, es mantenen en termes generals els existents en l’avantprojecte, amb dues excepcions:

(a) S’elimina la consideració de vinculació en relació amb la retribució satisfeta per una entitat als seus consellers i administradors per l’exercici de les seves funcions; i

(b) S’elimina el criteri que estableix la vinculació entre dues entitats quan una d’elles exerceix el poder de decisió sobre l’altra, eliminant així el potencial caràcter subjectiu de la determinació de la relació de vinculació quan ens trobéssim davant aquest tipus de supòsits.

Respecte a les obligacions de documentació:

(a) S’eliminen els supòsits d’exigibilitat de la documentació específica que establia l’avantprojecte per a transmissions de valors, negocis, immobles i intangibles, així com la seva excepció en el cas que l’import de la contraprestació de les operacions la documentació de les quals era exigible íntegrament no arribés els 250.000; i

(b) En relació amb el règim simplificat establert per a les persones o entitats vinculades l’import net de la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 45 milions d’euros, s’inclouen una sèrie de supòsits pels quals no resultarà d’aplicació. Aquests es corresponen amb les excepcions a la documentació específica eliminades a les quals es fa esment en el punt anterior.

Pel que fa a les categories d’operacions s’elimina el requisit de ser una entitat de reduïda dimensió a l’efecte de què el contribuent pugui considerar que el valor convingut coincideix amb el de mercat en els casos de prestació de serveis per un soci professional a una entitat vinculada.

Finalment, pel que fa a l’ajust secundari, atenent al que es disposa pel Tribunal Suprem, s’incorpora el relatiu al tractament de les diferències valoratives en els supòsits en els quals la vinculació es defineixi en funció de la relació socis o partícips-entitat.

Aprofitament de reserva de capitalització empresarial

En l’impost sobre societats, el Projecte de llei fixa com a novetat que el límit a la compensació de bases imposables negatives (BIN) es calcularà sobre la base imposable, de forma prèvia a l’aplicació de la nova reserva de capitalització. Això permetrà ampliar l’aprofitament d’aquest incentiu fiscal a l’estalvi en fons propis de les empreses per finançar futures inversions i créixer. La nova reserva de capitalització permet reduir la base imposable en un 10% per increment de fons propis.

Recordem que en l’avantprojecte es proposava limitar l’import de BIN a compensar en un 60% de la base imposable prèvia, i s’admetia en tot cas la compensació fins a un import d’1 milió d’euros. Ara s’estableix que el límit del 60% de la base imposable prèvia es calcularà prenent en consideració la base imposable del subjecte passiu amb anterioritat a l’aplicació dels ajustos per la nova reserva de capitalització.

D’altra banda, en relació amb la compensació de bases imposables negatives, es restringeix el dret de l’Administració de revisar les BIN, respecte al que es preveia en l’avantprojecte; ara, aquesta revisió s’haurà de realitzar en un màxim de 10 anys des de la finalització del termini de presentació de la declaració de l’impost en el qual es van generar aquestes BIN. A partir d’aquest moment, el contribuent únicament haurà d’acreditar la seva existència, exhibint les liquidacions o autoliquidacions en les quals es van generar i la informació comptable.

Deducció per activitats d’R+D+i. Nou incentiu

El Projecte de llei fixa un nou incentiu per a les empreses que realitzin un major esforç en inversió en R+D. Aquelles que destinin quanties superiors al 10% de la seva xifra de negoci podran elevar de 3 a 5 milions d’euros anuals l’import monetitzable de la deducció per R+D.

En l’Avantprojecte de llei s’establia un percentatge de deducció per R+D incrementat del 50%, per a aquests casos. No obstant això, el Projecte de llei substitueix aquest percentatge incrementat pel nou límit de 5 milions d’euros, a fi d’avançar i incrementar la seguretat de la deduïbilitat efectiva de les quantitats invertides en R+D en aquelles inversions especialment intensives.

Així mateix, s’afegeixen al concepte d’innovació tecnològica les activitats de projectes de demostració inicial o projectes pilot relacionats amb l’animació i els videojocs. 

Deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals

El Projecte de llei introdueix una nova deducció del 20% per recolzar la producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals. És necessari haver obtingut un certificat de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, així com destinar, almenys el 50% dels beneficis a la realització d’activitats que donen també dret a la deducció, en els quatre exercicis següents.

