Circulars

#414

SAP COM SOL·LICITAR L’ELIMINACIÓ DE FOTOS O VÍDEOS PUBLICATS A INTERNET?

La seva imatge, tant una foto com un vídeo en el qual apareix, és una dada personal. La difusió d’imatges o vídeos publicats en diferents serveis d’internet sense el consentiment de les persones que hi apareixen, sobretot en xarxes socials, és un tema que es planteja amb freqüència davant l’Agència de Protecció de Dades. La Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) reconeix a les persones el dret al fet que les seves dades personals inadequades o excessives se suprimeixin quan així ho sol·licitin. Li expliquem com ha de fer-ho.

Un dels temes més freqüentats davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) és la difusió d’imatges o vídeos publicats a Internet o en xarxes socials, blogs, etc. sense el consentiment de les persones que hi apareixen i no hem d’oblidar que tant les imatges com els vídeos en els quals apareixem es consideren dades personals i per això, la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) reconeix que les persones puguin sol·licitar l’eliminació d’aquestes imatges o vídeos quan siguin inadequats o excessius.

En aquests casos, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades tutela el seu dret de cancel·lació si, després d’haver-se dirigit al responsable per un mitjà que permeti acreditar-ho, el responsable del tractament de dades no li ha respost en el termini establert o si es considera que la resposta no ha estat adequada.

A continuació li expliquem què s’ha de fer, si volem sol·licitar el dret de cancel·lació davant l’AEPD.

Què ha de saber

  • L’exercici del dret de cancel·lació només pot sol·licitar-lo l’afectat o, en cas de tractar-se de menors de 14 anys, els seus pares o tutors legals. 
  • Sempre que les circumstàncies ho permetin, és recomanable contactar amb qui va pujar el contingut sol·licitant-li la seva eliminació. Tant si opta per fer aquest pas com si no ho fa, és imprescindible que es dirigeixi a l’empresa o organisme que està tractant/difonent aquestes dades, en aquest cas a la xarxa social o pàgina web en la qual s’han publicat aquestes imatges o vídeos, acreditant la seva identitat i indicant quins enllaços són els que contenen les dades que vol cancel·lar.
  • L’empresa ha de resoldre sobre la sol·licitud de cancel·lació en el termini màxim de deu dies comptats des de la seva recepció. Transcorregut aquest termini sense que de forma expressa li responguin a la petició o si considera que aquesta resposta és insatisfactòria, pot interposar la corresponent reclamació de tutela davant l’Agència, acompanyant la documentació acreditativa d’haver sol·licitat la cancel·lació davant l’entitat que es tracti. Aquest punt és molt important, ja que si no pot acreditar que ha exercit en primer lloc el seu dret de cancel·lació davant qui està tractant/difonent aquestes imatges o vídeos a l’Agència de Protecció de Dades (AEPD) no el podran ajudar.

Xarxes socials

En el cas de voler eliminar imatges a les xarxes socials és recomanable contactar amb qui va pujar el contingut sol·licitant-li la seva eliminació.

Si això no fos possible, o no tingués el resultat desitjat, les xarxes socials més populars disposen de mecanismes per comunicar les vulneracions de privadesa o continguts inadequats mitjançant els seus propis formularis. A la pàgina de l’AEPD on s’ha recollit aquesta informació es detallen alguns mètodes que ofereixen Facebook, Google, Twitter i Instagram:

  • Facebook. La xarxa social ofereix un servei d’ajuda per avisar de fotos o vídeos que puguin infringir el dret fonamental a la protecció de dades. Facebook ofereix diverses opcions en funció de les circumstàncies de cada cas concret. També permet denunciar una conducta abusiva mitjançant l’enllaç «Denunciar», que apareix situat al costat de la majoria dels continguts publicats a Facebook.
  • Google. La companyia disposa d’una pàgina des de la qual es pot sol·licitar la retirada de contingut dels seus diferents serveis. En el cas del servei de vídeos YouTube, se li oferiran diferents opcions en cas d’abús o assetjament, vulneracions de la privadesa, denúncia de continguts sexuals, continguts violents o altres problemes. D’altra banda, si considera que un vídeo penjat a YouTube inclou un contingut inadequat pot utilitzar la icona amb forma de bandera «Denunciar» per avisar del contingut i que l’empresa el revisi.
  • Twitter. La xarxa aglutina en aquesta pàgina diferents formes d’informar sobre diversos incompliments, entre els quals es troben la publicació d’informació privada a Twitter, la usurpació d’identitat, l’assetjament o la publicació de vídeos ofensius.
  • Instagram. La xarxa social compta amb una pàgina des de la qual es pot reportar contingut publicat per tercers sense el seu consentiment que inclogui la seva informació personal, així com informar de conductes abusives o de casos de fustigació o assetjament.

Finalment, les persones tenen dret a sol·licitar, sota certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no figurin en els resultats d’una cerca a internet realitzada pel seu nom. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE va confirmar,  com ja aplicava l’Agència en les seves resolucions, que les persones tenen dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de les seves dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre aquest tema.

Compartir a