La deducció serà del 20% dels costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional relacionats amb els espectacles, minorats en les subvencions rebudes. L’import de la deducció no podrà superar els 500.000 euros per contribuent i any.

La nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals se suma als incentius ja inclosos en l’avantprojecte de llei i destinats a altres activitats culturals.

Per a les produccions cinematogràfiques es fixa un tipus aplicable a productor i coproductor financer indistintament. Serà del 20% des del primer milió, i del 18 per 100 per l’excés. Per al coproductor financer suposarà multiplicar per quatre la deducció actual, que passa del 5% al 20%.

A més, per atreure produccions cinematogràfiques estrangeres es fixa una deducció del 15% de les despeses realitzades en territori espanyol, que es podrà percebre a compte.  

Modificació de la regla de deduïbilitat de les despeses financeres en compres palanquejades

El límit de la deducció per interessos es calcularà sobre el benefici operatiu del grup fiscal per a adquisició de participacions, si el préstec no excedeix el 70% del valor d’adquisició de la participació i s’amortitza el deute a raó de 5 punts percentuals, anualment durant 8 anys.

En aquest sentit, se suavitza la nova norma introduïda en el text de l’avantprojecte que restringia la deduïbilitat de la despesa financera derivada d’operacions d’adquisició de participacions en altres entitats quan, amb posterioritat, l’entitat adquirida és incorporada al grup fiscal de l’adquirent o és objecte d’una operació de reestructuració.

A aquests efectes:

(a) Es limita la restricció en cas de fusió o incorporació a un grup de consolidació fiscal a un període de 4 anys des de la compra.

(b) Es preveu la possibilitat que la despesa financera no deduïble per aquest motiu pugui compensar-se en els períodes següents (d’acord amb les regles generals de deduïbilitat de la despesa financera).

(c) Com ja hem comentat, s’estableix que aquest límit a la deducció de la despesa financera no serà aplicable si l’endeutament derivat de l’operació no excedeix el 70% del cost d’adquisició de les participacions i el deute s’amortitza a raó de 5 punts percentuals, anualment durant 8 anys (fins que el deute arribi al 30% del preu d’adquisició).

(d) Finalment, es preveu que les restriccions a la deduïbilitat indicades no siguin aplicables a operacions de reestructuració realitzades abans del 20 de juny de 2014 però que afectin entitats ja integrades en un mateix grup de consolidació fiscal amb anterioritat a aquesta data.

Manteniment esdeveniments d’interès excepcional

El Projecte de llei manté la figura dels esdeveniments d’excepcional interès públic. La supressió d’aquesta figura s’havia previst en l’esborrany de la norma.

Pagaments fraccionats per a l’exercici 2015

S’estableix expressament que durant els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2015, el tipus general aplicable als pagaments fraccionats que s’hagin de calcular pel “mètode de la base” serà el següent (considerant la reducció del tipus impositiu general del 30% al 28%):

1. Amb caràcter general, el 20% (5/7 del tipus de gravamen general arrodonit per defecte). Actualment, el tipus del pagament fraccionat és del 21% en aquest cas.

2. Per a aquelles entitats l’import net de la xifra de negocis de les quals hagi superat els 6 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciïn els períodes impositius dins de l’any 2015:

(a) 20% per a entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 10 milions d’euros (5/7 del tipus de gravamen general arrodonit per defecte). Actualment, el tipus del pagament fraccionat és del 21% en aquest cas.

(b) 21% per a entitats amb un import net de la xifra de negocis d’almenys 10 milions d’euros però inferior a 20 milions d’euros (15/20 del tipus de gravamen general arrodonit per excés). Actualment, el tipus del pagament fraccionat és del 23% en aquest cas.

(c) 24% per a entitats amb un import net de la xifra de negocis d’almenys 20 milions d’euros però inferior a 60 milions d’euros (17/20 del tipus de gravamen general arrodonit per excés). Actualment, el tipus del pagament fraccionat és del 26% en aquest cas.

(d) 27% per a entitats amb un import net de la xifra de negocis d’almenys 60 milions d’euros (19/20 del tipus de gravamen general arrodonit per excés). Actualment, el tipus del pagament fraccionat és del 29% en aquest cas.

Per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, el tipus general del pagament fraccionat en el “mètode de la base” serà el 17% (5/7 del tipus de gravamen general de l’impost sobre societats del 25% arrodonit per defecte).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Compartir a